Es fa en murs ombrívols i frescals o aprofitant les esquerdes a zones molt assolellades, però també en terres remenades, runes, o clarianes de bosc amb molta saó i ombrívoles, especialment vora les cases. Al món temperat, tot i que naturalitzada fora d’Euràsia. A Catalunya fins a la cota 1600, excepte a les zones més àrides de Lleida. . El que per alguns és una sola espècie, per a altres té una espècie vicariant a l’Àsia: Chelidonium asiaticum (Hara) Krahulcova (2n=10), més peluda i amb lòbuls foliars més estrets i aguts. I dins Chelidonium majus L alguns hi veuen una subespècie típica amb fulles més laciniades, i una subespècie grandiflorum (DC.) Printz, de la part meridional de la Sibèria i de la Xina.Per a uns pertany a la família de les Papaveràcies, i per a altres a la de les Chelidoniàcies. Aquesta segona opció englobaria a més del gènere Chelidonium (amb flors disposades en umbel·la i càpsula dehiscent des de la base) a dos gèneres més: Glaucium (càpsula bilocular i pètals grocs o vermellosos) i Roemeria (càpsula unilocular i pètals violeta). Per arribar a la família hem de tenir en compte una sèrie de caràcters clau. La celidònia no és una planta paràsita, ni aquàtica o submarina, té les flors no dispostes en ciati o margarita, i no són ginandres (no amb pistil i estams soldats formant un sol cos), i la corol·la és dialipètala, superovàrica, polistèmona (amb molts estams). Ja que les flors són regulars i amb 4 pètals, caldrà fixar-se en el fruit per escatir la família que li correspon. Si la càpsula fos un opecarp amb porus apicals sota el disc estigmatífer, com és el del cascall, seria de les papaveràcies. Però, ja que el fruit és una càpsula bivalvar, hem de concloure que pertany a les Chelidoniàcies. Les dues famílies tenen en comú que segreguen làtex. Ara, amb més detall, els conductes lactífers de la celidònia no s’anastomosen com els del cascall, per exemple. La bacteria endofítica Bacillus pumilus fa que la planta pugui resistir sols contaminats amb residus de gasoil, gràcies a la seva activitat surfactant. Però la planta pot acumular selectivament fenantrens residuals de la contaminació atmosfèrica, així com Arsènic del sòl (fins a 300 ppm a les arrels; 30 ppm a la part aèria). Molts oligoelements (Ba, Co, Cr, Mg, Sr, Zn, etc.) influeixen en el metabolisme de la planta i en especial dels seus alcaloides. Curiosament la planta millora el seu estat sota camp magnètic. Fongs del gènere Colletotrichum endofítics també ajuden la planta, almenys per combatre altre fongs patògens des de l’arrel. I les bactèries endofítiques Bacillus amyloliquefaciens, Bacillus thurimngensis també tenen activitat fungistàtica.



NOMS POPULARS DE LA CELIDÒNIA

  • Català: cecuta, celdoni, celdonia, celdònia, celdònies, celedònia, celidònia, celèdonia, celònia, cicuta, clareta, herba berruguera, herba celoni, herba d'orenetes, herba d'oronetes, herba de aurenetes, herba de les berrugues, herba de les llúpies, herba de les orenetes, herba del Bon Jesús, herba dels ulls, herba d ́orenetes, herba d ́oronelles, herba d ́oronetes, lleterola; celidrònia, seledrònia, seledònia.
  • Castellà: Cedueña, celdueña, celedonia, celedonio, celidonia, celidonia mayor, celidoña, celidueña, celidueña fina, cerdoña, cerdueña, ceredonia, ceredueña, ceridonia, ceridoña, ceridueña, cerigüeña, ceruda, cevuda, chiledonia, ciledonia, cilidonia, cilidueña, cirgüeña, ciridueña, cirigüeña, cirigüeya, cirirueña, dilidonia, flor de la golondrina, golondrinera, gran luz, hierba de la golondrina, hierba de las golondrinas, hierba de las verrugas, hierba del iodo, hierba golondrinera, hierba verruguera, hirundinaria, pedigüeña, piohuelo, planta del yodo, quitaverrugas, selidonia, verrugera, verruguera, yerba de las golondrinas, yerba del pordiosero, yerba verruguera, yeteira, zapatitos del Niño Jesús.
  • Gallec: andoriña, anduriña, cedronha, celedonia, celedoña, celidonia, celidoña, celidónia, ceridoña, ceriguda, ceruda, cilidonia, cilidoña, ciridonia, ciridoña, ciriguda, ciruda, cirula, erva-andorinha, erva-das-verrugas, heba leiteira, herba andoriña, herba ceruda, herba d'a anduriña, herba da andoriña, herba das verrugas, herba leiteira, leitaria, leiteriña, selidoña.
  • Portuguès: absinthio, absinthio vulgar, absinto, absinzio, acintro, alosna, asenjo, asente, asento, assintro, axenxo, citronela-maior, grande-absinto, losna, losna de Dioscorides, losna maior, losna ordinaria, losna verdadeira, losna- maior, rainha-das-ervas, sintro.
  • Euskera:  ainhara-belarra, ainhara-belhara, añara belar, añara-belarr, biper- belarr, caratxo-belarr, elaya-bedarr, enada belarra, enada-belarr, enada- belarra, enadabelarra, iodo, kalitxa-belarr, lodobelarra, pasmo bedarr, pika- belarr, zaladoña, zaramubelarr, zaramubelarra, zaran, zaran-belar, zaran- belarr, zaran-belarra, zarandona-bedarr, zarandona-belarr, zelidona.
    • Anglès: Greater celandine, Tetterwort, devils's milk, rock poppy; Celandine / Celandine poppy / Common celandine / Felonwort / Garden celandine / Gouwe / Greater / Rock poppy / Swallow wort / Tetter wort / Wart wort

HISTÒRIA

Per a Plini el Vell i per a Dioscòrides la planta de la celidònia és desintoxicant. Nombrosos autors repeteixen que Aristòtil havia vista que les orenetes curaven els ulls de les cries cegues amb un toc amb la rameta de celidònia. El nom científic del gènere deriva del de l’oreneta en grec «chelidonion». El cert és que encara s’anomena «Herba de les Orenetes” a aquesta planta, a més d’»Herba de les Berrugues”. Però això apart, és estrany que se l’anomeni «Herba de les Orenetes» només perquè quan venen la planta surt i quan se’n van la planta es marceix (una mica). Els ornitòlegs actuals opinen que les orenetes al fer els nius fan servir fang i alguna fina rameta; i que, malgrat haver tingut cura de milers de cries, no n’han vist mai cap amb problemes als ulls. Però a Polònia creuen que si t’han caigut una cagada d’oreneta a l’ull que t’ha fet perdre la visió, només el suc de la celidònia et retornarà la visió. Simon Syrenius (segle XVI) recomanava per fer suar molt prendre un bany de vapor amb bafs de la planta, a la vegada que es beu la decocció en vinagre rosat o vi blanc amb aigua de Rumex. I, contra úlceres o crostes al cap, aplicar la barreja de la rel en pols, vinagre i greix de porc. Nicholas Culpeper (segle XVII) afirmava que ell havia provat de rebentar els ulls de les cries amb la punta d’un agulla i que els ulls s’havien refet per si sols sense l’ajuda de la celidònia. Ell considerava que la millor hora per recol·lectar la celidònia és quan el Sol està en Leo i la Lluna en Àries. L’ungüent fet amb la planta collida aleshores, amb oli o amb llet, cura encara que no resolgui del tot, qualsevol malaltia dels ulls. Tan ell com John Gerard consideren que el millor remei per la vista és aplicar als ulls el suc bullit de la celidònia amb mel en un vas de bronze. La planta bullida en vi blanc (i uns granets d’anís) treu les obstruccions al fetge o a la bufeta del fel i lleva la icterícia. A més ajuda quan hi ha hidropesia, úlceres inveterades o picors a tot el cos. El suc o el destil·lat (afegint-hi sucre o melassa) de la planta pres en dejú alleuja qualsevol pestilència. El suc aplicat al xancre, herpes, tinya i altres malalties de la pell les alleuja molt. Sobre les berrugues, en pocs dies les elimina. La planta amb arrel i tot, rostida i macerada en oli de camamilla, aplicada al llambric lleva tots els dolors de la mare, i aplicada als pits atura l’excés de menstruació. El suc alicat a la dent amb càries lleva el dolor, i la planta en pols fa caure la dent debilitada. I el suc amb sofre en pols lleva les picors a la pell i hi treu les taques blanques, i si pica, amb vinagre es lleva de seguida la picor. Santa Hildegarda von Bîngen (segle XI) recomanava el suc de la celidònia per enfortir la vista, i el suc barrejat amb sèu cura les úlceres a la pell. Maurice Messegué deia que per al seu pare la celidònia era la millor de totes les plantes medicinals, o també la més cruel perquè fa plorar a l’home que va a curar i cantar al qui es va a morir. Per a ell és una planta coeli donum (regal del cel), tot i que la recomana només per a ús extern (maniluvis, pediluvis, col·liri amb infusió, làtex untant berrugues) i només amb molta moderació per ús intern (icterícia).

ESOTERISME

Sant Albert Magne escrivia al segle XIII «No poc extraordinària és la virtut de la celidònia. Hom diu que que si un home té l’herba, i el cor d’un talp, vencerà tots els enemics, totes les matèries en litigi i qualsevol debat; i si es posa la planta sobre el cap d’un malalt cantarà amb veu forta al cap de poc, si ha de morir; però si no ho ha de fer, plorarà. Si la muller olora la planta això prevé que tingui disputes maritals. Com amulet es du per protegir-se dels dimonis.

LITERATURA

«La cerigüeña de todos los males es dueña». Diuen a Astúries, on solen beure un gotet pel matí en dejú del suc de la planta. A Gistaín diuen: «Cerdidueña, deridueña, pa tos os males muita güena». El paral·lelisme entre les orenetes i la celidònia és misteriós. Però la taca vermella del pit de les orenetes recorda la sang d’un nen degollat o el làtex de la planta. La planta creix una mica a l’ombra als murs, com el niu de les orenetes. I vora les cases habitades, com les orenetes. I mata els insectes que voleien al voltant de (les ferides) la pell del bestiar, com les orenetes. I té el màxima de vitalitat durant l’època en que les orenetes ens visiten. I es troba gairebé arreu del món (Euràsia i Àfrica), com les orenetes. La mitologia grega clàssica explica una història truculenta que té com a protagonistes a Progne, filla del rei d’Atenes (Pandió), la seva germana Filomela i Tereo, rei de la Tràcia. Tereo primer es casa amb Progne, però després s’enamora bojament de Filomela, a qui ha anat a cercar perquè sa germana la trobava a faltar. Però al refusar ella l’assetjament, torna més boig a Progne, qui al final li talla la llengua i la pren presonera en una torre, fent veure a sa germana que Filomela, per dissort per a tothom, ha mort. Però al cap d’un any, ella pot fer arribar un brodat a sa germana, on palesa en forma d’auca la història de la seva desgràcia. Progne de seguida ordeix un pla de venjança. Reuneix a les dones que estaven en una orgia en honor a Baco i tot i fent un grup molt sorollós arriben a la torre per alliberar sa germana, matant abans els guàrdies. Després, Progne cuina el fill que ha tingut amb Tereo (Itys) i el serveix a taula en un banquet. Quan el marit ha quedat ben tip, demana on és el fill. I aleshores apareix Filomela amb el cap d’Itys regalimant sang. Tereo s’enfurisma, però no pot caçar la dona i la cunyada que fugen esperitades com el vent i es transformen, Filomela, en un rossinyol i Progne, en una oreneta. Maria Treben escriu: «Antigament gaudia la Celidònia de gran prestigi, mentre que avui la prenen molts per planta verinosa. Aquest menyspreu només me’l puc explicar considerant l'efecte que va tenir la campanya de propaganda que va llançar la indústria farmacèutica en els seus començaments contra les millors plantes, per desviar el Poble de les herbes curatives i introduir els medicaments químics ».


Per saber-ne noms en altres llengües, per saber més sobre les virtuts medicinals, usos veterinaris, els principis actius i molta més informació, descarrega't el document