Tèpals verdosos o groguencs amb irisacions morades; els externs de 2.5-3 × 1.2-2 mm, oboblongs, i els interns de 1-1.5 × 0.5-1 mm, linears oblongs. Estams amb el tub estaminal de 2 mm, més curt que els tèpals, i urceolat, amb anteres fèrtils grogues. Estigma violeta fosc. Baia gran d’un vermell molt brillant,de 1-1.5 cm, amb llavors de 6-8 mm. Arrels primes fent feixos a partir del rizoma de color crema clar i olorós.



NOMS POPULARS

  • Català: Galzeran/Boix marí / Boix mascle / Brusc / Cirerer de betlem / Cireretes del bon pastor / Cireretes del bon pastor / Guingues del bon pastor / Herba de l'erisipela / Llorer bord/ boix mascle, boix marí, brusc, brusca, búfal, búfol, cirer de Betlem, cirerer de Betlem, cirerer de Bon Pastor, cirerer del bon Pastor, cireretes de Betlem, cireretes del bon Pastor, cireretes guindes, datzerà, gallagans, gallaranc, gallarancs, gallarans, gallaret, galleran, galleranc, galseran, galserà, galzeran, gaons, gatserant, gatzeranc, gavons, gazerans, guindes del Bon Pastor, herba de l'erisipela, herba de sant Bonifaci, llorer bord, mata-aranyes, pica-aranyes, rusc, broix, brusc, cuetes de tro, gamó tronador
  • Castellà: rusco, acebo menor, arrayán morisco, arrayán salvaje, aureolas, brusco, jusbarda, verdenace, acebillo, acebo menor, acebo pequeño, achibarba, albernera, albricias, archibarba, areola, argallúa, arriján brusco, bruco,brujo, brusay, brusco con aguijones, bruso, capio, capios, carrasco, carrasco bravío, carrasquilla, cegueras, chibarba, chubarba, chumbarba, chumbarda, churbarba, chusbarba, coral, cornicabra, escobina, escobizo, espinagato, espinagato verde, garapincho, gibalbeira, gilbarbera, hierba de los ratones, jusbarba, jusbarda, lapiceros, mesquita, mirto de los judíos, mirto espinoso, orusco, palmas, pequeño acebo, ramo de las guindas, ramos, rascacú, sardonera, sardonilla, taponera, vara de San José, varita de San José, verdenace, yusbarba, zaquemí, zaquenú.
  • Gallec: azevinho-menor, azoutacristos, bailoba, baioba, bayoba, brusca, carrasca, cepeded, erva-dos-vasculhos, escobas, escudeixo, esvarda, gibalbeira, g ilbalbeira, gilbarbeira, gilbarbera, gilbarda, gilbardeira, jardiña, melquita, mesquita, mesquito, metquita, mezquita, mosquitos, orusco, picaceira, picanceira, picantel, rascacú, rusco, sardoniella, silbarda, silbardo, silbarro, silmalbeira, silvarbeira, silvarda, silvardo, simalboira, uvas do can, xarda, xardeira, xardina, xardiña, xenxibarbeira, xibalbeira, xibarbeira, xibarda, xilbarba, xilbarbeira, xilbarda, xilbardeira, ximalbeira.
  • Portuguès: Gilbardeira/Erva-dos-vasculhos / Gilbarbeira / Gilberdeira / Pica-rato / Sazevinho-menor / azevinho-menor, bayoba, chusbarqueira, esfolinhadeira, gibalbeira, gibardeira, gilbarbeiro, herva dos vasculhos, jilbarbeira, mesquita, metquita, picanceira, picantel, silbarda, uvas de can, xarda, xardiña, xibalbeira, xibarbeira, xilbarbeira, xilbarda, xilbardeira.
  • Euskera:arkasahatsa, basarragan, basarragana, basarrayana, beharri-belarr,beharri-belharr, belarri-belar, erkasahatsa, erkatza, errats, erratz, erratz-latz, erratza, giñarra, guiñarrea, idulentzi, ispelko.
  • Francès: Fragon faux houx/Fragon piquant/Epine de rat / Petit houx
  • Anglès: Butcher's broom/Box holly / Butcher’s broom / Butchers-broom / Jew's myrtle / Knee holly / Kneeholm / Kneeholy / Pettigree / Sweet broom
  • Alemany: Stechender mäusedorn/Mäusedorn/Box holly / Butcher's broom / Dornmyrte / Jew's myrtle / Knee holly / Pettigree / Stacheliger mäusedorn / Stachelmyrte / Stachliger mäusedorn / Stech mäusedorn / Stechmyrte / Sweet broom
  • Danès: Musetorn
  • Japonès:ナギイカダ/なぎいかだ
  • Norueg: Ruskus/Ruscus
  • Polonès: Myszopłoch kolczasty/Myszopłoch
  • Rus: И́ глица колючая/Иглица понтийская
  • Suec: Stickmyrten
  • Turc: Tavşanmemesi/Tavşan kirazı / Ölmezdiken
  • Xinès: 假葉樹

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa en raconades ombrívols d’alzinars o rouredes en especial en llocs resguardats per roques. Es fa per Europa de l’Oest i centre fins el Caucas, l’Atlas i les illes Açores i Canàries. A Catalunya manca a l’Alt Pirineu i les planes de Lleida. Pot arribar als 1500 m snm.

LITERATURA

«El brusco, para todos los males lo busco».

PROPIETATS MEDICINALS

  • anti-elastasa
  • anti-hemolític
  • anti-hialuronidasa
  • antiinflamatori
  • antitrombòtic
  • aperitiu
  • depuratiu
  • desobstrueix cervell, ronyons, fetge
  • diürètic d’àcid úric i urea
  • emmenagog
  • mucolític
  • preventiu d’embòlies
  • sudorífic
  • vasoconstrictor potent

ALTRES USOS

Contra el timpanisme al bestiar, passar unes rames que els punxin una mica el ventre. De les rames se’n fan escombres fins i tot com escura-xemeneies. També serveix per tapar forats al sostre perquè no hi passin ratolins o rates. És molt conegut com a ornamental pels dies de Nadal o per altres festivitats. Posades les rames amb fruits als balcons protegeixen dels llamps, malalties, mals esperits o males collites. També pot indicar que a la cas s’hi ven vi. Els cérvols en mengen també, en especial els brots tendres.

POSSIBLE TOXICITAT

Els fruits poden provocar nàusees i vòmits i diarrea als nens o a les embarassades. Fins i tot, convulsions.

HISTÒRIA

DIOSCÒRIDES (segle I) la descrigué i apuntà diversos noms que se li donava a l’època: ágonos, ákairon, anángelos, gorgunthiás, katángelos, khamaipitys, leikhene, minthe, miakantha, oknerón, ruskus, skinos. Les falses fulles i el fruit presos amb vi són diürètics, provoquen la menstruació i desfan als càlculs a la bufeta, i van bé contra la icterícia, l’estrangúria i el mal de cap. La re beguda amb vi produeix els mateixos efectes. Les puntes de les tiges que acaben de sorgir del rizoma es mengen com si fossin espàrrecs, molt diürètics però amargants. Es poden menjar en truita o posar a l’adob de les olives. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) el «butcher’s broom» és planta de Mart que neteja i lleva obstruccions las ronyons a la matriu a la bufeta del fel i al cervell com també als pulmons (amb mel). Beure la decocció de les arrels i aplicar una pasta dels fruits i fulles sobre la zona on s’ha trencat un os fa que es soldi més de pressa. Es sol bullir la rel amb fonoll, julivert i rel de grama i api en vi blanc. Com més concentrada sigui la decocció més efectiva serà. Segons la legislació vigent italiana, que es pot aplicar a Espanya, Ruscus aculeatus pertany a la família de les Asparagàcies; i se n’han emprat les flors, l’herba, el rizoma i les arrels, però actualment es reconeix només l’ús de les arrels i el rizoma contra les cames inflades i les hemorroides. [Cf. «Allegato 1 al DM 10 agosto 2018 sulla disciplina dell'impiego negli integratori alimentari di Sostanze e preparati vegetali come aggiornato con Decreto 9 gennaio 2018 e da ultimo con Decreto 26 luglio 2019»]. Als herbolaris es ven aquesta part subterrània. La planta sencera es ven en jardineria, i la part aèria amb els fruits vermells com a decorativa per les fires nadalenques, si bé en molt menor grau a altres plantes carregades de simbolisme com els avets, el vesc i el boix grèvol. Com a medicinal es pot emprar sempre la part subterrània a betzef.

PREPARATS

  • Extracte aquós: 1-4 g/dia.
  • Intracte: 30 gotes al dia.
  • Supositoris: 100 mg d’intracte
  • Tisana: un bon grapat de rels per litre d’aigua, bullir-ho 2 minuts i reposar 20. Beure’n tant com es vulgui.
  • Molts extractes de molts marques combinen la rel de galzeran amb Hamamelis i Aesculus hipocastanum (castanyer-d’Índies), que ve a ser la típica tríada contra els edemes per mala circulació a les cames. També s’hi sol afegir extracte de fulla de vinya roja o posar-l’hi en substitució de l’Hamamelis i extracte de Centella asiatica.

EFECTES FISIOLÒGICS

Les ruscogenines són saponines antiinflamatòries i vasoconstrictores de les venes. Les ruscogenines suprimeixen la migració dels leucòcits a través de la regulació proteica i genètica. La neo-ruscogenina és un agonista potent del receptor nuclear ROR-alfa NR1Fa.


Per llegir més sobre el galzeran, descarrega't el document