Inflorescènia aproximadament cilíndrica, amb fulles fins a l’àpex. Les fulles superiors bracteriformes; les altres amb 3 folíols. Eix de la inflorescència amb pèls simples, aïllats, o amb pèls fasciculats; a vegades, tomentós verdós, amb un nombre variable d’agullons de 0.5 a 2 mm, en general rectes i una mica inclinats, o a vegades corbats. Pedicels de 5-15 mm, tomentosos, verds, amb alguns pèls simple llargs, amb 2-10 agullons de 0.5 a 1 mm, una mica o molt corbats. Receptacle amb la zona axial blanca i tomentosa. Sèpals tomentosos, grisos blanquinosos, inermes, lanceolats-ovats, prolognats en punta, reflectits al madurar, agrupats fent una sola punta a l’àpex al principi, a les pocelles. Pètals de 6-7 x 3-4 mm, ovals o obovals, blancs. Anteres glabres. Carpels blancs tomentosos. Fruit (gerd) en multidrupa, amb drupes piloses, toves, vermelles. La polinització la pot fer per exemple, Bombus terrestris.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa en clarianes de bosc, en especial allà on s’han tallats faigs, però també bedolls, pins negres o roigs, avets, roures (Quecus mas, Quercus robur). Es pot trobar a Catalunya des de 600 a 2200 m snm. Té distribució circum-boreal. A Catalunta es pot trobar a la Serralda Transversal, als Pirineus i pre-Pirineus i, més rar, als Ports. A Espanya es pot trobar, a més de als Pirineus i Serralada Cantàbrica, a la Serralada Central i al Sistema Ibèric. Es pot hibridar amb Rubus caesius o amb Rubus arcticus o amb Rubus ursinus.

CULTIU

Es poden cultivar a terra baixa també, sempre que el sòl sigui profund i tingui molta saó. QuE el sol no les cremi es pot aconseguir si les mates es toquen entre elles almenys fent rengle. Agraeixen l’adob amb xerri o fems de vaca, adob 15:15:15 (50 g/mq), i urea (20 g/ mq). Prefereix climes una mica plujosos (900 mm/any), sòls porosos, però amb bona retenció o saó, sense entollar-se —excepte per a les varietats de gerds grocs—; amb força humus, no massa calcari; poc vent, però sí turmentes. Li cal fred i gelades a l’hivern, però les gelades tardanes fan malbé les flors. Resisteix bé la calor a l’estiu, però amb nits fredes. Les varietats que no refloreixen són més productives, i més adients per a grans extensions; els gerds els tenen més grossos i més dolços. Les varietatas que refloreixen fan gerds més petits, més perfumats, però menys dolços. Dins el grup de les no refloreixents, hi ha varietats que fan gerds molt foscos: Bristol, Dundee, Evans, Morrison, Munger. I n’hi ha que fan gerds de color porpra: Clyde, Marion, Royalty, Sodu. La gerdera es multiplica per tanys que es mantenen un any al viver abans de ser transplantats al terreny definitiu. La temporada anterior a la plantació hom recomana enterrar els fems a dos pams de fondària amb l’arada (6 Kg/mq). Abans de fer la plantació caldrà que el terreny estigui ben desherbat. Es pot estendre plàstic negre per evitar el creixement de males herbes; o bé un mulxing a base de palla. El rec gota a gota o per aspersió són els més adients. El marc de plantació (a la tardor) sol ser de 160 x 60 cm. Per als gerds negres, serà més, de 3 x 1 m. El pa d’arrels dels tanys no ha d’assecar- se mentre no es plantin els tanys. Les plantes comencen a produir gerds al cap de 3 anys i fins 10-15 anys més. Perquè les mates s’aguantin i no caiguin per terra, es poden enramar amb reixes metàl·liques que les aguantin fent rengles seguits. Les podes han de ser força consevadores. De varietats de gerdera n’hi ha moltes. Unes fan els gerds grocs, les altres negres- blavosos, les altres (la majoria) vermells. A tall d’exemple, el nom d’algunes varietats més: albus, biflorus, laevis, melanolassius, noipponiucs, sterilis, strigosus, succineus, tonsus, viburnifolius. La varietat més corrent és l’híbrid entre idaeus x strigosus. La recol·lecció en grans extensions (Huelva) es fa de forma mecanitzada, amb molta ajuda humana. Un cop en safates, els gerds es conserven bé 15 dis coberts per un film transparent impregnat amb una mica d’oli essencial de cítrics. A més dels gerds vermells (R. idaeus) es venen també gerds grocs (R. leucodermis alba), gerds negres (R. occidentalis) i gerds blaus (R. leucodermis). Poden aparèixer alguns tumors causats per Agrobacterium arsenijevicii. I Pseudomonas syringae pot provocar una plaga al cultiu que es manifesta com lesions supurants a les fulles. Altre sbacteris nocius per a la plnta: Agrobacterium tumefaciens, Agrobacterium rubi. La gerdera també pot quedar afectada per fongs (Phytophtora rubi, Phragmidium rubi- idaei, Verticillium alboatrum, Botrytis cinerea, Hypoxylon submonticulosum, Colletotrichum fioriniae, Pucciniastrum americanum). Les arrels poden ser atacades pel nematode Xiphimena americanum, transmissor (1 m/any) del virus ToRSV. O pel nematode Pratylenchus penetrans. Els nematodes es poden combatre amb oxamyl. Altres virus a més del ToRSV, que poden afectar les plantes són el RBDV (raspberry bushy dwarf virus), RpLV (raspberry latent virus), RMLV (raspberry leaf mottle virus), RLBV (raspberry leaf blotch virus). Algunes vegades es pot trobar un petit cuc dins els gerds; és la larva dels escarabats Byturus unicolor, B. tomentosus. Melolontha melolontha i Otiorhynchus sulcatus són altres escarbatets les larves dels quals poden parassitar també la planta. Es poden tractar preventivament amb l’insecticida biològic spinosad. També pot quedar afectada la planta pels pugons (Amphorophora agathonica, A. idaei, Rubiaphis sp.) que a la vegada poden transmetre el virus RYNV, de la família dels Caulimoviridae. O pels àcars (Aceria silvicola). O per larves de Drosophila suzukii. Ruixar les plantes quan comença a formar-se el fruit amb àcid abscícic i pyrabactin fa que els gerds continguin al madurar més vitamina C. Per dissort, al comerç es venen a vegades gerds amb excessius residus de pesticides, com ara pyrimethanil, pyriclostrobin, procymidone, cypermethrin, chlorpyrifos, bodscalid.

ETIMOLOGIA DEL NOM

Ida és una muntaya de l’illa de Creta, on devia créixer aquesta planta. Actualment potser es pot trobar a la part alta de la vall de Samarià, on hi ha altres coves. Rubus és el nom llatí dels esbarzers o ramagueres. La cova on suposadament va créixer Zeus encara es pot visitar. Allí, segons la mitologia clàssica, Ida i Adrastea (nimfes filles de Melissea, líder dels coribatans i rei de Creta; o ¿filles de l’Oceà?) varen alimentar Zeus amb la llet de la cabra Amaltea i amb mel; i potser també amb gerds.

LITERATURA

Molt popular internacionalment és la cançó rusa original (1860) d’ IVÁN PETRÓVICH LARIÓNOV. Ve a ser un himne sobre els gerds (Rubus idaeus) i el Viburnum opulus (Калинка). Ve a dir que el qui canta es posa a domir vora els gerds i els fruits del Viburnum («mató de monja» o «boles de neu») del seu jardí, vora els pins que es balancegen amb el vent. https://www.youtube.com/watch?v=m8m2BYv02Nw https://www.youtube.com/watch?v=9n22Uy-qFPw

PREPARATS

  • Pomada contra les hemorroides [MARIA TREBEN]. Quan està ben calent el llard o la matega (90 g) dins la paella, s’hi afegeixen 15 de flors de Milfulles (Achillea millefolium) i 15 g de fulles de Gerdera (Rubus idaeus), tendres. Un cop s’ha sofregit una estona tot plegat, es retira del foc. Essent demà, es torna a escalfar una mica i es passa per un drap fi i es conserva en pots ben nets dins la nevera abans d’aplicar la pomada.
  • Dentifrici rus. (g): gerds (extracte) –7; Alumini hidròxid – 30; Glicerina – 10; Sodium carboxymethylcellulose – 1.5; Sodium laurilsulfate – 2; Calcium glycerophosphate – 1.5; Sodium monofluorophosphate – 1: Titanium dioxide – 1; Perfum – 1; Sorbitol – 1; aigua purificada fins a 100 mL.

USOS CULINARIS DELS GERDS

  • Aigua fresca amb unes gortes de vinagre i suc de grad s beu al peu del Montcayo per apaivagar la sert i la calor de l’estiu.
  • Als supermercats trobem els gerds tendres (de Huelva) o congelats.
  • Combina molt bé amb les maduixes com a guarniment de pastissos, ja sigui en forma de gerds tendres o en forma de confitura.
  • Licors, anisetes (cigalons), vins, i diverses begudes alcohòliques a vegades estan aromatitzades amb suc de gerd o amb els gerd en maceració.
  • Licor Chambord. És a base de gerds negre i vermells, vainilla i conyac de més de deu anys.
  • Oli de llavors de gerds. Cosmètic hidratant de la pell, contra l’envelliment. (Preu: 30 mL 12 € - «naissance»).
  • Suc de gerds i altres fruits vermells es pot comprar als supermercats.
  • Un batut de llet i gerds és un tònic digestiu excel·lent.
  • Vi. Es pot fer vi a partir del xarop dels gerds.
  • Xarop. Sol afergir-se’n unes gotes a l’aigua per aromatitzar-la.

EFECTES FISIOLÒGICS

  • La cetona de gerd (Raspberry ketone) s’ha comercialitzat con a remei contra l'obesitat i la pèrdua de cabell. Però com no sigui a dosis ínfimes (15 mg), provoca mal de cap i taquicàrdia. Ara bé, segons els de la USFDA és una substància GRAS o segura (???) si no se’n pren més de 100 mg (!!!). La sintètica pot costar 6 $ el Kg i la natural 20.000 $/Kg. Els gerds, segurament en gran part degut a contingut en 4(4-hidroxi-fenil)-2-butanona, ajuden a guanyar menys pes, incrementen les ganes de moure’s, i eleven l’expressió de la lipasa de la lipoproteïna hepàtica i de la heme-oxigenasa-1, en ratolins sobrealimentats amb grasses. Els gerds abaixen els nivells de triglicèrids i de colesterol total en ratolins hiperlipidèmics. Activen el gen PPARalfa que regula els Cyp7a1 i Pin4. Promouen la conversió de triglicèrids a àcids grassos. Regulen els gens Hmgrc i Cyp7a1, l’expressió dels quals inhibeix la síntesis de colesterol al fetge i la seva conversió. La cetona de gerd (raspberry ketone) en forma cristal·litzada es recomana a dosis de 15 mg/2 cops al dia per a augmentar la temperatura corporal, perdre grassa (i colesterol), regenerar els ossos (osteoporosi); també per a fer créixer el cabell (1 mg/ 10 g). Més quantitats poden donar mal de cap molt fort.
  • Els gerds bloquegen la producció de MMP induïda per UVB i promouen la síntesis de procol·lagen tipus I i ho fan mitjançant la inhibició de la via MAPK/AP-1, NF-kappa-B i de l’estimulació de la via TGF-beta/Smal i Nrf2 als fibroblasts dèrmics humans normals o sans. En resum, prevenen l’envelliment de la pell degut a l’exposició a raigs UVB. L’extracte lipídic de les fulles té un efecte cosmètic sobre la pell, estimula la hidratació i ho fa estimulant els gens aquaporina-3, filafrina, involucrina, i la sintasa de l’àcid hialurònic. També estimula l’expressió i l’activitat de la gluco-cerebrosidasa,, un enzim involucrat en la producció de ceramides. L’extracte també incrementa la síntesis de MMP en cultius de fibroblasts. L’oli de llavors també té aquest efecte.
  • Els gerds inhibeixen la migració i la capacitat d’invasió de les cèl·lules de càncer naso- faringi (HONE-1, NPC-39, NPC-BM) i ho fan mitjançant la supressió de la MMP-2 a través de la modulació (per inhibició de la fosforilació) de la via ERK1/2. També per la mateixa via inhibeixen el càncer de boca SCC-9, SAS. En aquesta cas també inhibeixen la fosforilació de FAK, src, ERK. Els el·lagi-tanins, la sanguiïna H-6 i lambertianina C, actuen contra el càncer de còlon Caco-2. Provoquen danys a l’ADN d’aquestes cèl·lules. A 124 micrograms/mL indueixen l’apoptosis. Els gerds tenen efecte citotòxic envers les cèl·lules J459 de leucèmia humana. Els gerds reverteixen la transició de l’epiteli al mesènquima i suprimeix la capacitat d’invasió i l’activitat de les proteases i ho fa per la via ERK1/2 i la FAK a les cèl·lules de càncer de pulmó humanes A549. Potencien la E- cadherina i l’alfa-catenina i inhibeixen la N-cadherina, la fibronectina, la snail-1 i la vimentina. També inhibeixen p-FAK, p-paxil·lina i AP-1. I això també menjant-ne. Les cèl·lules SW480 d’adenocarcinoma de còlon són susceptibles a l’acció de l'extracte de fulles de gerdera ja que els promou la formació de ROS. L’extracte de gerds inhibeix la proliferació de les cèl·lules d’hepatocarcinoma humà HCC i aturen el cicle a la fase S. Incrementa l’expressió de la fosfatasa i de l’homòleg suprimit de la tensina al cromosoma 10 (PTEN), i ho fa tot reduint la metilació del gen promotor del PTEN i inhibint l'expressió del DNMT1 i regulant la via de senyals AKT.
  • El (+)-idae-usinol D (ja a 25 microM) actua com a neuroprotector inhibint la neurotoxicitat de la H2O2- i de les ROS en general. L’altre enantiòmer (-)- no té aquest efecte; almenys a les cèl·lules testades SH-SY5Y. El salidròsid és actiu contra la malaltia de Huntington.
  • L’extracte de les fulles redueixen la quantitat de radicals lliures alliberats pels neutròfils a 15 micrograms/mL i disminueix l’expressió a la membrana de les plaquetes del receptor GPIIbIIIa (un 16%). Inhibeix l’agregació plaquetària un 30-40% sempre que hi hagi presents neutròfils presents.
  • L’efecte antiinflamatori dels gerds es palesa per una inhibició de la LOX, la COX-2.
  • L’extracte de les fulles augmenta l’expressió de l’ ICAM-1 a les cèl·lules HUVEC. És a dir, augmenta l’adhesió intercel·lular de l’endoteli vascular.
  • Els el·lagi-tanins i les antocianines minven l’absorció d’alguns medicaments si es prenen junts els gerds o la infusió de els fulles de la gerdera amb, per exemple, paracetamol., ketoprofèn, meotprolol, verapamil.

Per llegir més informació sobre els gerds i les gerderes, descarrega't el document