HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

En general es fa sobre roques calcàries o travertins per on regalima l’aigua ja sigui en parets de saltants, de pous, fonts o coves. Però també es pot fer en esquerdes de roques d’alguns cims (Cambradase, 2700 m snm,). És planta cosmopolita que defuig els climes gèlids. A Catalunya no sol pujar per sobre els 1400 m snm. Manca a zones àrides de conreus al centre i a bona part de les zones elevades dels Pirineus. N’hi ha a Montgrony (1350 m snm).

LITERATURA

«Déu te guard, vianant. Que t'imposi el Montseny
una mica d'amor i una mica de seny.
Ací tens una font que parlar-te podria.
Ací tens un pedrís clapissat de falzia.
La virtut del Montseny és aquest rajolí
que d'avets i de faigs la fullaca esbandí.
La virtut del Montseny es congria a l'altura.
Per ço té aquesta font una ullada tan pura
i la seva canal dóna l'eco planyent
de la fusta del bosc torturada pel vent.» [GUERAU DE LIOST]

HISTÒRIA

Segons la mitologia grega la planta està consagrada a Plutó, ja que refusa en general la llum del sol. Està lligada ales nimfes d’aigua i es trobava vora la font on Hylas, un dels argonautes, s’aturà per cercar aigua potable per a la seva nau. També està lligada a la nimfa Dríope qui raptà un jove i l’amagà a la cova sota aquestes falgueres. DIOSCÒRIDES (segle I) dona una sèrie de noms de la planta que se li aplicaven en aquell temps:• árgion• cincinnalis• ebenótrikhon • epyér• kórion énydron• phithophthéthela kallítrikhon • polýtrikhon• supercilium terrae • terrae capillus• trikhomanés. Ell recomanava l’aigua de bullir-la contra la dispnea, la icterícia, l’esplenomegàlia, la disúria, els càlculs a les vies urinàries, diarrees, i, amb vi, contra les picades d’escorpins i la pirosis (coragre). Ajuda a expulsar les restes del part i accelera la menstruació. Atura l’hemoptisis. Per fora s’aplica en úlceres malignes, alopècia, escròfules. Dissolta l’aigua amb lleixiu (de cendra) neteja les erupcions (pitiriasi). Amb làdan, oli de murtra i assutzena o hisop i vi evita que caiguin els cabells. Afegida ala pitança de galls i guatlles els fa més valents. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) el «maiden-hair» és planta regia per Mercuri. Va bé contra la tos, la dispnea, la icterícia, l’esplenomegàlia, l’anúria, els càlculs renals. Fa venir la regla i atura les hemorràgies de l’estómac i el ventre. Tendra és laxant i seca astringent. Neteja els pulmons, el fetge i l’estómac. Bullida amb oli de camamilla cura les úlceres malignes. El lleixiu fet amb les seves cendres reforça el cabell si es barreja amb vi i llavors d’api. També ajuda a que surtin les dents als nens. El dia 28 del mes de la Ventosa era el dia de la «capillaire» segons el calendari de la Revolució Francesa. A França és espècie protegida a la Bretanya, Franc-Comtat, Llemosí i al País de la Loira.

PROPIETATS MEDICINALS

  • analgèsica (p.p. 4-hidroxi-filican-3- ona)
  • angiogènica
  • antiasmàtica
  • anticonvulsiva
  • antidiabètica
  • antiemètica
  • antiespasmòdica
  • antifúngica contra Alternaria, Helminthosporium, Verticillium
  • antihelmíntica
  • antihemorràgica
  • antihipotensiva
  • antihistamínica
  • antiinflamatòria
  • antioxidant
  • antisèptica
  • antivírica
  • aperitiva
  • astringent
  • colagoga
  • contraceptiva
  • depurativa
  • desintoxicant hepàtica
  • digestiva
  • diürètica
  • ecbòlica
  • emmenagoga
  • emol·lient
  • enrogeix el cabell
  • expectorant
  • galactagoga
  • hepàtica
  • hepatoprotectora (del bisfenol)
  • hipocolesterolemiant
  • mucolítica
  • protegeix ovaris del carbendazim
  • protegeix els pulmons de la hipòxia
  • protectora renal (del cisplatí)
  • refrigerant
  • reguladora de l’hipotiroïdisme
  • sedant
  • sudorífica
  • tònica
  • tònica capil·lar
  • vulnerària

USOS CULINARIS

El xarop fet amb la planta barrejat amb llet, te, cafè o xocolata forma part de les begudes bavareses que estaven de moda el segle XVIII. Les frondes es mengen crues o cuites en amanides. La infusió de la planta era molt habitual al Piemont.

VETERINÀRIA

La falzia al 2% en la dieta és saludable per a les carpes (Cyprinus carpio).

POSSIBLE TOXICITAT

La planta tendra pot causar diarrea i pèrdua de memòria. Afecta el tiroides, en minva la massa i apuja l’activitat de la peroxidasa, dels enzims antioxidants, de T4 i T3, i abaixa molt el de TSH. Dosi de 300 mg/Kg en rates provoquen alteracions del capteniment però a la llarga res més. Tampoc dosi de 2 g/Kg fan altra cosa. I dosi de 7 g/Kg de l’extracte fet amb etanol tampoc provoca res en ratolins apart el nerviosisme i agressivitat. Hi ha sospites que pugui afectar la melsa. La dosi normal en persones és de 1.5-2 g per tasseta en infusió diària, però fins a 20 g alguns ho consideren segur.

PREPARATS I BARREGES

  • Analgèsic dental: falzia + borraina flor + espígol + fumària + gínjol (Ziziphus jujuba) + morella (Morus nigra).
  • Pomada per curar úlceres diabètiques: vaselina + falzia + Commiphora molmol + Aloe vera + Lawsonia inermis.
  • Tisana antiasmàtica: falzia + mango (mucílag) + regalèssia + llinosa + hisop + rel de lliri blau (Iris germanica).
  • Tisana contra el refredat: falzia + regalèssia + codony (Cydonia oblonga) + violeta flor.
  • Tisana contra la febre: falzia + llavors de cogombre (amb el mucílag).
  • Tisana contra la icterícia: Artemisia pontica + orenga (Origanum vulgare) + poliol (Mentha pulegium) + camamilla (Chamomilla recutita)+ Tanacetum parthenium + anet (Anethum graveolens) + Oxalis acetosella + llimona.
  • Tisana contra la tos: falzia + borraina + fonoll + regalèssia + figues + Delphiniumstaphisagria.
  • Tisana hepàtica: falzia + fenigrec (Trigonella foenum-graecum) + llinosa (Linum usitatissimum) + regalèssia + malví + malva (Malva sylvestris) + hisop (Hyssopus officinalis) + figues + Delphinium staphisagria.
  • Tònic capil·lar contra la caiguda del cabell: falzia + Melia azederach + mirra + Phyllanthus emblica + oli de murtra (Myrtus communis).
  • Tònic dental: falzia + encens + Aristolochia longa + violeta flor + sàndal.
  • Tònic nerviós contra Alzheimer i epilèpsia: falzia + regalèssia (Glycyrrhiza glabra) + violeta flor + rosa de Damasc + espígol (Lavandula latifolia) + flor de peònia + borraina (Borago officinalis) + fonoll (Foeniculum vulgare) + malví (Althaea officinalis) + api (Apium graveolens)+ mel + Staphisagria macrosperma + Cordia myxa.
  • Xampús i altres cosmètics per al cabell.

Per llegir sobre els principis actius, els usos medicinals i els noms populars, descarrega't el document