Fulles ovals gruixudes, de de 3-14 x 2-45 cm ovals, amb 4-8 nervis arquejats i convergents amb el central a ambdós extrems, de marges una mica sinuats en sentit vertical, amb un voraviu fi translúcid, i amb pèls curts de fins a 0.5 mm dispersos per tota la làmina. Pecíol llarg, estriat, una mica alat, pubescent, de 5-15 mm d’amplada, que si es trenca deixa ala vista els filets més resistents que són els nervis o feixos de vasos conductors. Espigues terminals cilíndriques una mica menys compactes en la base, estretes (3-25 x 4-7 mm) en peduncle més curt o igual que la fulla d’on neix, una mica puberulent amb pèls de 0.3-1.5 mm adpresos o patents.. Bràctees glabres, de 1-2 x 1-1.5 mm, ovals obtuses una mica escarioses al marge però verdes al centre, amb nervi que arriba a l’àpex. Les bràctees arriben a la meitat dels sèpals. Sèpals de 1.5-2.5-1-1.5 mm, similars entre ells, arrodonits, oval-oblongs, verds al centre, escariosos als marges. Corol·la grisosa, petita, amb 4 lòbuls de 0.5-1 x 0.5 mm, lanceolats aguts glabres, obtusos, i tub de 2.5-3 mm, llis, glabre. Anteres de 0.5-1.2 mm d’un groc marronós clar sobre filaments una mica sobresortints blancs. Càpsula de 2-4.5 x 1.5-3 mm, amb 6-34 llavors petites (1-1.5 x 0.5 mm) i anguloses.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Creix sobre terres remenades una mica humides, i força riques en matèria orgànica, al marge o al centre dels camins, o als horts o camps de conreu abandonats de poc, desde vora el mar fins el pis subalpí de les muntanyes. Les arrels concentren selectivament oligoelements metàl·lics: Cu, Fe, Mg, Mn, Zn. Per altra banda, necesita el Bor. És planta que es troba a bona part del món, excepte a les zones no perifèricques de l’Àfrica o a l’Àrtic i a l’Antàrtida. Se n’ha descrit la ssp. intermedia, amb més de 12 llavors per pixidi, petites, de menys d’1 mm). Per altra banda la ssp. major té menys de 12 llavors (majors de 1.2 mm) a cada pixidi, i es fa a la meitat Nord de la península hispànica. La ssp. winteri es troba vora el Mar Bàltic (Suècia, Dinamarca, Alemanya). Té les inflorescències més curtes, i més gruixudes, les fulles menors i menys ondulades. Per altra banda, de cultivars de jardí també n’hi ha: “rubrifolia”, “variegata” i de varietats silvestres també: agrestis, bracteata, megastachya, minima, scopulorum, uliginosa. I encara, Plantago asiatica L. és una espècie molt similar que es troba abundant a la Xina. Té les fulles menys carnoses i cada pixidi amb 4 llavors d’1.8 mm i corol·la amb 5 lòbuls.

HISTOLOGIA

A la tija s’hi pot observar creixement secundari. Un tall transversal mostra el cilindre vascular amb creixement secundari normal, amb floema II, càmbium vascular i xilema II, a més de la medul·la ampla amb parènquima. El tall transversal del pecíol mostra epidermis uniestratificada, i, als nervis, cèl·lules epidèrmiques amb cutícula fina, i 5 feixos de vasos conductors envoltats per una beina vascular i parènquima. Els vasos vasculars tenen xilema amb engruiximents helicoidals. A la làmina de la fulla hi ha principalment estomes diacítics (amb 2 cèl·lules annexes perpendiculars a les oclusives) abundants. També d’altres tipus d’estomes; i tricomes glandulars i eglandulars. Plantago major ssp. major: tetracític, anisocític. P. major ssp. winteri: tetracític, anisocític, isotricític. P. major ssp. intermedia: tetracític, anisocític, isotricític. P. major var. minor: anisocític, isotricític, tetracític, anisotricític. Vegi’s imatges superior i inferior de NICOLETA IANOVICI, MARIN ANDREI, BOGDAN FEROIU, HANELORE-ELENA MUNTEAN, RAMONA DANCIU, ELENA PUPAZA.

ESOTERISME

  • En els cotxes, la mata penjada protegeix dels mals esperits.
  • És planta regida pel signe de Venus i també pel Sol i per Saturn. El millor moment de l’any per recollir-lo és durant la lluna nova de l’època de Càncer.
  • Guardat en bossetes, allunya els maleficis.
  • La nit de Sant Joan s’omple la canonada d’una ploma d’oca amb llavoretes de plantatge, i un parell de gotes d’aigua de Lourdes, i es tapa amb cera fosa d’un ciri de cera verge beneït. Si es porta a sobre, et fa molt més atractiu.
  • Lligada amb un fil de llana vermell al cap, alleuja el mal de cap.
  • Una arrel a la butxaca protegeix de les serps (com els alls).

HISTÒRIA

DIOSCÒRIDES (segle I) escrigué que les fulles en ús extern, van bé per curar nafres inveterades similars a les de la lepra, i també contra hemorràgies, erosions profundes del teixit sota la pell, carbuncle, erupcions nocturnes i úlceres. Amb sal van bé per curar mossegades de gossos, cremades per foc, costres de pústulus vora les orelles, fístules als llacrimals i abscessos. Cuites amb sal i vinagre van bé menjar-les contra la disenteria. O en lavativa també. També es poden menjar com aliment, barrrejades amb llenties, com si fossin bledes, i aleshores van bé contra la hidropesia i contra l’asma i la gota. El suc de les fulles va bé contra les úlceres a la boca. Barrejat amb òxid ferrós i carbonat de Plom va bé contra el foc de Sant Antoni o ergotisme. El suc instil·lat en ulls o orelles hi cura les inflamacions. Va bé contra la gingivitis sagnant i contra la tuberculosis. Un manyoc de llana xopat amb el suc del plantatge atura l’efusió de la matriu. Les llavors, begudes en vi, restrenyen i aturen hemorràgies pulmonars. La rel cuita alleuja el mal de queixal mastegant-la. La barreja de fulles i arrels amb vi ranci va bé contra les úlceres als ronyons o la bufeta de l’orina, les quals coses es detecten per l’hematúria. Tres copetes de vi amb tres copetes d’aigua i tres arrels de plantatge curen les febres tercianes. El mateix amb quatre, les quartanes. Penjar-se del coll les arrels amb un fil cura les escròfules. Segons la medecina tradicional persa el plantatge de fulla ample és una planta seca (astringent) i freda (refrigerant, antiinflamatòria). La rel i la llavor són més seques/ astringents que la fulla. I encara ho són més si es torren. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) aquest plantatge és una planta netament sota l’influx de Venus. El suc alleuja les tortures dels budells, clarifica el reuma al cap i atura els fluxes fins i tot de les dones, quan ragen massa. És bo quan s’escup sang per la boca o es fa orina sanguinolenta o tèrbola, o per aturar la sangnada a les ferides. També contra la tuberculosis pulmonar. I encara és millor per a tot això l’aigua de bullir les arrels o les llavors. Les llavors són bones contra la hidropesia, l’epilèpsia, la icterícia i la debilitat del fetge o dels ronyons. La rel triturada (barrejada amb la de parietària) i enquebida dins el forat d’una dent atura el dolor de la càries. L’aigua destil·lada de les fulles (hidrolat) atura la inflamació dels ulls (conjuntuivitis). El suc instil·lat a l’oïda hi lleva el dolor. El suc de plantatge barrejat amb el de Sempervivum tectorum va bé per curar cremades o escaldades pel foc o per l’aigua bullint. El suc o la decocció de les fulles és bo contra tota mena de nafres, per exemple, les de la boca o dels genitals. També contra les hemorroides. El suc barreajat amb oli de roses i posat als polsos del cap va bé per a llevar el mal de cap i la irritació dels bojos. També contra els dolors de la gota, mossegades de gossos o picades de serps. Ambé el suc és bo per a calmar el dolor d’articulacions desencaixades. La pols de les fulles seques mata els cucs intestinals. Bullida en vi mata els cucs de les nafres Contra herpes i tinya, el líquid clarificat de bullir plantatge amb carn de bou assecada en sal.

LITERATURA

Una llegenda grega explica que una noia, tot esperant el seu estimat, es va quedar plantada al camí en forma de plantatge.
“―Romeo: El teu plantatge és excel·lent per a això. ―Benvolio: Per curar què, si es pot saber.―Romeo: La teva canyella esquerdada”. [WILLIAM SHAKESPEARE: Romeo i Julieta Acte I Escena II].
—“No diguis més oblit, si ets senyor de les veus a la pineda obscura. Com el plantatge, llances l'espiga tendra cap al cel. I fixes, arrelant-hi, la terra del teu dir. En temps que s'esllavissa.” [LLUÍS CALVO: Estiula (2011)]

USOS MEDICINALS

L'arrel fresca, introduïda en el conducte auditiu extern, actua com anestesiant dels dolors del cos durant una mitja hora. Algun cop el tractament amb el xarop ha curat la bronquitis asmàtica fins i tot estant a la UCI. Un futbolista argentí molt famós (Diego Armando Maradona) fa molts anys sembla haver-se curat d’una hepatitis amb aquesta planta. I unes poques persones estaven molt agraïdes a la planta perquè prenent 1 L de la infusió cada dia s’havien curat d’un càncer d’estómac i altres d’una leucèmia.

  • abscessos
  • àcid úric
  • acne rosàcia
  • aftes
  • al·lèrgies
  • amebiasis
  • amigdalitis
  • anèmia
  • anorèxia
  • ansietat
  • articulacions desnecaixades
  • ascites
  • asma (+ farigola + llimona)
  • atac de feridura (hemiplegia)
  • aterosclerosis
  • Bacillus cereus
  • Bacillus subtilis
  • balanitis
  • berrugues
  • blefaritis
  • bronquitis
  • butllofes al caminar
  • caiguda del cabell
  • càlculs (8 g llavors + fulles) d’oxalat càlcic
  • càncer LLA
  • càncer d’estómac
  • càncer de boca
  • càncer de bufeta de l’orina
  • càncer de còlon HCT-15
  • càncer d’estómac
  • càncer de mama MCF-7.MDA-MB-231 -càncer de matriu SQC-UISO, HeLaS3
  • càncer de nasofaringe KB
  • càncer d’ossos
  • càncer d’ovaris OVCAR
  • càncer de pulmó A549
  • càncer de ronyó TK-10
  • Candida albicans
  • caquèxia
  • catarro UE
  • cistitis
  • còlera
  • colesterol alt
  • colitis ulcerosa
  • còlon iritable
  • conjuntivitis
  • contusions
  • cremades
  • Cronh
  • cucs intestinals
  • debilitat general
  • dents que belluguen
  • dermatitis UE UI
  • desnutrició
  • diabetis
  • diarrees
  • disenteria
  • disúria
  • diverticles
  • dolors a qualsevol part del cos (una rel tendra col·locada dins el conducte auditiu extern)
  • dolors musculars per sobreesforç
  • edemes
  • enteritis
  • enuresis (homeopatia)
  • epilèpsia
  • epistaxis
  • ergotisme
  • erisipela
  • erupcions
  • escaldades
  • Escherichia coli
  • espermatorrea
  • esprimatxament
  • esquerdes a la pell
  • esterilitat masculina (inflorescències)
  • estomatitis (imflamamció de la boca)
  • faringitis
  • febre (rels)
  • ferides
  • ferides d’amputacions
  • fetge inflamat
  • fístules als llacrimals
  • febitis
  • forúncols
  • Fusarium tricuictum
  • gastritis
  • genives sangants
  • Giardia duedenalis
  • gingivitis
  • glossopeda
  • goll (UE + sal)
  • gonorrea
  • gota
  • halitosis
  • hematúria
  • hemofília
  • hemoptisis
  • hemorràgies
  • hemorroides
  • hepatitis vírica
  • herpes HSV-2
  • hidropesia
  • hipèracidesa gàstrica
  • hipertensió arterial
  • hipertròfia prostàtica (+ Verbena)
  • icterícia
  • impetigen
  • indigestió
  • infeccions vies urinàries
  • inflamació dels ossos
  • Klebsiella pneumoniae
  • laringitis
  • lepra
  • Leishmania sp.
  • leucèmies
  • leucorrea
  • limfedema
  • limfoma U937
  • mal de cap (rel + alcohol camforat UE)
  • mal de coll
  • mal de queixal (rel/ homeopatia)
  • malària
  • masagades
  • melanoma UACC-62
  • melenes (sang a la femta)
  • menopausa
  • menorràgia (llavors)
  • metrorràgia
  • Microsporum gypseum
  • migranya
  • miomes uterins
  • mossegades de gossos
  • mossegades de nens
  • Mycobacterium phlei
  • Mycobaterium smegmatis
  • nafres obertes cròniques
  • nàusees
  • nefritis
  • nerviosisme exacerbat
  • neuroblastomes
  • ossos esquerdats
  • otitis (suc,/ homeopatia)
  • pal·lidesa
  • parotiditis
  • part
  • peus inflats (UE + malva + cua de cavall)
  • picades d’aranyes
  • picades d’insectes (abelles, vespes, mosquits, etc.)
  • picades de serps
  • picors
  • pielonefritis
  • pirosis (reflux esofàgic)
  • Plasmodium falciparum K1 -
  • leuritis
  • Pneumococcus
  • poliúria
  • prostatitis (+ Verbena)
  • Proteus mirabilis
  • Pseudomonas aeruginosa
  • psoriais (+ Verbena)
  • pulmonia
  • raquitisme
  • recte (després de cirurgia)
  • refredat
  • retenció d’orina
  • reuma
  • ronya
  • ronquera
  • Salmonella typhimurinum
  • Shigella dysenteriae
  • Shigella flexneri
  • sida
  • sinusitis
  • Staphylococcus aureus
  • Staphylococcus epidermidis
  • Streptococcus penumoniae
  • talls
  • taques a la cara
  • tinya
  • tos
  • tos de coll
  • tos ferina
  • trombosis
  • tuberculosis
  • tumors (cataplasma de fulles després d’aplicar oli de maceració de marduix) [MARIA TREBEN]
  • úlcera gastrointestinal
  • úlcera al peu en diabètics (+ Aloe vera + Calendula)
  • úlceres varicoses
  • úlceres venèrees
  • ungles amb fongs
  • urèmia
  • uretritis
  • urticària
  • vaginits
  • varius
  • vertigen
  • virus HSV-1, HSV-2, ADV-3, ADV-8, ADV-11
  • voltadits
  • xarampió

ALTRES USOS

Els nervis del pecíol es poden emprar per fer sutures de talls o els nervis de la làmina i els del pecíol per fer fil de pescar. Com a comestibles es poden comparar les fulles a les bledes o les llavors a les pastanagues (pel beta-carotè). El mucílag (amb OE d’anet) pot servir per a conservar millor la carn de vedella.

VETERINÀRIA

Molts ocells granívors s’alimenten amb llavors de plantatge entre d’altres. Qualsevol animal mitjà que hagi rebut la picada d’un escurçó, pot millorar aplicant a la zona de la mosegada un cataplasma de fulles de plantatge. Contra la glossopeda s’aplica la barreja de vinagre, sal, mel i plantatge. Pels gosos xopar-los les zones afectades per la leishmaniasis cutània els va bé. Els conills, les ovelles o els porcs poden menjar-ne les fulles, sempre que no estiguin amarades d’aigua. La planta s’empra també contra problemes a les glàndules anals o contra el càncer d’animals en general. També va bé pels porcs quan tenen problemes estomacals. A les gallines els va bé per millorar la immunitat.

POSSIBLE TOXICITAT

És hipotensor i a la llarga podria causar anèmia, degut a les saponines. Cal tenir cura en arrreplegar plantes que no estiguin infestades per fongs, la qual cosa sol notar-se per la polsina blanca que les cobreix (Sclerotium rolfsii, altres fongs) o pel virus de la clorosis. Algunes persones no toleren bé la planta i tenen nàusees, vòmits, diarream, anorèxia, panxa inflada, dermatitis, o fins i tot xoc anafil·làctic. No convé prendre plantatge junt amb alguns medicaments com ara carbazepina, Liti o warfarina, perquè fa minvar-ne l’absorció intestinal. També fa minvar l’abosrció de Ca, Cu, Fe, Mg, Zn, vitamina B12, glucòsids cardotònics, o derivats de cumarina. I cal tenir en compte que prenent plantatge segurament caldrà injectar-se menys insulina, cas de patir diabetis.

PREPARATS

  • Càpsules extracte sec
  • Extracte tou
  • Pastilles per a reforçar la veu: [extracte tou de Plantatge 3g + xarop de Regalèssia 50 g + goma tragacant 5 g + rel de Lliri de Florència en pols 5 g + aigua bidestil·lada 50 g + sucre galcé 500 g]
  • Flors astringents: [Cua de Cavall + escorça d’Alzina + Plantatge + Sanguinària Menor + fulles de Noguera + fulles de Malva]. Per a banys en multitut d’afeccions.
  • Hidrolat: (destil·lat aquós)
  • Infusions: 150 mL 3-4 cops al dia
  • Mantega: (bullit amb): UI
  • Xarop: 300 g sucre roig + 250 g mel + 4 bons grapats de fulles de plantatge que caldrà triturar: es bull a foc lent i si cal s’hi afegeix aigua. Es guarda un cop la massa és uniforme i esterilitzant-ho en pots de confitura al ban-maria i després a la nevres. Depuratiu diari. Tos. // VigorPec (Santiveri): Plantago major/lanceolata + Thymus cf. vulgaris + Chondrus crispus + Verbascum thapsus + Pinus sylvestris + Eucalyptus globulus + Ficus carica + Glycyrrhiza glabra + mel + suc de llimona.

EFECTES FISIOLÒGICS

  • El plantamajòsid inhibeix l’edema produit per àcid araquidònic. Inhibeix la LOX-5 i la LOX-15, i la AMPc fosfodiesterasa. És carronyaire de radicals lliures. I té una mica d’activitat antibacteriana.
  • L’actèosid també és carronyaire de radicals lliures, inhibeix la LOX-15 (però no tant com el plantamajòsid), inhibeix la proteïna-kinasa C, inhibeix l’aldosa reductasa i la formació de 5-HETE. Té activitat antibacteriana, analgèsica i immunomoduladora, antihipertensiva.
  • La baicaleïna inhiebix l’edema produit per carragahen, inhibeix la LOX-12 i inhibeix la producció de NO induïda per LPS als macròfags.
  • La hispidulina inhibeix la LOX-5.

Per llegir-ne més, descarrega't el document