Les fulles, de més d’1 cm, blanquinoses, sedoses per sota, grises-verdoses per la cara da sobre, amb pecíol no auriculat, de contorn oval, les caulinars bipinnatisectes amb segments de més 1.5 mm d’amplada, oblong-linears o oblong-lanceolats poc aguts. Les fulles basals són majors (fins a 20 cm) que les caulinars (fins a 10 cm). Les basals són més dividides i amb pecíols més llargs que les caulinars. Les cèl·lules epidèrmiques poden arribar a fer 370 micres. Els capítols, també amargs, més que les fulles i menys que les arrels, són globulosos fan fins a 3 x 4 mm i estan breument i irregular pedicel·lats, inclinats cap avall, formant part d’una gran panícula de rames erectes amb involucre blanquinós de folíols exteriors lineals a penes escariosos i els interiors ovals, molt obtusos i molt escariosos; receptacle cobert de pèls blancs llargs; aquenis llisos, de 0.5 mm, cilíndrics, lleugerament corbats, glabres, brillants, amb nervadures fosques.



NOMS POPULARS de l’ Artemisia absinthium

  • Català: absenta, absinci, absinti, alsamilla, altamira, artemaga, artemega, assensi, axinse, chansana, doncell, donsell, donsell mascle, donsell primer romá, donsèll, donzell, donzell mascle, dunsell, encens, isenso, sansamara, doncell, doncell ordinari, donsell, asensí, assensí, chansana, doncell, donsell, donzell, isenso, ixenzo, julivert bord, punsell.
  • Castellà: absenta, absintio, agencios, ajencio, ajenjio, ajenjo, ajenjo común, ajenjo macho, ajenjo mayor, ajenjos, ajenzos, ajonjio, alosma, alosna, anjenjo, artemisa, artemisa amarga, artemisia, asenjo, asenjos, asensio, asensios, asenso, asentes, asienjo, assensio, ausenta, axenjos amargos, axenso, axenxio, axenxos, cazapote, doncel, donsel, encienso, ensensio, gazapote, hierba santa, huelemanos, incienso, inciensos, insensio, insienso, ortemisa, sensio, susones.
  • Altoaragonés: ajenzo, artemisa, asenjo, asensios, chansana, isenso, ixenzo, jento, jenzo.
  • Aragonés: agenzo, ajenjos, ajenzo, artemisa, asenjo, asensio, asensios, chansama, chansana, doncell, donzel, gento, genzo, isenso, ixenzo, jento, jenzo.
  • Bable: asenju, axenso, axenxo.
  • Gallec: absintio, absinto, artemisa, artemisia, asenjo, asenjos, asente, asentes, asento, asentos, asenxo, asenxos, asiento, assintro, axenxo, axenxos, axeuxos, herba da Nosa Señora, herba de Nosa Señora, herba de asento, herba lombrigueira, losna, losna-maior, rainha-das-ervas, sintro.
  • Portuguès: absinthio, absinthio vulgar, absinto, absinzio, acintro, alosna, asenjo, asente, asento, assintro, axenxo, citronela-maior, grande-absinto, losna, losna de Dioscorides, losna maior, losna ordinaria, losna verdadeira, losna- maior, rainha-das-ervas, sintro.
  • Euskera:  ahamenda-belharr, arhamenta, asensi-bedarr, asensioa, asentsio, asentsio-belar, asentzio, asentzio belarra, azantsio, azantzko, azentzio, azentzu, azinju, azinjuba, azintzu, azuntzu, xixari-belarr.
  • Francès: Absinthe/ Absin / Absinthe-suisse / Aloïne / Aluyne / Armoise / Armoise absinthe / Armoise amère / Grande absinthe / Herbe d'absinthe / Herbe-aux-vers / Herbe-sainte / Menu-alvine.
  • Anglès: Absinth / Absinth sagewort / Absinth wormwood / Absinthe / Absinthe wormwood / Artemisia / Common sagewort / Common wormwood / European wormwood / Grand wormwood / Green ginger / Madderwort / Old woman / Vermouth / Warmot / Wermuth / Wormwood.
  • Alemany: Wermut /Absinth / Aetsch / Alsem / Bermet / Bitterals / Bitterer beifuss / Echter wermut / Eisenkraut / Else / Elsenkraut / Gottvergesse / Hilligbitter / Magenkraut / Mottenstock / Wermat / Wermutkraut / Wiegenkraut / Wolfszausert / Wolfzausert / Würmlekraut / Würmut / Wärmede / Wörmken / Ätsch / Ölde.
  • Grec: Αρτεμισία το αψίνθιο/ Αψιθια / Αψιθιά.
  • Àrab: شويلاء/شويلاء / أفسنتين / الدمية / دمسيسة / شيح رومي.
  • Bable: asenju, axenso, axenxo.
  • Danès: Malurt/ Have-malurt.
  • Japonès:ニガヨモギ / にがよもぎ
  • Norueg: Ekte malurt/ Malek / Malok / Malukt / Maløkt / Mølurt / Malu.
  • Persa-Farsi: افسنتین / درمنه
  • Polonès: Bylica piołun/ Absynt / Bielica / Piolun / Piołun / Psia ruta / Wermut.
  • Rus: Полынь горькая
  • Suec: Gråbonde / Vermut / Äkta malört / Malört.
  • Turc: Pelin otu/ Acı pelin / Ak pelinotu / Mideotu.
  • Xinès: 中亚苦蒿/ 洋艾

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Tot i no ser típica dels Pirineus és allí on és més fàcil trobar-la, als marges de camins i carreteres. Es troba des de la terra baixa fins el pis subalpí, en cardassars, marges pedregosos de lleres de rius i torrents, llocs incultes. A la península hispànica es fa una mica arreu excepte al quadrant SW. A Catalunya escasseja a la zona central i a la zona costera gironina.

CULTIU

Creix fàcilment en sòls pobres arenosos poc compactes, assolellats i secs, però també creix molt bé en sòls fèrtils rics en Nitrogen, sempre que siguin poc compactes. Es pot propagar per esqueixos basals des de març a octubre, o per llavors en planter. Un cop al jardí caldrà adobar la planta un cop l’any una miqueta. Inocular les arrels amb Agrobacterium rhizogenes fa que la planta produeixi més oli essencial. Artemisia absinthium al món, segons GBIF

ESPÈCIES AFINS

La que més se li assembla és Artemisia arborescens, molt emprada al Magreb per afegir al te amb menta i coneguda allí com «Shiva», especialment a l’hivern. Té virtuts similars, com a antiespasmòdica, aperitiva, desintoxicant, diürètica, emmenagoga, estomacal, febrífuga, parasiticida, tònica, vulnerària. Es distingeix pels segments foliars més estrets i llargs, la base de la tija llenyosa, i els capítols majors (4 x 6 mm) no girats cap avall i sobre llargs peduncles, i aquenis glandulosos. Natural de roques vora el mar, cultivada arreu no lluny del mar a la conca mediterrània. Però també es troba cultivada a Califòrnia, i al Sud d’Austràlia i a Nova Zelanda. Artemisia pontica a vegades s’afegeix al donzell típic per donar més color a l’absenta. Es fa a més de la zona d’on li ve el nom (conca SE del Mar Negre), a la Sibèria, Europa central i països de l’Est. També s’empra contra e dolor de la regla. Te una aroma més desagradable que el donzell, tot i que no és tan amargant. Conté borneol, càmfora, cineol, i thujona. Les fulles són més estetes i gruixudes, de 3 x 2 cm, bipinnades. Capítols de 3-5 x 2-3 mm que no miren massa avall.

HISTÒRIA

Al Paleolític superior la planta ja s’emprava com a medicinal a la zona de l’actual Geòrgia. La devien emprar contra reuma, febre, mal d’estómac i galindons. I sembla ser que els antics egipcis (segle XVII a.C.) coneixien també i empraven el donzell. Per a Galè (segle II) el donzell era ja aleshores una planta molt tònica. Plini ja preparava un vi aperitiu (absinthites) amb donzell. Per a Nicholas Culpeper (segle XVII) la planta és regida per Mars, i és càlida i seca. Convé contra les malalties venèries, és colerètica, diürètica i afrodisíaca, desintoxicant de bolets i mossegades d’animalons (rates, ratolins, vespes, escorpins, ), i eficaç contra mal de coll. La barreja de flors d’una cullerada de cada de donzell, romaní i arç negre (Prunus spinosa) es bull en vi i al final s’hi afegeix safrà (la meitat). Aquest remei mantindrà un home sa tota la vida, segons el botànic alemany del mateix segle Camerarius. Carl von Linné (segle XVIII), que era metge, emprà la planta contra afeccions calculoses rebels. El 1735 reconegué que la planta actua contra la malària, si bé és menys potent que la quinina. El licor d’absenta el començà a fabricar, que se sàpiga, a Couvet, a la Val de Travers (Suïsa) un home que es feia dir Docteur Ordinaire, junt amb Henriette Henriod però de seguida, empès per persecucions legals, passà a fabricar-lo a Pontarlier (França), on el 1900 hi havia 25 destil·leries, essent la principal la d’Henry-Louis Pernod (fundada el 1805). En conjunt el 1905 s’hi produïa 10 milions de litres d’absenta l’any i hi treballaven 3000 obrers. Durant la Guerra d’Algèria entre 1844 i 1847 l’absenta la bevien els soldats francesos per prevenir la malària i l’helmintiasi, a la vegada que els donava coratge. A principis de segle XX l’absenta es coneixia com «la fada verda» (fée verte). El 1915 es va prohibir a França, si bé a altres països del voltant ja s’havia prohibit uns anys abans. Sobre tot per evitar abusos entre els soldats durant la Gran Guerra. El 1923 es prohibí a Alemanya. Després s’anava fabricant il·legalment a Txèquia i a Espanya. Pernod, Pastís o Ricard produïen substituts de l’absenta. Però el 2000 s’ha tornat a legalitzar sempre que estigui per sota de 35 mg/L de thujones, posant el dia la directiv aeuropea 88/388/EEC. De tota manera les mostres antigues donen com a molt una concentració de 10 mg/L. El que podia haver passat és que s’hi hagués afegit, pels mateixos fabricants o per sabotejadors, alcohol desnaturalitzat, clorur d’Antimoni o ves a saber què en alguns lots que produís al·lucinacions i epilèpsia. Van Gogh n’abusava, a més de menjar pintura (que molt sa no deu ser). Altres absentistes foren Alan Poe, Baudelaire, Degas, Hemingway, Oscar Wild, Picasso, Verlaine, Víctor Hugo... https://es.wikipedia.org/wiki/Absenta L’absenta primera de Pontarlier es preparava fent una maceració durant 12 hores en 95 L d’alcohol de 85o, de 2.5 Kg de donzell + 5 Kg d’anís en gra + 5 Kg de fonoll en gra. En acabat s’hi afegia 45 L d’aigua. I es procedia a la destil·lació. Al producte, incolor, que ocupava uns 95 L, s’hi afegia 1 Kg de d’Artemisia pontica, 1 Kg d’hisop i 1Kg de Melissa officinalis. En acabat s’hi afegia aigua fins a fer els 100 L. I així s’obtenia una absenta de 74o. El ritual clàssic per beure l’absenta requeria d’un cullerot foradat sobre el qual s’hi posava un terrós de sucre, que es flamejava abans de submergir-lo dins la copeta del licor. O bé es submergia sense cremar després d’haver-lo regat amb aigua perquè es comencés a dissoldre. Normalment al costat de la copa hi havia un vas amb aigua per poder fer la barreja en un tercer recipient, un got gran. El 2015 Youyou Tu va rebre el Premi Nobel de Medecina pel seu treball sobre Artemisia annua i Artemisia absinthium, i llurs propietats antipalúdiques, ja descrites al segle IV per He Hong.


Per llegir sobre les virtuts medicinals, la etnoveterinària, els principis actius i la toxicitat d'algun principi actiu descarrega't el document