Pedicels de 8-15 cm, acrescents, hirsuts. Periant monoclamidi de 3.5 mm format per 5 sèpals lliures. Estams 5, inserits a la base del periant. Pol·len porat, amb exina llisa. Carpels 2, soldats. Estigmes sèssils i divergents. Drupa primer verda, després groga, finalment quasi negra, de 8.5-12 mm, llargament (fins a 4 cm) pedunculada, amb una corona de pèls a la base. Llavors globoses, dures. MALURES: Aceria bezzii, Erysiphe kusanoi, Fusarium celtidicola, Helicoceras celtidis, Inonotus rickii, Phytophtora megasperma, Phytoplasma, Sirosporium celtidis, Xylotrechus namanganensis



NOMS POPULARS

  • Alemany: Zürgelbaum
  • Amazig: taghazz
  • Anglès:بHackberry/ Nettle tree/ Lote tree/ Lotus berry/
  • Àrab: ميس جنوي
  • Aragonès: alatonero, latonero, lironero, litonero, lladoner, llatonero, llironer, llironero, almez, gruñuelo, laitonero, latones (FRU), ledón, liroler, lironero, litorero, litón, litón (FRU), lladoné, llarón, llatonero, llironer, llironero, llironé, llirón (FRU), lodón Basc/Euskera: almeza, almezá, basaka, lodoño
  • Castellà: almez, latonero, lironero, lodón, aligonero, ledonero, aladonero, alatonero, alatón, aligonero, alironero, alirón, allatonero, almarzo, almecina, almecina (FRU), almecinero, almecino, almedinero, almeiso, almencino, almencín, almerguinero, almerino, almeso, almez, almez colorado, almeza, almeza (FRU), almezo, almiguinal, almiguino, almárcigo, almé, aranzo, aratonero, armez, armé, bagolaro, bermejo, bolitas de aligón (FRU), chilindronar, cupillo, garanzo, guindeletas (FRU), hojaranzo, jaranzo, ladonero, ladón, latonero (20), latones (FRU), latón, ledonero, ledón, lidonero, lionero, lironero, lironé, lirón (FRU), llatonero, llidonero, llidones, llonero, lodao, lodobo, lodoñero, lodoño, lodón, loto-árbol, lotono, melmez, mermece, mermecilla, mermecina, mermecino, mermez, mermés.
  • Català: aliguer, allidoner, delloner, lladó, lidon, lidoner, lidó, lladoner, lladons (FRU), lladoner, llaoner, lledoner, lledonis, lledó, lledó, lledon, lleroner, llidoner, llidó (FRU), llironer, lliró, lloner, caicabas, caicaber (FRU), caicabes, lidroner, lidró, litoner, llidons (FRU), llidroner, llidró, llidó, llirone, lliró
  • Eslovè: Navadni koprivovec
  • Estonià: Harilik tseltis
  • Francès: Micocoulier de Provence/ Bois de Pérpignan/ Fanabrigou/
  • Gallec: agreira, aligonero, almaizo, almanzo, almez, bruñeiro, gruñal, gruñeiro, gruñuro, lidueiro, lodeiro, lodoeiro, lodoneiro, lodueiro, lódâo-bastardo, maroubeira, maroubeiro, marubeiro, virgondoiro
  • Grec: Κέλτις η αυστραλιανή
  • Hebreu: מיש דרומי
  • Holandès: Netelboom
  • Hongarès: Déli ostorfa
  • Italià: Bagolaro / Arcidiavoolo/ Spaccasassi
  • Nepalí: खरी
  • Norueg: Australnesletre
  • Occità: Belicoquièr, Fabreguièr, Falabrega, Falabreguié, Fanabregon, Micacolièr, Micocolièr, Picapolièr
  • Persa/Farsi: داغداغان
  • Polonès: Wiązowiec południowy
  • Portuguès: lódão-bastardo / agreira / ginginha-do-rei / lódão / lodoeiro /nicreiro/ agreira/ aligonero/ almaizo/ almanzo/ bruñeiro/ gruñal, gruñeiro/ gruñuro/ lidueiro/ lodeiro/ lodoeiro/ lodoneiro, lodueiro/ lódâo-bastardo/ maroubeira/ maroubeiro/ marubeiro/ virgondoiro
  • Rus: Каркас южный
  • Serbi: Кошћела
  • Suec: Bäralm
  • Turc: Adi çitlembik
  • Txec: Břestovec jižní
  • Ucraïnès: Каркас південний

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

A Catalunya és present vora les masies, i escampat arreu (fins a 1200 m snm), llevat de a les muntanyes humides dels Pirineus i Prepirineus. És una espècie típica de la conca mediterrània on hi ha arribat des del el Caucas i les muntanyes de Pèrsia. S’ha introduït també a Amèrica, Sud-àfrica i Austràlia (i Nova Zelanda). Destaca un lledoner de Cervelló (Mas del Lledoner, 2 Km a l’Est del Coll de l’Ordal), pels seus 7.2 m de volt de canó, a més dels 13 m d’alçària i 17 d’amplada de capçada. I en segon lloc, a Catalunya, els lledoners de Castellnou d’Oluges (4,6 – 15 – 12 m) i el de Sant Feliu de Llobregat (Can Ferriol) (4.3- 17-18 m). Al món potser el més vell sigui el plantat pel rei Krešimir cap el 1060 a Croàcia (Vrbnik). Fa 4.4 m de volt de canó. I el més alt potser sigui el de Sacramento (Califòrnia), pels seus 28 m d’alçària (amb 4.5 m de volt de canó). El bosc de lledoners més extens sembla que sigui el de Mieza, al parc natural d’Arribes del Duero (Salamanca).

HISTÒRIA

Segons DIOSCÒRIDES (segle I), la infusió de la serradura de la fusta del lledoner o bé beguda o bé en lavativa estronca el flux intestinal o de la matriu, i tenyeix de ros els cabells i fa que no caiguin.

LITERATURA

  • “Quin arbre és que fa sa fruita més petita que un ciuró: primer es verda, llavors groga i després com un carbó?”
  • «Fer-ne d’un lledó un sermó»
  • «En la casa pairal d’Espadamala hi ha un lledoner fort i potent, cada una de ses branques és una ala que duu un batec de segles sobre el vent. Les rels se li revinclen per la roca perquè tot ell vol fruir aire i cel; i són llum, aire i cel les branques i la soca, i és fortitud de roca la seva immensa arrel. D’aquest neguit constant de pujar enlaire n’ha esdevingut corbat, i a l’entorn seu ja s’hi respira un aire d’eternitat. Una branca li penja cap a terra, com si volgués acariciar els mortals, però cel amunt el seu esperit aferra i és senyor de la llum i dels goigs immortals. És l’hereu i el senyor d’Espadamala que davant del portal allarga el braç, i us diu: «Entreu, entreu, que la meva ombra exhala l’acollida cordial que trobareu al mas». I el mas d’Espadamala obre la porta sota l’ombra cordial del lledoner, i la mestressa, ben plantada i forta, us dona el seu acolliment sincer. I llavors compreneu ben de seguida perquè aquell lledoner és esberlat, perquè els que som bons dintre la vida tenim el cor obert de bat a bat. El lledoner no ha tingut cap malura ni cap mala dissort. El pes de la bondat sobre la roca dura li ha esberlat el cor. I el dona així, tot ple de senzillesa, i li cau a bocins. El cor d’Espadamala i la seva noblesa el lledoner triomfal els porta dins. No és pas decrepitud ni defallença, ni cap mal averany qui l’ha esberlat, que encara aixeca enlaire la brancada immensa i amb fortitud de roca és arrelat. Sent com el Ter remorejant s’escorre d’on el doll d’aigües clares ell hi sent, rellisca un pes de segles que tota cosa esborra i el lledoner encara s’aixeca corpulent. Esberlat per l’amor i la dolcesa, amb cor ample, ben esbatanat, conserva eternament la jovenesa i obre els braços cap a la immensitat. Copsa benediccions, i les pregàries del mas aixeca a l’infinit, i quan el temporal assota els aires, ell apar un guerrer que dona el pit. I barra el pas a la malaventura, estén l’ombra a l’estiu i empara a l’hivern, i així, amb el cor obert sobre la roca dura, el geni del passat esdevé etern. [SALVADOR PERARNAU I CANAL].

ESOTERISME

Per curar-se de l’icterícia cal orinar nou duies seguits en dejú al peu d’un lledoner. A les masies, quan naixia un nen era tradicional plantar un lledoner. Les flautes màgiques hom creu que eren fetes de fusta de lledoner. La Marededéu del Lledoner és patrona de la ciutat de Castelló de la Plana. Asseguren que la va trobar un llaurador (en PEROT DE GRANYANA) sota les arrels d’un lledon.

PROPIETATS MEDICINALS

  • analgèsic
  • antidiarreic
  • antifúngic
  • antiinflamatori
  • antioxidant
  • antitrombòtic
  • astringent
  • citotòxic
  • cosmètic (oli llavor)
  • diürètic
  • estomacal
  • hipocolesterolemiant
  • preventiu atacs de feridura FRU
  • regulador de la menstruació

VETERINÀRIA

Gossos: els neteja l’estómac i el fetge menjar bocins (mastegats) de les fulles del terra, que després vomiten.

ALTRES USOS

  • bales (LLA) per disparar amb una canya buida, jugant
  • barques
  • bastons
  • biodièsel
  • caixes
  • carbó
  • cèrcols de carros o de botes
  • collars d’esquelles o picarols
  • condiment del llard (LLA)
  • confitura (FRU)
  • culates d’escopeta
  • culleres
  • Escherichia coli
  • farratge pel bestiar
  • flautes
  • forques [se’n fan a Alentorn]
  • gaiatos
  • jous
  • licor (dels FRU)
  • llaminadura (FRU madurs)
  • llenya
  • mànecs d’aixades, destrals. etc.
  • marcs de finestres / portes
  • pales de ventar l’era
  • peces de carruatges
  • peces de torneria
  • pipes (REL)
  • Pseudomonas aeruginosa
  • radis de rodes de carro
  • rampins
  • rems
  • talussos (evita que s’escagassin)
  • tambors
  • tint groc (ESC, REL per a la seda i la llana)

Per llegir sobre el lledoner, descarrega't el document