Dins la família de les Labiades el gènere Thymus (amb unes 220 espècies) es distingeix entre altres característiques per tenir la corol·la netament bilabiada, quatre estams didínams, exserts, (excepte a les flors clistògames), essent els exterior més llargs que els posteriors, amb filaments rectes i divergents, i per tenir el calze netament bilabiat. I dins el gènere, l’espècie T. vulgaris es distingeix entre altres característiques per tenir les fulles sense cilis a la base, però peludes a la cara inferior o abaxial, que és revoluta, bràctees similars a les fulles, del mateix color i consistència, fulles no carnoses entre linears i lanceolades.



HÀBITAT

Es troba a la garriga esclarissada, en terrenys assolellats calcaris o silicis, especialment abundant a prop de roques disgregades no molt pendents i en replans amb poca vegetació entre oliveres. Mata típica circummediterrània, que arriba des del Marroc fins al Caucas. Es conrea a Amèrica del Nord, centre d'Europa, Àfrica oriental, l'Índia, etc. A Menorca falta. A Eivissa i tot el llevant (des de l’Ebre fins a Múrcia) hi ha la ssp. aestivus (mata molt erecta, bràctees estretes, inflorescències poc compactes). Al Pirineu (des de la Noguera al Ripollès i fins la Val d’Aran) s’hi pot trobar, especialment als terrenys rocosos, la ssp. palearensis (mata molt ajaguda, estoloniforme; bràctees molt amples).

CULTIU

Amb clima i sòl adequats és fàcil de conrear. Només cal anar amb compte els anys plujosos a eliminar les males herbes birbant. Es pot abonar lleugerament el terreny amb fems de conill o d'ovella o cabra. És molt important que el terreny estigui clar i ben llaurat abans de la sembra. De les 1.800 Tm, o més, que anualment es cullen a Espanya, la gran majoria són de muntanya i no de planta cultivada, i van a parar als Estats Units.

ESOTERISME

  • Posada dins la coixinera evita tenir malsons.
  • Un creu feta amb rames de farigola i clavada a la porta del corral o a l’entrada de la casa foragita les males energies.
  • La millor farigola és la que es cull el dia de Dijous Sant.
  • Els fums de cremar la planta donen més força psíquica, fa que dormim millor i atrau la bona salut.
  • Al Magreb cremar farigola amb altres plantes (cerfull, camamilla, gerani, poliol canya-ferla o Ferula communis) a la foguera de Sant Joan protegeix les cases i llurs habitants, així com les collites.
  • I refregar-se el cos amb la cendra de farigola protegeix la salut en general i fa que creixi el pèl.
  • Per netejar-nos de males vibracions cal banyar-se amb aigua de farigola i marduix a la banyera.
  • Alguns asseguren que duent una branqueta de farigola darrera l’orella podem veure les fades.

HISTÒRIA

La planta era coneguda pel sumeris i antic egipcis com a tònic i digestiu. Els egipcis també empraven l’oli essencial com un ingredient més a l’hora d’embalsamar els cadàvers. Per als grecs, la farigola va néixer de les llàgrimes d’Helena. GALÈ l’emprava contra les malalties pulmonars i els dolors articulars. Els romans l’empraven com a condiment. PLINI recomanava collir-la només quan està en flor i assecar-la a l’ombra. DIOSCÒRIDES (segle I) afirmava que el vi de farigola és bo per facilitar la digestió, fer venir gana, força, restaurar els nervis, llevar els dolors, els calfreds i per contrarestar els verins que refreden i corrompen. Per altra banda, la salmorra amb vinagre de farigola per a ell era bona contra les malalties de l’estómac, diluïda en aigua calenta, i contra els dolors de les articulacions i els provocats pels gasos. Aquesta salmorra es preparava amb la farigola trinxada (60 cc), sal (60 cc), una mica de farina d’ordi, de ruda, de poliol i es fica tot dins una gerra i s’hi aboca aigua (1.5 L) i vinagre (125 cc) i es tapa i es deixa reposar a sol i serena. Durant l’edat mitjana les noies regalaven una rameta de farigola als soldats perquè els protegís. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) la farigola reforça els pulmons i és ideal contra la tos-ferina dels nens. Purga les flegmes i facilita la respiració; mata els cucs dels budells, facilita el part, com a planta de Venus que és, i facilita l’expulsió de la placenta. Externament rebaixa els bonys calents i les berrugues; calma la ciàtica i la gota, el dolor al maluc o la ronyonada, i alleuja la vista cansada i lleva el dolor a la melsa o a l’estómac; i expulsa el “vent”. La «festa de la farigola» se celebra cada any a Prades (Tarragona) a mitjans de maig. S’engalana la plaça principal amb farigola florida cobrint arcades i murs. I s’hi fan parlaments i balls a més de l’esmorzar popular amb sopa de farigola. https://www.youtube.com/watch?v=x0hIIDzc_W4

LITERATURA

JACINT VERDAGUER
Quan ja de la terra Jesús se'n volava
el cim de la serra s'enfarigolava...
l'herbeta eixerida, dels seus peus eixida,
de flors s'esmaltà.
Abelleta vola per la farigola,
abelleta vola pel farigolar.
Abelleta vola...
Amb ses mans mateixes la verge en collia,
semblaven-li deixes del fill que partia,
I trova en sa aussència de Jesus essència,
la seva hi posà.
Abelleta vola per la farigola,
abelleta vola pel farigolar.
Abelleta vola...

ALEXIS ROSELL (1985):
La Farigola. Neix per eixes serres i plans, en terres un xic seques; ans prefereix les fiters ben grans als patamolls i aigües vibrants. Si el calze com a gola prens ―quan la sang s’escola―, comprens que la farigola la prens i aquest mal afolla. D’olor no en manca, li’n dona el bon esperit i l’aroma que recull bé tot bon idioma des de Grècia Barcelona. Els egipcis l’essència duien, amb sapiència, dins els morts: l’exigència d’una altra existència feia a la ciència avançar, i contra tot corc lluitar per tal de ben momificar el cos de tot bon avatar. El pastor i el curandero ja no diuen aquí t’espero [confinat], ataquen el microbi i ho fan com el foc talla el ferro. De timó rai, no els en falta per tal de combatre tota afta, i el mal prou se’n va que espanta, i la infecció ja no canta. De paràsits és l’enemic, l’ànim desperta i al cor pic. De tos i mal de coll n’estic lliure, de punxades al pit ja no en sento, des que prenc cada dia, de l’alba al trenc, una tassa del que jo entenc el millor remei existent. D’atacs de nervis, mal de caps, atacs de feridura, ni taps a les artèries, n’hi ha cap prenent farigola a tot drap. El cansament allunya, sí, i la xamosa joventut retorna al qui n’ha begut molts anys cada dia i així, enfortint la memòria, arribarà a ésser molt gran, gairebé sempre benestant. Mareig ni melancolia tindrà; la sang circularà clara i rica sense vessar, i el cor es normalitzarà, evitant, sí, l’anar al fossar. De les dents i genives és la farigola el remei més bonet; i estalvia diners a qui en gasta d’allò més. Penellons, nafres i tendrums, furóncols i mals d’aquells fums que es posen a la pell i et fums, el timó pot guarir, als punys i arreu que no sigui dit. Que la tinya i el mal de dit, i el cabell esllanguit combatre’ls amb això és fàcil. Que el xarampió i varicel·la fan llur curs a tota vela i el càncer fuig de la sella del bon vividor amb estrella. La gana i la suor fa venir a qui s’està a punt de botir, i el reuma prou fa endarrerir sigui del jutge o del botxí. La vista i la veu retorna, a fetge i budell conforma, i l’estómac es transforma per tal d’estar en bona forma.

JOANA RASPALL:
“L’ull blau del romaní
ha mirat la farigola:
—Et voldries casar amb mi?
Ella tota s’enrojola
i amb un sospir diu que sí...”

MIQUEL MARIA LLUCH I VENTURA
“Quin perfum vora el camí!
Quin goig que fa la florida
Farigola encara humida
Amb rosada del matí!
Quan el sol fa deixondir,
Al rusc, l’abella feinera
Ja surt voleiant lleugera,
Delejant aquest jardí.
Do gratuït d’amor diví,
Curull amb la més flairosa,
Tendra, rústica i blavosa
Farigola de setí.”

Tonada popular dels herbolaris ambulants a Barcelona antiga que venien en burro al mercat: —“Malva, malví, farigola i romaní, herbetes de Montserrat!”.

BARREGES

  • Adob de les olives: Farigola + Sajolida + Orenga
  • Aiguardent digestiu de Farigola [Sàlvia 15 g; Angèlica 10 g; Farigola 10 g; Marduix 5 g; Comins 5 g; Aiguardent del sec 1 L]. Es deixa a sol i serena 40 dies i 40 nits, remenant-ho de tant en tant.
  • Alcohol antireumàtic: Farigola + Caps d’Ase (Lavandula stoechas) + Espígol (Lavandula latifolia) + Phyllirea angustifolia + pell de llimones + pastanagues.
  • Bafs contra refredat: Farigola + Esparnellac + Romaní + Helichrysum stoechas +Eucaliptus
  • Banys generals amb Farigola, Orenga, Espígol, Romaní i bicarbonat sòdic o cendra de llenya.
  • Campreses contra èczemes: Farigola + Til·la + Camamilla.
  • Confitats en vinagre: Farigola + Pebrella (Thymus piperella) + suc de llimona + Sedum sediforme.
  • Fumigacions contra l’asma: Farigola + Violeta + flor de Pi + pela de Llimona -Fumigacions contra el refredat: Farigola + Espígol + Esparnellac + Eucaliptus + Sajolida. -Fumigacions diürètiques: Farigola + Fonoll + Romaní + Rosa montana.
  • Gàrgares contra l’afonia: Farigola + Hisop + Menta + Malva + Espígol + Plantantge + ballarucs de Rosa canina.
  • Gàrgares contra el mal de coll: Farigola + Orenga + suc de llimona
  • Herbes de Provença [Farigola + Orenga + Pebrella (Thymus piperella) + Sajolida + Marduix Andalús (Thymus mastichina) + Romaní + Anet]
  • Mal de queixal: glopejar Farigola + rel de Genciana (Gentiana lutea).
  • Oli de nas: Farigola + Esparnellac + Salvia + Eucaliptus + flor de Pi – Helichrysum stoechas.
  • Ratafia: Farigola + Nou verda + Milfulles + Romaní + Gentiana lutea (rel) + Carum carvi (llavors).
  • Rentat de ferides: A) Farigola + Om + Milfulles + Cistus ladaniferus. B) Farigola + fulles de Noguera + rel de Genciana (Gentiana lutea).
  • Sopa de Farigola: es posa en un platet de terrissa una llesca fina de pa sec, amb un ou a sobre (sense la closca), un gra d’all, sal, pebre, nou moscada i oli, i una finísima rodanxa de ceba. Per sobre si tira la infusió recent feta de Farigola (llorer o orenga) encara bullint, i es posa al forn, amb una mica de formatge ratllat, a gratinar abans de servir.
  • Tintura vulnerària: Farigola (Thymus vulgaris) + Alfàbrega (Ocimum basilicum) + Menta (Mentha sativa) + Marduix (Origanum majorana) + Tarongina (Melissa officinalis) + Romaní (Rosmarinus officinalis) + Sàlvia (Salvia lavandulifolia) + Donzell (Artemisia absinthium) + Angèlica (Angelica archangelica)+ Espígol (Lavandula latifolia) + Hipèric (Hypericum perforatum) + Ruda (Ruta graveolens) + Camamilla (Matricaria chamomilla) (20 g de cada en 1L d’alcohol rebaixat a 60o)
  • Tisana anticatarral: Farigola + Orella d’Os (Ramonda myconii) + Senecio leucophyllus -Tisana antidiarreica: Farigola + Cua de Cavall (Equisetum) + Malva + Menta + Camamilla
  • Tisana antigripal: Farigola + Esparnellac + Roamní + Eucaliptus
  • Tisana antireumàtica: A) Farigola + Roselles (Papaver rhoeas) + pastanaga + Xicoira (Cichorium intybus) + Bruguerola (Calluna vulgaris). B) Farigola + Cua de Cavall (Equisetum) + Te de Roca (Jasonia glutinosa) + Espígol + Orenga + Romaní + Esparnellac + Freixa (Fraxinus).
  • Tisana circulatòria i hipotensora: A) Farigola + Cistus clusii (9 dies). B) Farigola + Romaní + Travalera (Centaurea aspera) + Poliol de Roca (Micromeria fruticosa) + Salvia lavandulifolia + Centarium quadriphyllum + fulles de Pi + Sanguinaria Menor (Paronychia argentea).
  • Tisana contra gastritis: Farigola + Hisop + Sajolida.
  • Tisana contra el mareig: Farigola + Esparnellac (Santolina chamecyparissus).
  • Tisana contra la pulmonia: Farigola + Eucaliptus + Espígol + Cua de Cavall (Equisetum) + Joncs (base blanca) + Esbarzer (Rubus) + Rumex + Roselles (Papaver rhoeas) + Espígol + pell de serp + Laiols (Chamespartium sagittale).
  • Tisana depurativa: Farigola + Ortiga + Romaní + Bonjeania hirsuta.
  • Tisana digestiva: A) Farigola + Hisop + Sajolida + Fonoll + Maria-Lluïsa + Orenga + Nepta. B) Farigola + Romaní + Menta + Calamintha menthifolia + Camamilla + Helianthemum syriacum. C) Farigola + Camamilla + Rabe de Gat (Sideritis) + Fonoll + Sajolida + Romaní + Esparnellac + brots de Pi. D) Farigola + Rabe de Gat (Sideritis) + Esparnellac + Til·la + Maria-Lluïsa + Orenga + Te de Roca (Jasonia glutinosa) + Milfulles + Malva. E) Farigola + Menta + Romaní + Rebentarola (Calamintha menthifolia) + Tarongina (Melissa offiinalis) + Fonoll + Anís + Canyella.
  • Tisana diürètica: Farigola + Mentha spicata + Viscum album + Herba Prima (Asperula cynanchica).
  • Tisana estomacal: Farigola + Acinos arvensis + Matricaria chamomilla + Mentha pulegium + Rosmarinus officinalis + Calamintha menthifolia + Cistus albidus + Ceratonia siliqua + Helianthemum syricacum.
  • Tònic digestiu: Farigola + Cua de Cavall (Equisetum) + Salicaria.
  • Ungüents pels cops: A) Farigola + Romaní + Psoralea bituminosa + greix. B) Farigola + Cua de Cavall (Equisetum) + Malva + Menta + Camamilla + oli + greix.
  • Vi de Farigola amb Anís Estrellat i Anís Verd (es bull). Ideal per a congestions pulmonars.
  • Xarop contra mal de coll i immunostimulant: d’Echinacea + Farigola + Propolis.
  • Xarop contra la tos: rel de Malví (Althaea officinalis) + Farigola + Romaní.

USOS VETERINARIS DE LA FARIGOLA

  • Abelles: per atraure-les al rusc buit, posar-hi Farigola+ Sajolida + Espígol + mel,
  • Bestiar en general, rentar amb aigua de Farigola úlceres, aftes, ferides al morro, ferides a les mamelles, mastitis (amb rel de Genciana), dolors, inflamacions,infeccions.
  • Bous (preventiva de malalties): Farigola + muda de serp + sal + farina
  • Cabres: perquè la llet tingui més bon sabor haurien de menjar Farigola + Fonoll + Caps d’Ase (Lavandula stoechas) + Orenga + Romaní + Sàlvia. Contra còlics:Farigola + Menta.
  • Cavalls: bronquitis; problemes urinaris (UE: Farigola + Veronica officinalis + mostassa)
  • Conills: coccidiosi (Farigola + Sarothamnus scoparius). Tinya: ungüent a base d’oli + cera + Farigola + Malva + Romaní + flors de Llicsó (Sonchus tenerrimus).
  • Gallines i altres aus: enteritis
  • Gossos: paràsits (ancilostomes, àscaris, oxiürs)
  • Ovelles: deprés d’esquilar-les, xopar-les amb infusió de Farigola + Romaní + Llentiscle + Espígol + vi. Ferides: rentar-les amb aigua de Farigola i, deprés, posar- hi oli de fruits de Solanum dulcamara. Contra verí d’escurçó, rentar ferida amb Farigola + rel de Genciana (Gentiana lutea).
  • Vedells setmesons: Farigola + flor de Tell + Achillea pyrenaica
  • Vedells amb gasos i deprimits: Farigola + Canyella + Clau d’Olor + vi.

Per llegir molt més sobre la farigola, descarrega't el document