• S. candelabrum Boiss. [Matagallo Macho]: (planta de fins a 2 m d’altura; fulles enteres, calze bilabiat, pèls glandulífers abundants de 0.2-1.2 mm, corol·la de més de 30 mm; inflorescència molt oberta en cima, amb 3 flors a l’extrem de les llargues rames). És de la zona de Màlaga. Fa olor com a aiguarràs. S’empra com a febrífuga. És semblant a la espècie típica però més alta i gruixuda i forta. Fulles de 10 cm.
  • S. fruticosa Mill. (=triloba L. fil.)(Fins a 1.5 m d’altura; fulles oblongues, peciolades, amb 3-5 segments, amb marges crenulats; blanques per sota; calze dèbilment bilabiat,porpra; corol·la de 15-30 mm amb anell interior de pèls a la base del tub). És de la zona del Mediterrani oriental, però cultivada a Espanya (Algeciras, Ubrique), zona Sud de Portugal, Marroc i Argèlia. va ser citada per ESTANISLAU VAYREDA a Castelló d’Empúries. Té les fulles molt densament llanoses, especialment a la cara inferior, i dividides en dos o quatre lòbuls laterals petits a la base del pecíol. De fulles oblongues lanceolades a l’àpex i de làmina una mica ondulada als marges. Tiges joves de secció quadrada i pecíols també recoberts per un toment blanc. El seu oli essencial conté poca thujona (5%) i molt cineol (60%). Planta especialment rica en àcid rosmarínic, salvigenina, carnosol, i àcid ursòlic. Sol ser importada de Turquia i sovint substitueix l’espècie típica als herbolaris. I ha un híbrid entre S. fruticosa x S. officinalis (= Salvia x auriculata Mill.)
  • S. lavandulifolia Vahl (= S. officinalis ssp. lavandulifolia): [Estepera, Herba Sàvia, Sàlvia d’Aragó, Sàlvia Femella, Sàlvia Mascle, Sèlvia/ Blanquilla, Jalvia, Manisierva, Mermasangre, Salvia de Aragón, Salvia de España, Salvia de la Alcarria, Salvia Fina, Salvia Menor, Selmia ]. (Fulles enteres o amb 2 aurícules a la base, calze regular dèbilment bilabiat amb dents bruscament estretides em punta llarga, flors subsèssils en verticils densos). És de la zona mediterrània de muntanya de l’interior del llevant espanyol. Mata de fulles estretament lanceolades fins a poc més de 10 cm de la base. Flors subsèssils formant verticils densos. Calze regular amb 5 dents gairebé iguals, tot ell amb puntets (glàndules), dèbilment bilabiat, amb dents triangulars estretides a la punta. Pràcticament no conté thujones; fa olor camforada. Com a principi actiu que la caracteritza hi ha la salvigenina i els seus derivats. Salvia lavandulifolia s.l. arriba a 70 cm d’alçada com a molt. Fulles simples (molt rarament pinnades), amb pèls glandulífers de 0.2- 0.6 mm, i pèls tectors de 0.2-2 mm; i amb glàndules esferoïdals sèssils. Limbe foliar de 1-5 x 0.4- 2.5 cm, el·líptic lanceolat agut o subobtús. Inflorescència de 5-25 cm. Espiciforme, simple (a vegades ramificada). Calze de 8-14 mm, regular, tubular campanulat, amb indument dens, i amb dents de 3-5 x 2-4 mm, triangulars, acuminades. Corol·la de 25-30 mm, de color entre rosa i violeta. 2n=14. Diürètica, sedant, antiasmàtica, aperitiva, febrífuga, antireumàtica, analgèsica, estomacal, descongestionant de vies respiratòries altes. Hi ha un híbrid entre S. vellerea i S. officinalis (= Salvia x accidentalis Sánchez Gómez & Ramon Morales). De Salvia lavandulifolia se n’han descrit les subespècies següents:
    • approximata (= lavandulifolia) és del centre i Est d’Espanya. Calze 5-8 mm.
    • blancoana, és de la Sierra de Cazorla i voltants.
    • mariolensis, és d’Alacant.
    • oxyodon, és de Granada i voltants.
    • pyrenaeorum, és típica del Boumort. Similar a subsp. approximata però calze de 8- 10 mm
    • vellerea. (Cuatrecasas) Rivas Goday & Rivas Mertínez [Mariselva] és del SE (Granada) i del llevant espanyol (Alacant, Castelló, Tarragona).
  • S. officinalis (fulles enteres, pocs pèls glandulífers, calze bilabiat amb llavi superior tridentat i dents lanceolades alenades, flors pedicel·lades en verticils laxes, anell interior de pèls a la base del tub de la corol·la). Dins S. officinalis, la varietat minor seria la silvestre. Arriba a mig metre d'altura (comptant les tiges floríferes) estant les fulles concentrades a la base. La var. major seria la cultivada i pot arribar excepcionalment a 1 m d’alçada. A més, hi ha uns quants cultivars de jardí: alba, berggarten, icterina, purpurascens, tricolor. La tija de Salvia officinalis és llenyosa i una mica postrada en el seu origen. Després, molt ramificada, amb la majoria de branques verticals i tomentoses, especialment a la part distal. Pèls tectors de 0.2-1.5 mm, i glàndules esferoïdals sèssils. Fulles simples, enteres, oposades, de sabor càlid picant, amargant; de forma variable, entre lanceolades i oblongues, fistonades i amb una o dues aurícules a la base. Limbe de 1.8-7.7 x 0.8-3 cm; pecíol de 0.4-5 cm, sempre més curt que el limbe, i quasi nul a les fulles superiors. Fulles sempre tomentoses blanquinoses, amb pèls corbats de 0.2-1.5 mm, i glàndules esferoïdals sèssils. Les flors clarament pedicel·lades són d'un blau anyil, netament bilabiades, de 2 a 3 cm, 2 a 3 vegades més grans que els calzes. Calzes pubescents no puntuat-glandulosos, però sí netament bilabiats (llavi superior quasi en angle recte), amb 17 nervadures, amb dents fusiformes. Calzes de 10-14 mm, bilabiats, lleugerament campanulats, verds o porpra, amb pèls tectors antrorsos de 0.2-1.2 mm, i amb glàndules esferoïdals sèssils.; amb el llavi superior tridentat, aplanat en la fructificació, amb dents laterals de 5 mm, i el central de 2-3 mm, triangulars acuminats; i llavi inferior bidentat, amb dents de 3-4 mm, triangulars lanceolats, acuminats. Corol·la de 15-25 mm de color entre rosat i blau, amb llavi superior força recte, comprimit pels costats, amb tub de 8-14 mm, força recte, amb un anell interior de pèls a la base Inflorescències de 10-40 cm, simples o amb 2 rames oposades a la base, amb verticil·lastres inferiors amb 4-12 flors. Bràctees de 23 x 7 mm, ovalades, acuminades, persistents, verdes o tenyides de porpra. Pedicels de 2-4 (10) mm, no comprimits, més o menys erectes o patents. Dos estams, cadascun amb només mitja antera, molt prominents, i dos amagats en el tub de la corol·la. El connectiu pot estar dilatat d'una banda (la que no porta antera per haver estat avortada). Inflorescència laxa, amb flors clarament pedicel·lades. Núcules de 2- 2.5 x 1.8-2.5 mm subgloboses, de color marró fosc. Hàbitat: es fa en matollars àrids del llevant de la península hispànica, especialment en terrenys calcaris poc compactes, i fins en terrenys guixosos. És originària dels Balcans.
  • Salvia officinalis ssp. minor (C.C. Gmelin) Gams in Hegi (=gallica W.Lippert). Llavi superior del calze tridentat; corol·la entre rosada i lilosa, calze molt poc reticulat, poc bilabiat.
  • Salvia officinalis ssp. multiflora: dels Balcans i cultivada a l’Argentina. Contra el raquitisme en nens.
  • Salvia officinalis ssp. officinalis (=major Gams in Hegi) (=tomentosa (Miller) P. Fourn.). Cultivada als jardins. Conté thujones epileptitzants.

Altres espècies del gènere SALVIA amb fulles estretes, blanquinoses i aromàtiques:

  • Salvia apiana Jeps. [Salvia Blanca]: del SW dels EEUU. Pot fer més d’1 m d’alçada. Fulles de 4 a 8 cm de longitud, lanceolades, amb marges dentats. Flors de 12-22 mm blanquinoses, amb betes blaves. Contra: indigestions, infeccions pulmonars; i com a depuratiu de l’aire i dels mals esperits (fumigacions).
  • Salvia phlomoides Asso [Maro]. Calze amb puntes rígides, fulles oblongo-linears. Del SE espanyol. Fulles basals entre oblongo-el·líptiques i linear-lanceolades. Flors blanques. Se n’ha descrit una subespècie: boissieri (amb fulles superiors linear- lanceolades, bràctees porpra; corol·la entre rosada o blavosa). Emprada contra dermatitis o infeccions.

Espècies de Salvia cultivades als jardins, molt diferents:

  • Salvia farinosa: flors blaves en inflorescències compactes allargades, mata baixa.
  • Salvia leucantha: flors blanques i flors blaves, mata alta arbustiva.
  • Salvia microphylla: flors vermelles en inflorescències menudes, mata alta arbustiva.
  • Salvia splendens: flors vermelles en inflorescències grans, mata baixa.
Espècie de Sàlvia centreamericana molt coneguda (per les llavors) en dietètica com a «CHÍA»: Salvia hispanica.



CULTIU

S’adapta bé a diferents sòls. Tolera inclús el guix. Prefereix sols calcaris poc compactes i assolellats. En cultius urbans agraeix un 0.6% de polímer d’hidrogel al substrat, per resistir millor la sequera. És curiós que essent una planta de secà toleri bé la inundació durant mesos. Però un cop acostumada a la humitat permanent ja no tolera després la sequera o la tolera molt mala ment, essent víctima aleshores de Fusarium moxysporum i/o Sclerotinia sclerotiorum. Pot reproduir-se per llavors, esqueixos, capficats o por divisió de peus. Mil llavors pesen una mica més de 8 grams, i germinen en un 85 % a 25 oC en càmera climàtica en 20 dies. Absorbeixen u 50% en pes d’aigua. Per augmentar i accelerar la germinació valen ajudes com àcid giberèl·lic al 1 per mil, un camp magnètic de 15 mT, o irradiació amb làser de 650 nm a 200 mW. La sembra es fa en planter o en terreny definitiu si no és massa sec. Esqueixos de 12 cm amb 4 borrons, plantats a 4 x 40 cm, en viver. En la plantació calen almenys dues bines i dues escardes. Els romans recomanaven plantar-la al costat de mates de ruda. Les rels inoculades amb rizobacteris (Pseudomonas fluorescens i P. putida) faciliten que la planta sigui més robusta i més productora de principis actius. Inoculant-les amb Agrobacterium rhizogenes produeixen més àcid rosmarínic. La salinitat de l’aigua de reg afecta la composició dels principis actius volàtils de les plantes de Salvia officinalis. Un mes regant amb aigua amb 100 mM de clorur sòdic fa que les plantes continguin molt més 1,8 cineol, càmfora i beta-thujona. En canvi fa que s’abaixin les concentracions de borneol, viridiflorol. Les de manool no queden afectades. Salinitats menors de l’aigua de rec no afecten totes aquestes concentracions. Però regant amb aigua amb 75-100 mM de NaCl, això fa incrementar les concentracions de carnosol i d’àcid 12-O-metoxi-carnòsic. Amb tot, una salinitat de 50 mM (de NaCl) ja no altera res d’això. Per altra banda, 10 microM de cinetina fan que la planta resisteixi millor la salinitat del sòl. En cultius in vitro, els brots creixen més a poc a poc amb 150mM de salicilat sòdic, però contenen més àcid rosmarínic i carnosol però la meitat d’àcid carnòsic (que de carnosol). La planta pot sucumbir a l’atac del fong Phytophtora cryptoea. O pot estar infectada superficialment amb Golovinomyces biocellatus. No semblaria adient sembrar ni enciam (Lactuca sativa), ni Murritort (Lepidium sativum), ni Raves (Raphanus sativus) sota la Sàlvia, ja que els seu oli essencial, a dosi del voltant d’ 1 microg/mL, inhibeix el creixement de les arrels i la germinació de les llavors d’aquests hortalisses. En canvi, l’extracte de Salvia officinalis ajuda les parres a lliurar-se del míldiu (Plasmopara viticola), si no plou en els dies després. Aplicar adob foliar al 3 per mil amb N P K (20:20:20) i amb oligoelements, a més d’inocular les arrels amb Glomus intraradices, això millora l’estat de les plantes de Salvia oficinalis, i fa que el llur oli essencial sigui de més qualitat (més 1,8 cineol i més alfa-thujona). La colonització sola amb Glomus estimula la concentració de bornil-acetat, 1,8-cineol, alfa-thujona i beta-thujona; i la fertilització foliar sola incrementa la concentració de bornil-actetat i de càmfora. L’aplicació foliar d’àcid giberèl·lic incrementa l’expressió genètica de les sintases de monoterpens, directament responsables de la formació de càmfora i 1,8- cineol. Les thujones no es regulen per aquest procés de transcripció i no s’incrementen amb l’àcid giberèl·lic.

HISTÒRIA

A l’Antic Egipte la Sàlvia s’emprava per a promoure la fertilitat de les dones. TEOFRAST D’ÈRESOS (segle IV/III a. C) coneixia la planta amb el nom d’elelísphakon, i aleshores ja es cultivava vora les cases com a medicinal, per allunyar els mals esperits, per protegir la fertilitat de les dones i per tractar les mossegades de serps i altres bestioles. M.V. AGRIPA (segle I a. C.) en deia l’herba sagrada, perquè el seu suc feia que les dones fossin plenament fèrtils. PLINI EL VELL (segle I) coneixia la planta amb el nom ja de sàlvia. Els romans l’empraven també com a diürètica, anestèsica local i astringent. DIOSCÒRIDES (segle I) la recomanava com a diürètica, hemostàtica, emmenagoga, ecbòlica, i tònica, a més de vulnerària per guarir nafres malignes, aturar els picors genitals, desintoxicar del verí de les picades de serps; i com a cosmètica per enfosquir el cabell canós. CARLEMANY (segle VIII/IX) imposava el seu cultiu als horts botànics dels monestirs. Al segle XIV, i potser gràcies a MARCO POLO, a la Xina es comença a emprar la Salvia officinalis com a substitut europeu del ginseng.

LITERATURA

Llegenda: Quan la Mare de Déu va haver de fugir amb el Nen Jesús, va demanar ajuda a totes les flors de camp; però cap li va concedir empara. En això que es va inclinar cap a la Sàlvia i va veure que hi podia trobar refugi. A sota de les fulles espesses es va amagar amb el nen, i així va estar ben protegida. Els esbirros d'Herodes van passar de llarg i no la van veure. Un cop acabat el perill, la Mare de Déu va sortir i, plena d'amor i gratitud, li va dir a la planta: «des d'avui i fins a l'eternitat seràs la flor preferida de l'home. Et dono la virtut per curar tots els seus mals; salva'ls de la mort, com ho has fet amb mi».

MÀGIA ESOTERISME

  • Planta de Júpiter, associada a ser estimat, i a la felicitat, majestuositat, protecció, sort, purificació i sanació.
  • La Sàlvia en flor reafirma l’autoritat femenina de la casa. Quan la mata es debilita, la fortuna dels de la casa també ho fa.
  • Es crema Sàlvia + Romer + Ruda + Espígol per a depurar l’aire dels habitatges. Després d’un decés, per a foragitar els mals esperits, es crema: Romer, Espígol, Sàlvia i pell de taronja amarga.
  • Promou la longevidad, si es menja en especial durant el mes de maig. A l’hort l’hauria de plantar un estrany, més que no pas el qui en tingui cura. I caldria barrejar-la amb altres plantes per a no atraure la mala sort.
  • Un amulet en forma de corn plè de fulles de Sàlvia prevè el mal d’ull.
  • S’escriu un desig sobre una fulla i es guarda 3 nits dintre la coixinera. Si se somnia amb el desig, aquest s’acomplirà. Si no s’hi ha somniat, cal enterrar la fulla i el desig a l’hort.

VETERINÀRIA

    Hom recomana en especial la Salvia officinalis ssp. lavandulifolia per a tractar els animals de diverses afeccions:
  • anorèxia en vaques
  • carboncle
  • cucs i paràsits intestinals (gats, gossos, porcs)
  • dermatofitosis en gossos
  • erupcions amb vesícules (+ fulles Saüc)
  • febre
  • ferides infectades en gossos
  • fertilitat en ratolines: inhibeix (a dosi majors de 1 mg/mL) la maduració dels oòcits i la secreció, proliferació i vialitat de les cèl·lules granuloses.
  • gallines ponedores: 0.1 g OE/Kg aliment milloren estat del fetge, ronyons i budells, també la immunitat (fagocitosis), incrementen el GPx i fa minvar la peroxidació lipídica.
  • indigestió en vaques: Sàlvia + Til·la + Menta + Melissa + Serpoll + llet
  • indigestions agudes
  • leishmaniosi en gossos (amb Calendula)
  • mastitis en ovelles OE
  • melanoma B164A5 en ratolins
  • otitis externa en gossos
  • pioderma en gossos
  • pulmonia en cabres
  • pupes de la febre: Juniperus sabina + Sàlvia + Saüc)
  • rates: l’extracte hidroalcohòlic els incrementa els alvèols mamaris i els disminueix l’estre.
  • retirar la llet (per a desmamellar les cries)
  • trastorns digestius (vedells i godalls): Salvia officinalis + Farigola (Thymus) + all.
  • trastorns estomacals
  • varroasi en ruscos d’abelles (OE al 9%)

PREPARATS I BARREGES

  • BÀLSAM NASAL: oli d’oliva on s’hagin escalfat Eucalyptus globulus (fruits) + Pinus sylvestris (flors) + Salvia lavandulifolia + Santolina chamaecyparisuss + Thymus vulgaris.
  • BAFS ANTIASMÀTICS: Lavandula angustifolia + Rosmarinus officinalis + Salvia officinalis + Santolina chamaecyparissus.
  • BAFS CONTRA MAL DE CAP: Salvia officinalis + Eucalyptus globulus + Rosmarinus officinalis + Lavandula stoechas + Thymus vulgaris + Matricaria chamomilla
  • BANYS GENERALS REVITALITZANTS [FERRAN & FERRANDO): Salvia officinalis + Cupressus semprevirens + Rosmarinus officinalis + Rosa damascena. La barreja dins una bossa de tela i aquesta dins l’aigua de la banyera, calenta.
  • BANYS CONTRA OSTEOPOROSI [Dr. JEAN VALNET]: Aigua de mar amb Salvia officinalis i fulles de Noguera (bullint-ho només 15 minuts).
  • BANYS CONTRA LA SUOR LES MANS: Salvia officinalis + Cupressus sempervirens + Rosmarinus officinalis + argila. Durant uns 5 minuts es posne le smans dins aquesta aigua tèbia.
  • BANYS & GARGARISMES: Vi o aigua on s’hi a fet bullir Salvia officinalis + Rosmarinus officinalis + Lonicera implexa + Plantago major. S’hi afegeix mel i alum. Per rentar úlceres a la boca o úlceres venèries, leucorrees, càncers, en irrigacions o rentats.
  • CABELL GREIXÓS • UE) xampú amb OE de Romaní, Llimona, Sàlvia, Farigola, rovell d’ou; i extractes d’ Agave americana, Aloe vera, Cistus ladaniferus, Amaranthus retroflexus, Smegmadermus emarginatus, Saponaria officinalis, rel de Phragmites australis. I, aclarant-ho amb aigua i vinagre de poma al final. • UI) prendre tisanes depuratives: Malvaví, Bardana, Sarsaparrilla, Romaní, Sàlvia, Espígol, Plantatge, Ortiga, Melissa, Alcaravea, Menta, Vinca Menor, Vinca Major, Rabe de Gat, Marduix Andalús (Thymus mastichina), Cua de Cavall.
  • CEL·LULITIS ESTÈTICA: cataplasmes d’argila amb Fucus en pols, i OEs de Llimona, Romer, Sàlvia, Clau, Orenga.
  • COL·LIRI:
  • • A)Rosa (pètals) + Salvia lavandulifolia + Sambucus nigra (flors) + sal + sucre [recepta del Pallars]
  • • B) Salvia officinalis + Rosa damasecna (flors) + Matricaria chamomilla (flors) + Sambucus nigra (flors) + Melilotus albus
  • COL·LUTORIS BUCALS: Salvia officinalis + clorehexidina + propolis COLLARET FINS EL MIG DEL PIT: Fet amb fulles de Salvia officinalis. Com a amulet protector.
  • COMPRESES ALS CANELLS: Contra la febre.
  • CONDIMENT: Les fulles no massa grosses s’empren per a aromatitzar peces de caça, carns greixoses marinades, formatges i algunes begudes. Una bona barreja com a condiment és la de pols de fulles de S. officinalis + canyella en pols + sucre glaç + pebre en pols. Als filets de pollastre (1 g/Kg) i al paté de fetge de porc l’ OE evita la peroxidació lipídica. Les llavors, especialment al Regne Unit s’han emprat amb julivert, romaní i farigola per a afegir una mica de sabor salat i picant al menjar. Als USA les fulles petites amb ceba farceixen el gall d’Indi del Dia d’Acció de Gràcies o de Nadal. La carn a la barbacoa es pot adobar amb fulles de Sàlvia, all i pebre verd. A Itàlia la «saltimbocca alla romana» es prepara fregint un bistec molt fi de vedella amb pernil i fulles de sàlvia tendres fresques, i després s’hi aspergeix marsala (vi de Sicília). Els nyoquis es poden fregir amb una barreja de mantega i fulles de Sàlvia. El «bouqet garni» a més de farigola i llorer pot incloure al farcellet: julivert, sajolida, sàlvia, romaní, celiandre, orenga, api, all tendre, porro. El «bouqet garnie» es pot afegir a una colla de plats cuinats: sopa de peix bullabessa, «ossobuco» (arròs amb carn), «blanquette de veau« (vedella amb pastanaga), conill de caça, carbonara (vedella amb ceba i cervesa), «plat-au-feu» (carn de bou amb verdures), «boeuf à la bourguignonne» (vedella cuita en vi i verdures). L’extracte hidroalcohòlic de Sàlvia ajuda a conservar millor a 4 o C els filets de truita de riu.
  • DECOCCIÓ: Sàlvia + Romaní + rel de Malví (contra refredat)
  • DENTIFRICIS
  • DESORDORANT en barra: 400 micrograms/mL d’extracte de Salvia officinalis fet amb dicloro-metà.
  • FUMIGACIONS
  • • A) Olivarda + Sàlvia + Romaní + Farigola (contra dolors musculars)
  • • B) Contra la paràlisi parcial: quatre cantis d’aigua i la tercera part de vi, junt amb Achillea millefolium, Agrimonia eupatoria, Cytisus scoparius, Dictamnus hispanicus, Eryngium campestre (rel), Globularia vulgaris, Lavandula latifolia, Lavandula pedunculata, Mentha pulegium, Rosmarinus officinalis Salvia officinalis,Tamarix sp. (2 rametes), Teucrium chamaedrys Thymus mastichina, Zea mays (pèl de panotxa)
  • HIDROLAT (DESTIL·LAT AQUÓS): el de les flors és molt euforitzant en UI.
  • INFUSIÓ UI/UE PER (A LA MARE) AL DESMAMAMENT: Menta Piperita, Sàlvia, Julivert.
  • LICOR DIGESTIU
  • • A) Sàlvia 15 g; Angèlica 10 g; Farigola 10 g; Marduix 5 g; Comins 5 g; aiguardent del sec 1 L. Es deixa a sol i a serena 40 dies i 40 nits, agitant-ho de tant en tant.
  • • B) Tavarica (licor croata): aiguardent amb Foeniculum vulgare, Myrtus communis, Salvia officinalis, Ruta graveolens, Juniperus oxycedrus, Ceratonia siliqua, Juglans regia, Citrus spp., Ficus carica, Laurus nobilis, Rosmarinus officinalis, Artemisia absinthium, Rosa centifolia , Mentha × piperita, M. Spicata.
  • MASCARETA COSMÈTICA: poma + Salvia officinalis +mel. Ben triturat, s’aplica a la cara durant 1/2 hora. Es renta amb aigua de roses freda.
  • MELMELADA DE FLORS. Cal tenir molta cura en no destapar la cassola on es bullin les flors amb el sucre i poca aigua. Es faria millor amb una de tapa transparent. Si es destapa gaire, aleshores se n’evaporarien molts components volàtils interessants.
  • OLI ESSENCIAL. Millor que sigui l’ecològic i de Salvia lavandulifolia o de Salvia triloba que no pas de Salvia officinalis major. És de destil·lació ràpida, perquè té molts components molt volàtils. També es pot obtenir amb anhídrid carbònic supercrític junt a ultrasons, obtenint-se més proporció de sesquiterpens. Conté: monoterpens sense oxigen 18-48% ; monoterpens amb oxigen 8-70%; monoterpens amb -oh 19.5% ; sesquiterpens hidrocarbonats 9% ; sesquiterpens amb -oh 0.8% ; alcohols 10% ; aldehids 0.4% ; alquens 24.2% ; cetones 52.2% ; fenols 0.3%. Al llarg de lp’any, a Portugal almenys, la proporció dels principals components de l’OE va canviant. De desembre a abril les monoterpens amb Oxigen passen del 70 al 42%, els monoterpens sense Oxigen pugen del 9 al 20 %, els sesquiterpens sense Oxigen pugen del 7 al 21 % (i baixen al 9& pel juliol). Els sesquiterpens amb Oxigen pel juliol representen el 5% de l’OE i pugen pel febrer fins el 10%, per anar baixant més endavant. Aquest oli essencial és Yin, i s’empra contra un excés de Yang al pàncrees o al penis o als ronyons. Està relacionat amb el cinquè xacra (gola).
  • OLI D’AMANIR. Es deixen les fulles a macerar, junt amb una de Llorer i un bitxo picant, per amanir, passades 2 setmanes.
  • PASTILLES MASTICABLES, amb gluconat de Zn: contra gingivitis i halitosis.
  • PÍLDORES CONTRA EL MAL DE CAP (PIETRO ANDREA MATTHIOLI): 8 g Nard (Nardostachys jatamansi) + 8 g gingebre + 32 g llavors de Sàlvia torrades + 48 g Piper longum. Es barreja tot ben bé i s’hi afegeix suc de Sàlvia fins que quedi una pasta forta. Se’n prenen 4 g en dejú i 4 g abans d’anar a dormir.
  • POMADA AMB LLARD.
  • SOPA PROVENÇAL: 12 fulles de Sàlvia + sal + pebre + all + oli d’oliva (mig got) + 2 litres d’aigua. Bullir 10 minuts i servir sobre llesques primes de pa sec.
  • SUC: destaca el de la marca Shoenenberger (200 mL).
  • SUPOSITORIS.
  • TE SOLUBLE INSTANTANI: preparat industrialment per espraiat a alta temperatura (més de 100 o C) i microencapsulat amb maltodextrina, àcid cítric, i sucre. Sol fer-se junt amb Til·la.
  • TINTURA ANTIINFLAMATÒRIA (ANOMENADA ALCOHOL DE VITAMINES): Es deixa macerar 40 dies en alcohol rebaixat de 60 o, suc de llimona i de pastanaga, càmfora natural i la barreja de: Arnica montana + Hypericum perforatum + Rosmarinus officinalis + Salvia officinalis + Verbena officinalis.
  • TINTURA VULNERÀRIA
  • • A) Farigola + Alfàbrega + Menta + Marduix + Melissa + Romaní + Sàlvia + Donzell (Artemisia absinthium) + Angelica archangelica + Espígol+ Hipèric + Ruda + Camamilla (20 g de cada en 1L d’alcohol rebaixat a 60o).
  • • B) Sàlvia + Hipèric + Romaní + Espígol + Farigola + Orenga.
  • TISANA CONTRA ALZHEIMER: Salvia officinalis, Melissa, Romaní, Maria-Lluïsa, pell de Llimona, Menta Piperita, Anís Verd.
  • TISANA ANTIVOMITIVA: Salvia officinalis + Matricaria chamomilla + Mentha piperita + Mentha pulegium + Melissa officinalis. Molt diluïda i presa a glopets de tant en tant.
  • TISANA CONTRA ARTERIOSCLEROSI: Ulmària, Regalèssia, Bedoll, Dent de Lleó, Romaní, Salvia officinalis, Farigola, Trèvol d’Aigua (Menyanthes trifoliata).
  • TISANA ANTIASMÀTICA: Sàlvia d’Aragó (Salvia lavandulifolia) + Veronica officinalis. TISANA CONTRA L'ASCITES: Sàlvia, Boix (molt poquet), Polygonum aviculare, Malrubí, ginebrons.
  • TISANA CONTRA EL COLESTEROL: Achillea millefolium (Milfulles) Aesculus hipocastanum (Castanya d’ Índies) Angelica archangelica, Capsella bursa-pastoris (Bossa de Pastor) Centella asiatica Citrus aurantium (pela de Taronja Amarga) Combretum Crataegus monogyna Cynara scolymus (fulla de Carxofera) Equisetum maximum/ arvense (Cua de Cavall) Ginkgo biloba Juniperus communis (ginebrons) Menyanthes trifoliata (Trèvol d’Aigua) Myrtus communis (Murtra) Olea europaea (fulles d’Olivera) Rosmarinus officinalis (Romaní) Salvia officinalis Sideritis hirsuta (Ortiga Blanca) Sylibum marianum (Card Marià) Symphytum officinale, Taraxacum officinale (Dent de Lleó) Tilia platyphyllos (pela blanca de Tell) Viscum album (Biscarsí)
  • TISANA DEPURATIVA
  • • A) Salvia officinalis + Equisetum arvense + Matricaria chamomilla + Rosmarinus officinalis.
  • • B) Adianthus capillus-veneris + Aloysia citriodora + Ceterach officinarum + Cynodon dactylon + Paronychia argentea + Salvia lavandulifolia
  • TISANA CONTRA MALA CIRCULACIÓ CEREBRAL:
  • • A)Centella asiatica + Trèvol d’ Aigua + Vinca Menor + Salvia officinalis + Ginkgo biloba + pell de Taronja Amarga + Camamilla + Caps d’Ase (Lavanula stoechas) + Marduix (Origanum majorana) +Alfàbrega (Ocimum basilicum) + Agripalma (Leonurus cardiaca)+ Menta Piperita.
  • • B) Salvia officinalis + Crataegus monogyna+ Viscum album + Arctium minus + Achillea millefolium + Angelica archangelica. Bullir 1 minut, una culleradeta per tassa, deixant-ho reposar tapat.
  • TISANA CONTRA LA MALA CIRCULACIÓ GENERAL: Centaurea aspera + Centaurium quadrifolium + Micromeria fruticosa + Pinus halepensis + Salvia lavandulifolia + Thymus vulgaris.
  • TISANA CONTRA OSTEOARTRITIS INFECCIOSA: Tuberculosi pulmonar) gemmes de Pi Roig, Polygala calcarea, Liquen Blanc, Sàlvia. Fongs) Boix, Avet, Sajulida, Canyella, Centella asiatica, Dysphania ambrosioides, Salvia officinalis, Farigola.
  • TISANA HEPÀTICA: Salvia officinalis + Peumus boldus (Boldo)+ Lippia citriodora (Maria-Lluïsa).
  • TISANA PER REFORÇAR ELS CAPIL·LARS SANGUINIS: Nou de Kola, Bossa de Pastor, Farigola, Nabiu, Sàlvia.
  • TISANA CONTRA EL REUMA: Salvia officinalis + Fraxinus excelsior + Equisetum amximum + Globularia alypum.
  • TISANA CONTRA ELS SUORS NOCTURNS: Salvia officinalis + Equisetum maximum + Silybum marianum. Una cullerada per tassa, bullint 1 minut i reposant-ho tapat. Prendre 1 tassa pel matí l’altre a la nit.
  • VI. ES pot fer bullir en vi blanc o negre fulles de Sàlvia i, un cop colat, conservar- lo per prendre, per exemple, per a combatre la febre o les suors nocturnes, o per purificar el fetge i els ronyons. Vègi’s també en Banys & Gargarismes. També es pot preparar deixant-hi macerar 15 dies les flors, soles, o amb Donzell (Artemisia absinthium), com a euforitzant i depuratiu. Les fulles posades a macerar un mes en vi blanc li donen un sabor com de moscatell. Aquest vi també és adient per a tractar úlceres àtones xopant gasses i aplicant-les-hi.
  • VINAGRE DELS QUATRE LLADREGOTS: A Tolosa de Llenguadoc, entre 1628 y 1631, durant l’epidèmia de pesta, quatre bandolers entraven a les cases, estrangulaven els malalts agonitzants i els prenien tot allò del valor. Foren detinguts in fraganti i condemnats a morir cremats a la foguera. Però, al revelar el llur secret, que els permetia no contagiar-se, se’ls perdonà aquesta pena capital. Foren, això sí, penjats a la forca. La llur fórmula original amb la qual es protegien la cara, les mans, i el cos, consistia en:
  • - 1,5 L de vinagre de vi (fort)
  • - Artemisia absinthium (donzell), Filipendula ulmaria, Juniperus communis (ginebrons), Origanum majorana (marduix), Sàlvia (un grapadet de cada)
  • - Claus d’olor 50
  • - Ènula Campana (Inula helenium), Angelica archangelica, Romer, Malrubí (60 grams de cada)
  • - Càmfora 3g
  • Una fórmula alternativa, més senzilla, del vinagre dels quatre lladres seria amb només Sàlvia, Romaní, Espígol, Farigola i Te de Roca.
  • XAROP CONTRA EL MAL DE COLL: Echinacea + Farigola + Sàlvia + pròpolis.
  • XAROP CONTRA EL REFREDAT: Sàlvia + flor de taronger + regalèssia + liquen blanc + anís verd + flor de pi + canya fístula (bullir uns 10 minuts o fins a consistència de xarop.

Per llegir molt més sobre la sàlvia, descarrega't el document