La família de les Gencianàcies es distingeix per tenir flors gamopètales, superovàriques, regulars, no ser bulboses i tenir el fruit en càpsula bivalva. I dins la família de les Gencianàcies, Centaurium es distingeix per tenir les flors 5 estams, el calze profundament dividit, tenir les tiges primes de secció quadrangular i herbàcies, les fulles menudes, no connates, d’un verd clar no blavós. I, dins el gènere, de fulles sub- ròmbiques amb 3-5 nervis, i flors rosades en cimes corimbiformes o en tot cas no en espiga unilateral, i estil bífid, essent la planta erecta, hi ha:



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Comuna al Sud d'Europa. També es troba al Nord d'Àfrica, Amèrica del Nord i part més occidental d'Àsia. També es pot trobar a Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Austràlia i Nova Zelanda. Pels majoristes ens arriba dels països balcànics, Bulgària, Hongria, i sobretot, del Marroc. Creix en terrenys argilosos o sorrencs que reben aportacions d'humitat temporals, fins a 1500 m snm. Prefereix marges de camps, de boscos, o de camins, amb força llum, i sòls no salins, més aviat pobres i una mica bàsics. Es troba més fàcilment a la meitat Nord de la península. A Catalunya es troba dispersa sense arribar a ser massa abundant.

VARIETATS

  • Centaurium erythraea (=C. umbellatum Gilibert) fa de 10 a 60 cm d'alt, té les flors sempre molt sèssils, agrupades cap a l'àpex de les branquetes. La corol·la amb lòbuls obtusos, de 5-8 mm. Càpsula més llarga que el calze. Fulles de la roseta basal de 8 a 20 mm d'ample, amb 3-7 nervis gairebé paral·lels ben marcats. La ssp. rhodense fa les flors majors, amb lòbuls de la corol·la de 5-7.5 mm (enlloc de 3.5-5), el calze també major (5-8 mm enlloc de 3.5-5.5); i només es fa a terra baixa. A Catalunya es troba a la meitat Est i al terç Oest però sembla faltar a la zona central. Es fa en marges de bosc amb herbassars fins 1500 m snm.
  • Centaurium grandiflorum (Pers.) Ronninger té els lòbuls de la corol·la gairebé de la mateixa longitud que el tub, estigmes triangulars més llargs que amples. Les tiges fan 20-70 cm, son dretes, amb les ales més amples al cim, i estan ramificades des de la base amb rames erecto-patents. Les fulles basals són persistents, de 2-6 × 0.6-2.5 cm. Flors de 12-20 mm amb pedicel de 0.5-4 mm i menys d’1 mm de gruix. Calze de 3-7 mm i corol·la amb el tub de 5-10 mm i lòbuls de 5-10 × 1.5-4 mm. Inclou la subespècie majus. Sembla faltar a la Catalunya central. Es fa en marges de bosc amb herbassars fins 1500 m snm.
  • Centaurium pulchellum (Swartz) Druce fa de 5-20 cm d'alt, té les flors una mica pedicel·lades, solitàries cap a l'àpex de les branquetes. La corol·la té lòbuls aguts, de menys de 4 mm. Càpsula que no arriba més amunt que el calze. Fulles basals de 3-8 mm d'ample, amb 3-5 nervis marcats. C. tenuiflorum pot ser interpretada com espècie menor associada o com a subespècie. Fa la inflorescència compacta i l’estigma amb els lòbuls oblongs enlloc de triangulars. A Catalunya és la més present o més dispersa. Sol viure en marges de guarets fins i tot salobres, i arriba fins els 1800 m snm.

ESOTERISME

És planta regida pel Sol. Les garlandes fetes amb la planta florida allunyen dimonis, mals esperits i inactiven maleficis de bruixes. Si la nit del primer de maig (Nit de Walpurgis) hom s’atura en un encreuament de camins duent aquesta garlanda veurà les bruixes com volen per dirigir-se cap a l’Aquelarre. Llençant la planta al foc i fixant-se molt bé en les espurnes per de seguida mirar cap el cel es veurà com les estrelles es belluguen. Aspergint l’aigua de la planta per la casa la protegeix dels llamps. Per a alguns, la planta florida és el símbol de la felicitat i és planta regida pel Sol.

MITOLOGIA

El centaure Quiron, mestre en l’art de guarir les malalties mortals, va fer sirvir aquesta planta per curar la ferida que li havía fet al peu una fletxa enverinada que Hèrcules li disparà com a càstic per haver abusat ell sexualment de la ninfa promersa d’Hèrcules quan l’estava condint per creuar el riu. D’aquí ve “centaurium”. “Erythrae” ve de “eryhtros”, roig, en grec. [No són els glòbuls rojos els eritròcits?]. Quan la nimfa i promesa, més endavant, se n’atipà d’Hèracles (cenegut pels romans com Hèrcules), li obsequià el tul que s’havia tacat amb la sang amargant del centaure ferit per aquella fletxa. Hèrcules tastà la sang i això el va fer emmalaltir fins al punt de desitjar la mort i autoimmolar-se en una pira el foc de la qual el va purificar i el va fer pujar al cel on s’associà als altres déus.

HISTÒRIA

DIOSCÒRIDES (segle I) aplicava cataplasmes amb la planta ─que aleshores també s’anomenava «sang d’Heracles» a més de «kentaurion»─ sobre ferides, fins i tot les cronificades. La decocció beguda s’emprava com a colagoga, per fer eixir el fel. La lavativa, contra la ciàtica, com un derivatiu. El suc, contra les malalties dels ulls, i amb mel contra les cataractes; i aplicat a la matriu, per fer venir la regla o accelerar el part. També, begut el suc alleuja la tendinitis. Ell preparava aquests «sucs» de la planta deixant-la en maceració 5 dies i en acabat coent-la fins que surés, i després, un cop refredat el líquid, el filtrava i el tornava a bullir fins que agafava consistència de mel. És a dir, preparava un extracte tou. També es podia prepara una mena d’extracte sec deixant al sol el mateix suc de la primer premsada de la planta. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) les arrels de la «centaury the greater» van bé per a aquells que tenen tendinitis, ofec, hemoptisis, tos, convulsions, rampes. Es preparen 2 g reduïdes a pols en vi moscatell o bé coent les arrels senceres (tendres) directament en aigua. Per altra banda, la «small centaury», molt més comuna a Anglaterra, obre les seves flors amb el sol i les tanca quan el sol se’n va. És planta, doncs, regida pel Sol. L’aigua de bullir la planta, és molt amargat, i purga la bilis i els humors, desinflama el nervi ciàtic, lleva les obstruccions de les vies hepàtiques i biliars o de les de la melsa i ajuda a calmar els còlics hepàtics, biliars o el dolor a la melsa. Calma la febre, la hidropesia, actua contra l’anèmia hipocròmica ─si es pren en pols com ho fan els italians─, i contra els cucs intestinals. La decocció de les summitats florides ajuda a fer venir la regla, a expulsar els fetus mort, a accelerar el part i minora els dolors del part i calma el dolor de les articulacions o de la gota; i calma les rampes i les convulsions. Uns 4 g de la planta beguda amb vi és un bon antídot contra el verí de l’escurçó. L’extracte o suc amb mel va bé contra les cataractes i altres afeccions que redueixen la visió. Per fora va bé contra tota mena de ferides, fins i tot les verdes, profundes o amb fístules. Va bé contra afeccions de l’oïda, impureses de la pell. En general la planta va bé una mica per a tot.

PROPIETATS MEDICINALS

  • anticancerígena
  • antidiabètica
  • antidisentèrica
  • antifúngica
  • antiinflamatòria del tub digestiu
  • antisèptica
  • aperitiva
  • aprimant
  • carminativa
  • colagoga
  • colerètica
  • depurativa
  • detersiva
  • digestiva
  • ecbòlica
  • emètica (molt concentrada)
  • emmenagoga
  • estimulant de la producció de suc gàstric
  • estimulant del pàncreas
  • estomacal
  • febrífuga
  • hepatoprotectora -hipoglucemiant
  • immunoestimulant
  • inhibidora de la xantina-oxidasa
  • insecticida
  • laxant
  • mucolítica
  • neuroprotectora
  • preventiva d’atacs de feridura
  • sedant del tub digestiu
  • sialagoga
  • sudorífica
  • tònica (molt diluïda)
  • tònica uterina
  • torna més rossos els cabells (+ Verbascum flor + Anthemis nobilis)
  • vermífuga
  • vulnerària

VETERINÀRIA

En general, per millorar la ciculació de la sang i fa expulsar gasos digestius quan hi ha timpanisme (ventre botit). Ovelles: males digestions per coàguls a l’estómac. Si regurgiten bilis, se’ls dona la planta seca amb unes miques da sal. Escurçons: posant-se un ram de cantaures a la butxaca és poc proable que et piquin. I si piuqessin, la planta podria actuar d’antídot.

POSSIBLE TOXICITAT

Massa concentrada, la infusió pot provocar nàusees o vòmits. Un excés podria fer perdre la gana. Cal prendre-molt diluïda, i barrejar-la amb anís i crema de llet per treure-li una mica l'amargor. Les persones obeses toleren millor allò amargant que no pas les primes. Evidentment, les embarassades podrien avortar si prenen aquesta planta tan amargant. I les dones que donin el pit podrien transmetre l’amargor a la llet, cosa que seria ben contraproduent.

PREPARATS I BARREGES

  • Bays.
  • Cataplasma per als ulls llagrimosos irritats (GARCÍA BALLESTER, segle XVI): centaura + sanguisorba + falzia de pou + plantatge + api. Uns 50 g de cada es couen en aigua fins a reducció a la meitat. Amb el líquiid es mulla un drap de lli i s’aplica fixat sobre l’ull. -Col·liri: infusió salina isotònica.
  • Compreses.
  • Comprimits.
  • Decocció (UE). 2 grapats per 1 L d’aigua que arrenqui el bull. Extracte hidroalcohòlic fluid. 0.5-1 g/dia
  • Extracte tou.
  • Infusió.
  • Lavatives.
  • Maceració en aigua freda.
  • Ratafies.
  • Tintura. 25 g/dia
  • Vermuts.
  • Vi de centaura. 30 g en un litre de vi blanc. Es deixa reposar 8 dies.
  • Barreja aperitiva per a glopejar (JEAN VALNET), a base de tintures de: fava de Sant Ignasi (Strychnos ignatii) 2 g; trèvol d’ aigua (Menyanthes trifoliata) 3 g; Donzell (Artemisia absinthium) 4 g; Card Sant (Cnicus benedictus) 5 g; camamilla (Chamomilla recutita) 6 g; anís verd (Pimpinella anisum) 10 g. S’aboquen unes 15 gotes en mig got d’aigua de Vichy tèbia i es glopeja durant un parell de minuts, abans dels menjars.
  • Barreja per a la diabetis (JOSEP FERRAN COMAS): centaura + genciana + copalxi + Quassia amara escorça + trabalera (Centaurea aspera) + fulles d’eucaliptus + tavelles de mongetes roges + fulles de taronger amargant.
  • Barreja contra l’hepatitis (JOSEP FERRAN COMAS): centaura + menta piperita + boldo + arenària + cua de cavall + malrubí + card marià + dent de lleó + rel de genciana + rel d’angèlica + rel de bardana + calèndula. Es deixa en maceració tota la nit en aigua freda una cullerada de la barreja per mig got d’aigua freda, i es pren el líquid a poc a poc essent demà en dejú.
  • Barreja reconstituent per a les convalescències (JOSEP FERRAN COMAS): centaura + rel d’angèlica + romaní + card marià. Tot tallat i ben barrejat es deixa una nit en maceració en aigua freda i se’n pren l’endemà un gotet en dejú.
  • FLOR DE BACH: caràcter dèbil, deixar-se dominar pels altres, servilisme, no saber dir que no, escassa visió de les necessitats pròpies, escassa voluntat per defensar els interessos propis.

Per llegir sobre els principis actius, els usos medicinals i els noms populars, descarrega't el document