Dins la família de les Umbel·líferes el gènere Daucus es distingeix per ser plantes sense punxes, amb les fulles inferiors compostes, el fruit cobert d’agullons menuts uniseriats, i umbel·les amb més de 8 radis. I dins el gènere, Daucus carota es distingeix per tenir les flors llargament pedunculades, amb radis poc desiguals, i amb les bràctees diferents de les fulles, i els estils de 0.5 a 4.5 mm en la fructificació, i les fulles basals amb els segments peciolulats, 2-3 pinnatisectes, no verticil·lats, amb els segments de darrer ordre de més de 0.5 mm d’amplada; i per tenir les espines de les costelles secundàries com l’amplada del mericarpi, no confluents a la base; i el mericarpi de 2-4 mm; i una flor central estèril porpra; i la umbel·la fructífera molt corbada cap endins; i les fulles no suculentes ni massa brillants.



NOMS POPULARS

  • Català:Pastanag/Botxes / Fonollassa / Pastanaga borda
  • Castellà: Zanahori/Acenoria / Enredo / Guitamo / Zanahoria silvestre/ Azanoria/ Bufanagas/ Carrota/ Carruchera/ Cenoria/ Flor de los platillos/ Pastana/ Playa de prados/ Rompesacos/ Satanoria/ Yerba meona/ Yerba mosquera
  • Portuguès: Cenour/Cenoura-brava/ Cenoura
  • Francès: Carotte/Carotte potagere / Carotte sauvage / Carrote sauvage / Chervis /
  • Anglès: Wild carrot/Bird's nest / Bird's nest plant / Bishop's lace / Carot / Carrot / Crow's nest/ Devil's plague / Laceflower / Queen Anne's lace / Rantipole
  • Alemany: Wilde möhre/Möhre/Echte möhre / Gewöhnliche möhre / Mohrrübe / Rübe

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa en herbassars a les vores dels camps o de camins, en terrenys amb saó. És d’Europa, Àsia occidental i central, Sibèria i Àfrica del Nord. Però s’ha introduït la varietat de cultiu a moltes contrades. Segurament la (rel de) pastanaga (d’hort) més gran hagi estat una de 8.6 Kg que va obtenir el 1998 JOHN EVANS a Palmer (Alaska).

LITERATURA

Ben poca gent ha de desconèixer la faula del burro i la pastanaga. Diu la faula que perquè un ruc tiri de la portadora cal posar-li una pastanaga al davant prou a prop perquè cregui que la anirà a aconseguir, però, a la vegada, prou lluny perquè no ho aconsegueixi. El ruc pensa que arribarà a la pastanaga i fa el major esforç però, a la fi del dia, la pastanaga encara està al davant, penjant d’un pal lligat als arreus. L'amo el mira i li diu que demà segurament tindrà més força i aconseguirà la seva merescuda recompensa; però tot és inútil, i es converteix en un joc de mai acabar ... Fins i tot hi ha dies que gairebé atrapa la pastanaga i l'esperança es redobla. Llastimosament, essent demà dia farà novament el seu millor esforç però tampoc aconseguirà l'objectiu i, mentrestant, el carro va per endavant i es compleix l'objectiu fixat per l’amo. Un dia, el pagès prepara l'ase molt d'hora i surt camí del poble per vendre els productes de la seva granja al mercat. És un matí amb boirina i, mentre l'home canta, el ruc empeny amb més força que mai el carro per veure si aquesta vegada sí pot arribar a la seva pastanaga. No obstant això i, com sempre, a l'arribar al poble el ruc roman als estables sense res mentre el pagès se’n va al mercat. El temps passa i, quan ja despunta la tarda, el pagès torna feliç perquè ha estat un dia de vendes excepcionals. Enganxa el ruc al carro, li posar la seva pastanaga endavant, penjant del pal; però, quan agita les regnes, el ruc ni s’immuta. Ni un sol pas ... ja eren molts anys empenyent per a res, i el ruc simplement es planta en les seves quatre potes i d'allà no es mou. El pagès sacseja el cap amb decepció, colpeja cruelment l'animal ... però res, el ruc no dona ni mig pas, tot i tenir la pastanaga per endavant. Es llavors que l'home baixa del carro i camina cap a la seva granja a la recerca d'un altre ruc més jove i inexpert. Torna amb ell, l’enganxa al carro, li donar a tastar unes poques llesques de pastanaga, i li posa al front una pastanaga enorme, de manera que el ruc començar a empènyer del carro amb molta força per poder menjar-se-la... Lligat enrere del carro hi va el primer pollí capcot i decebut ...El pagès mira l'ase jove i amb un gran somriure pensa: "Es conforma amb poc, no li cal més que la promesa d'una pastanaga per fer-ho feliç. "Ets un ximple" li diu en veu alta la pobra bèstia que va al darrere "fer l'esforç a canvi de res!" ... Algunes dites sobre la pastanaga són: «pastanaga i nap, matrimoni ben casat» / «pastanaga i nap, sembra’ls aviat» / pastanagues i naps sempre van plegats i germans acabats» / «per Santa Anna, sembra la pastanaga» / «per sant Nonat, la pastanaga s’ha d’haver sembrat» / «si tens gana, menjat’ una pastanaga». [Sant Ramon Nonat se celebra el 31 d’agost; i santa Anna el 26 de juliol].

ESOTERISME

A Tiggiano cada 19 de gener es reparteixen pastanagues de color morat (var. atrorubens) tot venerant Sant Ippazio de Gangra. L’home es veu que va rebre una puntada de peu a l’entrecuix per part d’un arrià durant el Concili de Nicea (325). La veneració va acompanyada de peticions de fertilitat i de curació d’hèrnies inguinals. Segurament aquesta devoció pel sant derivi d’alguna molt anterior per la pastanaga i el penis.

HISTÒRIA

Probablement el gènere Daucus sigui originaria de Pèrsia o l’actual Afganistan, ja que és el país on hi ha més espècies actualment. La varietat de color porpra és allí molt corrent. DIOSCÒRIDES (segle I) menciona que bevent l’aigua dels fruits o aplicant-la a la vagina, això provoca la menstruació. Aquesta infusió va bé als que orinen poc i tenen hidropesia, pleuresia, o als que els han mossegat serps o altres animals verinosos. La rel fa orinar, és afrodisíaca, i, endinyada a la matriu, fa que els embrions en surtin. Les fulles aplicades amb mel purifiquen les úlceres canceroses. Per a ell, la pastanaga d’hort té les mateixes virtuts, però minvades. El segle XI hi havia pastanagues de color porpra per fora i grogues per dins a l’Al- Àndalus. El color taronja de la majoria de les actuals ve dels Països Baixos, el color oficial dels quals, per ser el de la casa real d’Orange, és el taronja; i per això varen seleccionar les pastanagues com les que coneixem actualment. Ho van fer durant el segle XVI. Actualment se’n poden trobar, a més a més, també de blanques, i de roges, i unes de pell porpra i polpa taronja. De les de colors foscos, amb 9 cops més fenols, se’n diuen orientals; i de les de color taronja, o clars, se’n diuen occidentals. Les silvestres tenen un color entre groc i blanc, i són molt dures de rosegar. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) les «wild carrots» són plantes regides per Mercuri, que trenquen el vent, remouen les punxades del costat, i provoquen l’orina, trenquen les pedres als ronyons, i fan venir la regla. Les llavors o fruits tenen el mateix efecte que la rel, però són particularment útils contra la hidropesia, l’ascites, els còlics, els càlculs renals; i durant del puerperi («raising of the mother»). Els fruits presos amb vi ajuden a quedar embarassada. Les fulles, aplicades amb mel, netegen les nafres que suquegen. L’oli essencial de les parts aèries de Daucus carota, en especial dels fruits, s’empra actualment en cosmètica, perfums i alimentació. El de la ssp. maximus és el que té efecte antibiòtic més destacat. Durant la Segona Guerra Mundial als anglesos se’ls feia creure, i de passada als alemanys, que era gràcies al consum de pastanagues que els pilots britànics abatien avions alemanys. I això, en una mínima part, era cert, però el mèrit principal no era de la pastanaga sinó del radar, invent que es volia mantenir en secret. La pastanaga silvestre no fa una rel ni molt menys tan gruixuda com la cultivada, però no per això deixa de ser medicinal. Ara, la tija arriba a molta més alçària, fins a 1 m. Com aliment, aquesta rel sí que deixa que desitjar. La producció mundial actual de pastanagues d’hort (ssp. sativus) està encapçalada per la Xina, Rússia i els Estats Units.

PASTANAGA D’HORT (Daucus carota ssp. sativus)

Una barreja vigoritzant per beure cada dia és la barreja dels sucs de pastanaga + poma + gingebre + llimona + culleradeta d’oli de llinosa o d’alvocat. La pastanaga té fama de convenir per millorar la visió nocturna i per posar-se moreno. Convé per desfer-se dels cucs intestinals. És l'alimentació quasi preferent, al costat dels plàtans, per als celíacs. Convé als nens de creixement retardat, dentició insuficient, infeccions recidivants. Té molta fama de convenir per als que pateixen diarrees, però també convé als que tenen el cabell feble, a les embarassades, o durant la lactància. S’han produït pastanagues transgèniques amb la capacitat d’ajudar a lluitar contra la tuberculosis; o l’hepatitis B (amb l’antigen M); o l’Helicobacter pylori (amb el gen UreB); o la ràbia (amb la proteïna del gen G del virus); o la Yersinia pestis (amb l’antigen F1-V); o el Parkinson (amb anticossos contra la sinucleïna-alfa); o simplement enriquides amb pigments d’algues (adonirubina, adonixantina, astaxantina, beta-criptoxantina, cantaxantina, echinenona).

PROPIETATS MEDICINALS

  • activadores de la via MAPK
  • afrodisíaques (les flors)
  • antianèmiques
  • anticanceroses
  • antiespasmòdiques (intestí, matriu)
  • antiinflamatòries
  • antipútrides intestinals
  • antisèptiques
  • antitumorals
  • aperitives
  • calmants
  • carminatives
  • cicatritzants gàstriques
  • depuratives
  • desobstrueixen
  • diürètiques
  • emmenagogues
  • espasmolítiques
  • estomacals
  • eviten càncer de còlon, de mama, de pell, de pròstata [+ les porpra]
  • eviten neuroblastoma [+ les porpra]
  • fluïdificants biliars
  • galactagogues
  • gastroprotectores
  • hepatoprotectores
  • immunoestimulants
  • inhibeixen la sulfotransferasa del glutatió (p.p. var. vavilovii/kanji)
  • laxants
  • milloren (les varietats porpra) la circulació sanguínia als testicles
  • mineralitzants
  • pectorals
  • prebiòtiques
  • prevenen formació de càlculs calcaris
  • protegeixen els ronyons de la gentamicina
  • reguladores intestinals
  • rejovenidores
  • serotoninèrgiques
  • tòniques
  • vermífugues
  • vulneràries

VETERINÀRIA

Que les pastanagues els agraden als conills tota criatura humana ho pensa. L’aigua de coure els fruits de la pastanaga silvestre es dona als cavalls que tenen tos. Contra la tos també se’ls dona la rel de la pastanaga amb alls. Als vedells se’ls dona aigua de bullir arròs amb pastanaga per curar-los la diarrea. Per ajudar la mudar la ploma als canaris se’ls pot donar bocinets de pastanaga, poma i plàtan, a més de les llavors de plantatge.

PREPARATS

  • «Alcohol de vitamines»: suc de pastanaga + suc de llimona + alcohol de farmàcia + Arnica montana + Hypericum perforatum + Rosmarinus officinalis + Ocimum basilicum + Lavandula vera. És per aplicar contra inflamacions i per recuperar energia i benestar, aplicat per fora, excepte a les mucoses sensibles. [Cal parar compte que no s’hagi substituït Arnica montana per Heterotheca inuloides].
  • Barreja d’olis essencials contra la grip (H1N1): canyella + pastanaga + eucaliptus + romaní. + clau + orenga. També contra la pulmonia subseqüent, i contra l’herpes simple HSV-1.
  • Tisana antireumàtica pirinenca: pastanaga silvestre + bruguerola (Calluna vulgaris) + rosella (Papaver rhoeas) + farigola (Thymus vulgaris) + xicoira (Cichorium intybus).

USOS CULINARIS

  • bunyols (amb les flors)
  • confitures o melmelades
  • crua mastegada o en llesques fines a les amanides amb tomàquet, fonoll, enciam, tàperes, olives, cogombre, créixens, suc de llimona, sal, oli, vinagre
  • cuites en bocinets (bullides, al vapor)
  • daiquiri: rom blanc (2) + (4) pastanagues (suc) + suc de taronja (50 mL) + gingebre ratllat (2 cullerades) + suc de llimona (2 cullerades). És un còctel que se serveix fred, amb sucre i gel.
  • fregides (amb oli, mantega) amb ceba i sucre
  • fruits triturats (com espècie saboritzant)
  • kanji: 8 tasses d’aigua + 2 pastanagues talladetes + 4 xilis verds + mitja rel de remolatxa vermella + cullerada farina mostassa + 2 culleradetes de sal + 2 culleradetes de pebrot vermell en pols. Es deixa al sol 5 dies i es va removent. És una beguda típica de l’Índia, i, a més de ser agradable, va bé contra els paràsits intestinals. https://www.youtube.com/watch?v=_8efMDQy7sc
  • pastissos, pastissets, magdalenes (+ farina de força + canyella + sucre + fruita confitada + xocolata + coco + ous + mantega + anous + nou moscada + llet + anous de pecaner moltes)
  • salses
  • shalgam (femented black carrot juice)
  • sopes amb la rel i les fulles (+ mantega + suc de taronja + caldo vegetal + farigola +sal + pebre + crema + nou moscada)
  • suc (recent casolà, o pasteuritzat industrial)
  • truita o ous deixatats amb tomàquet, ceba i pastanaga
  • verdures barrejades
  • xucrut

ALTRES USOS

  • En histologia, la pastanaga partida en dues meitats longitudinalment es fa servir com a material per sostenir una mostra enquibida entre les dues meitats, i fer-ne talls molt fins, amb ajuda d’un full d’afaitar, o un micròtom, i d’alcohol iso-propílic com adjuvant del tall.
  • També en laboratori d’assaigs bioquímics la pastanaga ratllada s’empra per fer proves amb substàncies per determinar-de el llur poder antioxidant segons ajudin a conservar el color carbassa de la pastanaga o no.
  • Un medi de cultiu adient per a fongs es fa amb pastanagues i agar-agar. En concret, per 1 L d’aigua, s’hi posa 250 g de pastanaga tallada en rodanxes, es du a l’autoclau a 120o C i s’abaixa de seguida fins als 100o C. S’hi afegeix després 25 g de sacarosa i 18 g d’agar-agar en pols. Es torna a posar a l’autoclau només fins a 100o C durant 10 minuts. Al sortir-ne s’exprimeix a través d’un drap, s’intuba i s’esterilitzen els tubs amb el medi de cultiu a 118o C.
  • Un ús més casolà als hiverns de contrades on hi gela sovint, es fregar el parabrises del cotxe amb pastanaga per evitar que per fora s’hi posi gel o gebre.
  • S’ha pogut comprovar en algun cas que hi ha dones que empren la pastanaga com a consolador vaginal; o, ficant-la a la matriu, per avortar. I també alguns homes introdueixen una pastanaga pel recte ja sigui per fer broma ja sigui per estimular el plaer anal. Però aquesta manipulació no està exempta de perills per la possible perforació intestinal o fins i tot conseqüències penals, pel que en pot derivar si s’ha fet amb violència contra altri. Si hi ha hagut una petita perforació al recte es pot tractar amb pomada de neomicina barrejada amb àcid hialurònic.
  • Amb molta traça, de les pastanagues se’n poden fer instruments musicals de vent, del tipus clarinet o flauta.
  • Els ninots de neu solen acabar-se clavant-hi una pastanaga a la cara per simular el nas.

POSSIBLE TOXICITAT

En infants molt petits, menors de 6 mesos, es pot donar metahemoglobinèmia, si la pastanaga s’ha adobat amb molts nitrats. Això els produeix dispnea, cianosis, taquicàrdia, letargia; i es tracta amb blau de metilè a l’1 % (1 mg/Kg) i vitamina C (200 mg/Kg) injectats en vena. També a algunes persones el contacte amb pastanagues o extractes de pastanaga els desencadena una dermatitis al·lèrgica. I hi ha hagut algun cas d’anafilaxis desencadenada per aspirina i pastanagues en pacients amb mastocitosis. Però el més corrent és que la toxicitat de les pastanagues es degui a les restes de pesticides organofosforats que donen lloc com a mínim a mareig i mal de cap. La intoxicació aleshores cal tractar-la amb vitamina B12 (5 mg) i cortisona (30 mg). Un altre tipus de contaminació afegida és la de Yersinia pseudotuberculosis que a Finlàndia ha tingut lloc en menjadors d’escoles infantils per una mala praxis a l’hora de preparar les amanides amb pastanaga. La infecció causa diarrea amb femta sanguinolenta i febre durant més d’una setmana. També pot aparèixer febre alta, pulmonia, meningitis, conjuntivitis, faringitis, falsa apendicitis, derrame pleural, ferritina molt elevada, pielonefritis, granulomatosis hepàtica, i eritema nodular. El tractament d’aquesta infecció, que és més corrent en països freds, és amb antibiòtics i tractaments de suport de pulmons, fetge i ronyons. [http://www.seq.es/seq/0214-3429/28/5/betran2.pdf] També s’han donat cassos de botulisme associats al suc de pastanaga. Una manera de prevenir intoxicació bacteriana o per pesticides és rentar amb una dissolució mitjanament acolorida de permanganat potàssic les pastanagues deixant-les-hi en remull uns 10 minuts, i esbandint-les després. De passada, aquesta proporció de Manganès homeopàtica que roman adherida a la pastanaga pot evitar i fer retrocedir a l’inici el Parkinson. Però no pot fer retrocedir els prejudicis, fora del Brasil, contra aquesta cura. Una ingesta abusiva, com ara 3 Kg de pastanagues a la setmana, probablement condueixi a restrenyiment i toxicitat per excés de vitamina A que es palesa per augment de transaminases hepàtiques, a part de pel color ataronjat de la pell.

EFECTES FISIOLÒGICS

L’extracte amb pentà o amb pentà i dietilèter de la ssp. carota té força acció citotòxica envers les cèl·lules MDA-MB-231 i MCF-7 de càncer de mama. Atura el cicle en G1, incrementa l’apoptosis, augmenta l’expressió del BAX i frena la del Bcl-2 i incrementa la fragmentació proteolítica de la caspasa-3 i del PARP; i redueix el nivell d’Erk fosforilat, sense afectar al ja fosforilat. A més, actua amb sinergia amb la wortmannina (un potent inhibidor del PI3K). També aquests extractes amb pentà suprimeixen la proliferació i indueixen l’apoptosis a les cèl·lules HT-29 d’adenocarcinoma de còlon i ho fan inhibint les vies MAPK/Erk i PI3K/Akt. Però ho fan, en aquest cas, sense sinergia amb la wortmannina. El polímer de polisacàrids pectínics amb beta-carotè té un efecte reductor del caràcter pro-oxidant del beta-carotè, i promou el caràcter anticancerigen i apoptòtic i ho fa per la via de la inhibició de la galacetina-3. Tant el daucucarotol-10-O-beta-D- glucopiranòsid com el deca-hidro-7-[2-O-beta-D-glucopiranosil)-iso-propil]-1-beta,4-alfa- dimetil-(1-alfa,4-alfa,8-alfa-beta)-naftalèn-triol dels fruits del Daucus carota actuen contra el càncer de cèl·lula esquamosa d’esòfag ECA-109. A les varietats d’hort de climes freds s’hi troba una proteïna de 36 KDa que inhibeix la re-cristal·lització per congelació. Aquest polipèptid està localitzat a l’apoplast o espai extracel·lular perifèric. El beta-2- himalachèn-6-ol de l’extracte fet amb oli de la pastanaga silvestre del Líban (Daucus carota ssp. maximus var. libani) és un sesquiterpè amb molt efecte anticancerigen. Actua contra cèl·lules de càncer de còlon CaCo-2, melanoma B16-F10, mama MB-MDA-231, pulmó A549, i glioblastoma SF268. I ho fa promovent-hi l’apoptosis, inhibint-hi la motilitat 2D o la capacitat d’invasió 3D, sense resultar tòxic per a les cèl·lules sanes. L proteïna CFP10-ESAT6-dIFN no té efecte citotòxic sobre les cèl·lules mononucleades de la sang perifèrica i indueix la resposta humoral i cel·lular contra el Mycobacterium tuberculosis. S’ha implantat en pastanagues (transgèniques) mitjançant la introducció dels gens cfp10, esat6, dIFN transferits amb ajuda d’Agrobacterium. La fracció d’àcids grassos de l’extracte fet amb petroli dels fruits de pastanaga fa que s’aturi el cicle menstrual normal en ratolines adultes i els redueix la massa dels ovaris tot i fent que continguin més colesterol i més àcid ascòrbic. Aquest extracte inhibeix la 5,3-beta- hidroxi-esteroid-deshidrogenasa i la glucosa-6-fosfat-deshidrogenasa, almenys després de 15 dies de tractament. El falcarinol i el falcarindiol són agonistes del PPAR-gamma i per això tenen un efecte antidiabètic. Ambdós poliacetilens estimulen la GU insulino- dependent als adipòcits 3T3-L1 i als miotúbuls (porcins). El falcarindiol incrementa la transactivació mediada pel PPAR-gamma a 3-10 microM, mentre que el falcarinol només ho fa a 10 microM. El falcarinol inhibeix la diferenciació als adipòcits, però el falcarindiol no ho fa.

PROPIETATS MEDICINALS DELS FRUITS DE LA PASTANAGA BORDA

  • afrodisíacs FRU REL
  • anticancerígens
  • antihelmíntics
  • antiinflamatoris
  • estrogènics
  • galactagogs
  • hepatoprotectors
  • immunoestimulants (↑IgG)
  • inhibidors de l’acetil-colinesterasa
  • antioxidants
  • antireumàtics LLA
  • aperitius
  • carminatius
  • cosmètics
  • desobstrueixen
  • diürètics
  • emmenagogs
  • estimulants
  • prevenen que les serps verinoses et piquin FRU UI
  • promouen fertilitat sexual FRU (+vi)
  • protectors solars UI
  • tònics nerviosos
  • vulneraris

Per llegir-ne molt més, descarrega't el document