El periant (2-4 mm) és petaloide, amb 5 peces persistents no acrescents, carenades als angles. Els aquenis (4-6 mm), majors que el periant, tenen secció triangular i contenen una sola llavor de maduració desigual. Dins la família es distingeix per les fulles triangulars, el fruit trígon, les tiges redreçades no enfiladisses, les flors en panícula, els estils llargs, els estigmes poc engruixits, i el fruit sobresortint del periant, que no és acrescent.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Hom suposa que el seu origen pot ser la regió del Yunnan o Manxúria o la Sibèria. Al Japó n’hi ha restes de cap a l’any 4000 a.C. I a la Xina de cap el 2600 a.C. Es va començar a cultivar a gran escala a països europeus el segle XVI. Normalment viu bé a temperatures diürnes entre 17 i 27 oC, però pot arribar a tolerar mínimes de 7 i màximes de 40. La pluviometria ideal seria entre 800 i 1100 mm anuals i el sòl ideal seria un sòl sorrenc de pH 6. El rendiment mitjà sol ser d’un tona de llavors per Ha. A Catalunya es conreava fins i tot a Collserola però actualment només es fa a la Garrotxa. Es feia també a la Val d’Aran i a Andorra. Rússia produïa el 2019 785.000 tones l’any. La Xina, 430.000. Ucraïna o els Estats Units, 85.000. Brasil, 65.000. Kazakhstan, 45.000. El Japó, 42.000. Tanzània 22.000. Canadà 18.000. Bèlgica. 17.000. El Nepal 11.000. I s’estima que la producció mundial era al voltant de 1.600.000 tones.

PROPIETATS MEDICINALS

  • analgèsic
  • antihemorràgic
  • anti-hialuronidasa
  • antiinflamatori
  • antioxidant
  • astringent
  • cosmètic
  • galactagog UE
  • hepàtic
  • hipotensor
  • immunoestimulant
  • inhibidor de l’ACE-I
  • inhibidor de la producció d’aflatoxines
  • inhibidor de la glicació de proteïnes
  • modera la pujada de glucèmia després de menjar
  • mucolític
  • neuroprotector
  • prebiòtic
  • protector d’endotelis de vasos sanguinis
  • restaurador venós
  • rubefaent
  • vasodilatador

USOS MEDICINALS

  • abscessos pulmonars
  • angina de pit
  • angiocolitis
  • ateroesclerosis
  • bronquitis crònica
  • bufeta del fel inflamada
  • bulímia
  • càlculs renals
  • cames inflades
  • càncer de pàncreas PANC-1, SNU-
  • hipertensió
  • icterícia
  • insomni
  • isquèmia cerebral
  • llet escassa
  • mal de cap
  • manca de lisina a la dieta
  • memòria espacial deficient
  • penellons
  • picors
  • retinopatia diabètica
  • reuma
  • Staphylococcus aureus (& MRSA) 213) (p.p. lapatòsid A)
  • colesterol alt
  • còlics biliars
  • congelacions
  • debilitat
  • dermatitis
  • diabetis
  • èczema UE
  • edemes
  • erisipela UI MEL
  • fetge gras
  • gota
  • hemorràgies a la retina (+ til·la)
  • hemorroides
  • hepatitis
  • hiperlipidèmia
  • Streptococcus pneumoniae MEL
  • Streptococcus pyogenes MEL
  • úlcera d’estómac (CLOFOLLA p. p. àcid fosfatídic)
  • varius
  • Xanthomonas vesicatoria

USOS ALIMENTARIS

No conté ni gluten ni lectines. És un aliment que dona forces i escalfor a l’hivern i no irrita els budells ni és contraproduent per als celíacs. Amb el gra torrat se’n fan infusions com a succedani del cafè. El gra una mica torrat i després bullit és una menja típica dels països eslaus, com als mediterranis pot ser el pa de blat. A Rússia i a Ucraïna es menja bullit amb llet i mantega. Se’n fa també pa, especial per a celíacs, ja que no té gluten. Ara també el pa es pot fer amb farines barrejades, de blat, ordi i sègol a més de fajol. També se’n fan farinetes, creps, fideus, i fins i tot cervesa, whisky i altres begudes alcohòliques (shochu). El «blin» és una mena de crep que es fa amb farina de fajol, ous, llet i llevat. Sol embolicar salmó, crema de llet agra, caviar, patata; i se sol acompanyar de tisana d’herbes medicinals, vi, cava; i solen menjar-se durant el Carnestoltes i per la Revetlla de Sant Joan. Les fulles es poden menjar cuites com si fossin espinacs. Les llavors germinades es poden afegir a les amanides. El fajol fermentat o «soksungjang» es prepara amb Lactobacillus brevis, Aspergillus oryzae, Bacillus amyloliquefaciens. Es deixa fermentar unes 5 setmanes. També es pot fermentar amb Monaschus ruber, de cara a poder rebaixar el nivell de colesterol.

TOXICITAT

Algunes persones (una per cada milió) desenvolupen al·lèrgia al gra de fajol, a la flor o a la planta. Tenen inflamació a la pell a les parts on hi toqui la llum del sol, hipersensibilitat al fred, i formigueig a les mans. La toxicitat pot presentar-se en humans, ovelles, porcs, cavalls, i en especial degut a la clofolla. La planta acumula selectivament Plom del sòl fins a 8000 ppm a les fulles. Cal anar en compte, doncs. També pot acumular selectivament el Seleni.

ALTRES USOS

Les clofolles, molt lleugeres, es fan servir com a farcit per coixins. Caldria, però, tractar- los molt bé (UV, vapor a 120oC) perquè no produeixin al·lèrgies. Les bosses que s’escalfen al microones contra dolors a les articulacions es poden farcir amb aquestes clofolles també. El gra sense la clofolla es dona a menjar a gallines i altres aus, porcs, i vaques. Lo millor seria donar-los els grans germinats ja que així milloraria la llur ossamenta. El cultiu massiu és beneficiós per al sol ja que n’evita l’erosió i a més evita la proliferació de males herbes. Mitja hectàrea d’aquest cultiu pot fer que les abelles produeixin en una temporada uns 60 Kg de mel. És una planta que atrau a multitud d’insectes beneficiosos. De les tiges se n’extreu un tint blau.

EFECTES FISIOLÒGICS

Els polisacàrids del fajol activen els macròfags on incrementen l’activitat de la iNOS, l’expressió proteica de NF-kappaB i la secreció de NO i de TNF-alfa. I ho fan estimulant la via TLR4/NF-kappaB. Els pèptids tenen efecte antifúngic i antibacterià. Hi ha una proteïna amb dues bandes de 56 i 50 KDa (en abscència de 2.mercapto-etanol) i una de 25 KDa (en presència de 2-mercapto-etanol) que té capacitat d’unir-se a la tiamina (vitamina B1).


Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document