A l’alta muntanya dels Pirineus (tarteres silíciques) es fa la subespècie o espècie afí: Dryopteris oreades, caracteritzada per tenir les pínnules arrodonides al cim, una mica fent volta, i fistonades tot al voltant, essent les frondes de 30-50 cm disposades en cercles nombrosos i una mica corbades. Els sorus fan 1 mm de diàmetre. Les pínnules, 1-2 mm. L’ indusi sol ser glandulós.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

A la península hispànica es fa sobre tot a les muntanyes de la meitat Nord. També a Serra Nevada. Es fa en ambients ombrívols i humits des de terra baixa fins a l’esttage alpí, sobre tot a l’hemisferi Nord.

ESOTERISME

En bruixeria es recullen les espores desplegant una tela sota la falguera la nit de Sant Joan. Les espores, conservades en una bosseta penjada del coll, tornaran summament atractiu a qui les dugui.

PROPIETATS I USOS MEDICINALS

    S’empra la part subterrània per a combatre els paràsits intestinals (ús intern perillós). Pot donar basques, marejar i abaixar la pressió. Per fora s’empra per a curar ferides i nafres, i (macerada en vi) contra el reuma.
  • abortiva
  • antihelmíntica
  • antihemorràgica
  • antiinflamatòria
  • antivírica
  • astringent
  • cucs intestinals: tènia, àscaris, ancilòstoms, botriocèfals, oxiürs, trematodes
  • febre
  • ferides
  • goll (vi del lluc UE)
  • gota (banys locals)
  • grip
  • hemorràgies internes
  • mal de cap (bany complet)
  • mal d’esquena a les lumbars  meningitis
  • metrorràgia
  • neuràlgies
  • paràsits intestinals
  • pectoral
  • pulmonia
  • reuma (bany complet)
  • talls
  • tènia
  • úlceres
  • varius
  • vulnerària
  • xarampió
  • xinxes

DOSIFICACIÓ I PREPARATS

  • Càpsules de 500 mg d’extracte fet amb èter del lluc de la falguera: una cada 5 minuts fins a 10. I després de mitja hora després de la darrera dosis donar un purgant no oliós. Cal beure força líquid el dia abans i el dia de la cura i fer repòs aquella dia al llit.
  • Un altre sistema és bullir 15-30 g de la base de la falguera en 1 L d’aigua fins que el líquid quedi reduït a la meitat. Prendre’l al matí en dejú, i després prendre un purgant no oliós, com ara senet.
  • Barreja vermífuga (Dr. JEAN VALNET): 30 g de cada de rel de falguera mascla + rel de valeriana + rel de magraner + 15 grams de cada donzell (Artemisia absintium) + tanarida (Tanacetum vulgare). Bullir-ho mitja hora en 2 L d’aigua. Colar i ensucrar.
  • Poció de LEMOINE: extracte fet amb èter de la base de la falguera: 05-5 g + xarop d’èter 10 g + goma natural en pols 1 g + 60 g mucílag. Es reparteix en 4 preses, una cada mitja hora.

ALTRES USOS

  • Amb les fulles seques s’omplen matalassos per a nens perquè creixin forts, no es pixin al llit i no tinguin reuma, ni rampes, ni mal de queixal, ni mal de cap.
  • Aquesta falguera allunya les mosques, les puces i les xinxes.
  • Posada dins els mitjons dona escalfor als peus, evita la fatiga i el dolor als peus.
  • Aplicant-la i fixant-la a les cames evita o lleva les rampes.
  • Dormir amb el cap recolzat sobre un coixí farcit d’aquesta falguera treu el fred a l’orella i fa recuperar l’oïda.

TOXICITAT

Com a mínim provoca nàusees o vòmits. Com totes les falgueres, neutralitza la vitamina B1 o aneurina. Sempre s’ha considerat tòxica.


Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document