Dins la família de les ranunculàcies, aquesta planta es diferencia perquè no té les fulles oposades, té les flors regulars o actinomorfes, el fruit en poliaqueni amb carpels amb una sola llavor, flors solitàries amb un petit involucre de bràctees a sota, pètals no diferenciats dels sèpals, fulles o orbiculars. Es fa des del nivell del mar (a Escandinàvia) fins als boscos subalpins (2000 m snm) dels Pirineus. Prefereix pinedes frescals i ombrívoles de pi roig o pi negre, però també es troba a les fagedes, (rouredes, avellanoses) i preferentment sobre terrenys calcaris. A la península es fa a les serralades del Nord, al Sistema Ibèric i a les muntanyes de llevant. A Catalunya s fa a bona part del territori llevat en general de la zona costera i de la conca de Lleida. També es fa a la meitat de llevant de Nord-Amèrica i a la zona del Japó. Se n’han descrit algunes varietats: acuta; hispanica, japonica, transylvanica.



HISTÒRIA

Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) el «liverwort» és una planta regida per Júpiter i sota el signe del Cranc. La té per molt bona contra qualsevol afecció hepàtica, per calmar i refredar el fetge, per netejar-lo, desinflamar-lo, i per tant, bona contra la icterícia. Bullida en cervesa calma la calor al fetge o als ronyons. També la té com un remei excel·lent contra herpes, crostes, tinya, èczemes, úlceres.


PROPIETATS MEDICINALS

  • analgèsica
  • antibacteriana (pulmonar,intestinal)
  • antiinflamatòria intestinal
  • astringent
  • colagoga
  • depurativa renal
  • diürètica
  • emol·lient
  • espasmolítica
  • laxant suau
  • mucolítica
  • panacea
  • pectoral
  • rubefaent
  • tònica
  • tòxica (tendra)
  • vesicant
  • vulnerària (fulles fregides en oli /cara de dalt tanca ferida, cara de sota, la fa supurar)

USOS MEDICINALS DE L’HERBA FETGERA

  • abscessos (pus)
  • bronquitis
  • càlculs biliars (pedres al fetge)
  • càlculs renals (pedres als ronyons)
  • catarro
  • cistitis
  • colesterol alt
  • conjuntivitis UE (decocció)
  • cops als ulls (UE decocció)
  • crostes
  • dermatitis
  • diabetis
  • èczema
  • esclerosis múltiple
  • esplenomegàlia (melsa grossa)
  • faringitis
  • ferides
  • furóncols
  • gingivitis
  • gota
  • hematèmesis (vòmits de sang)
  • hemorràgies internes
  • hepatomegàlia (fetge gros)
  • hèrnia inguinal (1 culleradeta de pols de la planta en vi)
  • herpes
  • hipertensió
  • icterícia
  • indigestions
  • insolació
  • laringitis (afonia)
  • mal de coll
  • malària
  • pigues (vinagre)
  • reuma
  • talls
  • tinya
  • tos
  • tuberculosis
  • úlceres

HOMEOPATIA: amigdalitis - bronquitis crònica – hepatitis - mal de coll.

PREPARATS I BARREGES

  • Depurativa: Herba Fetgera (Hepatica nobilis) + Cua de Cavall (Equisetum arvense) + cues de Cirera (Prunus avium) + arrel de Xicoira (Cichorium intybus) + arrel de Romaguerons (Rumex caesius) + Herba Prima (Asperula cynanchica) + Liquens (Evernia prunastri) + brots de Pi (Pinus sylvestris). Es pren dia per altre. [MANUEL FAJULA: Camprodon, 2007].
  • Hepàtica: Anemone hepatica + Asplenium trichomanes
  • Melsa: Anemone hepatica + Polypodium vulgare + Phyllitis scolopendrium
  • Ratafies
  • Refrescos
  • Ronyons: Anemone hepatica + Asplenium septentrionale + Parietaria officinalis

USOS VETERINARIS

Sempre cal donar l’herba seca, mai tendra.

  • Bestiar: afeccions de la melsa.
  • Gallines: perquè estiguin sanes: Anemone hepatica + Polypodium vulgare + Aristolochia pistolochia + ceba. O bé: 20 Kg de ceba en un perol amb aigua i bullir-ho amb Aneomne hepatica + Polypodium vulgare + Aristolochia pistolochia.
  • Ovelles: és bo que en mengin, seca, especialment si han menjat herba mullada i manifesten brúixol. Però tendra els provoca diarrea i hematúria (sang a l’orina).Contra enterotoxèmia: Anemone hepatica + Rosmarinus officinalis + Olea europaea + Aristolochia pistolochia + Juniperus phoenicea + vinagre + sofre en pols + sal + antimoni (tot en pols).

TOXICITAT

Pot produir gastritis i baixada de la pressió arterial. Si les fulles tenen fongs, poden ser dolentes. Més val fer la infusió de les fulles ja seques, perquè tendres poden donar problemes. En tot cas, recomanen no prendre’n pas més de nou dies seguits (novena).

PRINCIPIS ACTIUS

  • àcid anemònic
  • àcid iso-anemònic
  • àcid tànic
  • anemonina
  • anemonol (a l'assecar-se la planta passen a àcids anemònics)
  • antocianina
  • emulsina
  • flavonoides
  • glicòsids de flavonoides
  • hepato-trilobina
  • mucílag
  • proto-anemonina
  • resina
  • saponòsids (rels)
  • sucres
  • tanins
Per saber els seus noms populars, descarrega't el document