Flors amb pedicles de 1-2 mm. Calze 2-3 mm, glabre, amb tub de 2-3 mm i lòbuls de 0.3-0.4 mm triangulars. Corol·la de 2-2.8 mm, blanquinosa, grogosa per fora, glabra, amb tub de 0.3-0.4 mm i lòbuls de 2 mm, ovats, plans, arrodonits, reflexos al madurar. Estams amb filaments de 0.5-0.8 mm, llisos, no engruixits. Anteres de 0.6-0.7 mm, ovoides, grogues. Drupa de 5-6 mm, globosa, glabra entre taronja i vermella, amb 3-4 pirens de 3-3.5 x 1.7 mm.  La planta pot ser infestada per carlavirus. Això es nota per un aclariment dels nervis. El pas de les llavors pel tub digestius d’ocells o ossos en facilita la llur germinació. Es pot hibridar (a Suècia) amb Sambucus nigra.



NOMS POPULARS de l’ Artemisia absinthium

  • Alemany: Rote holunder/ Roter holunder/Alpine elder / Berg-holunder / Hirsch- holunder / Hirschholder / Hirschholunder / Roter holler / Trauben holunder / WaldholunderAlemany: Rote holunder/ Roter holunder/Alpine elder / Berg-holunder / Hirsch- holunder / Hirschholder / Hirschholunder / Roter holler / Trauben holunder / Waldholunder
  • Anglès: Red elderberry / Alpine elder / European red elder / Grape elder / Red berried elder / Red elder / Red-berried elder / Red-berried elderberry / Sambucus racemosa / Scarlet-berried elder / Trauben holunderAnglès: Red elderberry / Alpine elder / European red elder / Grape elder / Red berried elder / Red elder / Red-berried elder / Red-berried elderberry / Sambucus racemosa / Scarlet-berried elder / Trauben holunder
  • Àrab:strong> خمان عذقي/ الرزين / بيلسان / خمان كبير / دمدمون / سبوقة / قشر الساق
  • Turc: Gül mürveri / Mürver
  • Armeni: Կտտկենի սովորականArmeni: Կտտկենի սովորական
  • Castellà: saúco rojo, sabuquero, sauquero rojo .
  • Català: arraïmat, saüc racemós, saüc alpí.
  • Danès: Klase-hyls, Drue hyld
  • Euskera: intsusa gorriaEuskera: intsusa gorria
  • Finlandès: Terttuselja /Euroopanterttuselja / Selja / TerttuheisiFinlandès: Terttuselja /Euroopanterttuselja / Selja / Terttuheisi
  • Francès: Sureau de montagne/ Sureau a grappes/ Sureau a fruits rouges / Sureau à grappes rouges / Sureau aux cerfs / Sureau pubescent / Sureau rameux / Sureau rougeFrancès: Sureau de montagne/ Sureau a grappes/ Sureau a fruits rouges / Sureau à grappes rouges / Sureau aux cerfs / Sureau pubescent / Sureau rameux / Sureau rouge
  • Holandès: Trosvlier /BergvlierHolandès: Trosvlier /Bergvlier
  • Hongarès: Fürtös bodza/ Szarvasbodza / VörösbodzaHongarès: Fürtös bodza/ Szarvasbodza / Vörösbodza
  • Islandès: RauðyllirIslandès: Rauðyllir
  • Italià: Sambuco rosso/ Sambuco corallino / Sambuco di montagna / Sambuco montano / Sambuco racemosoItalià: Sambuco rosso/ Sambuco corallino / Sambuco di montagna / Sambuco montano / Sambuco racemoso
  • Japonès: せいようあかみにわとこ Kurd: Murwera bifêkî ya sor/ Bazgeya genîJaponès: せいようあかみにわとこ Kurd: Murwera bifêkî ya sor/ Bazgeya genî
  • Norueg: Rødhyll / RaudhyllNorueg: Rødhyll / Raudhyll
  • Persa /farsi:خآقطی سرخ
  • Polonès: Bez koralowy/ Dziki bez koralowyPolonès: Bez koralowy/ Dziki bez koralowy
  • Portuguès: sabugueiro-vermelhoPortuguès: sabugueiro-vermelho
  • Rus: Бузина́ красная/ Бузина кистистая / Бузина обыкновенная Suec: DruvfläderRus: Бузина́ красная/ Бузина кистистая / Бузина обыкновенная Suec: Druvfläder
  • Txec: Bez červený/ Bez hroznatýTxec: Bez červený/ Bez hroznatý
  • Ucraïnià: Бузина́ черво́ на/ Бузина червонаUcraïnià: Бузина́ черво́ на/ Бузина червона

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa a clarianes de fagedes, pinedes de pi negre o avetoses, i a marges de tarteres o talussos (fins a 2100 m snm) humits. A Catalunya es troba al Montseny i als Pirineus (de 900 a 2300 m snm). És de la regió holàrtica, o sigui, de muntanyes d’Àsia, Europa i Nord Amèrica. És una planta amiga de les papallones. Es cultiva també en jardins, on arriba a tolerar la contaminació atmosfèrica.

CULTIU

Millor sembrar les llavors de seguida. Però no germinaran probablement fins la primavera, després de passar 2 mesos tebis (21 o C) i dos mesos freds (4 o C). Les plàntules es poden trasplantar en torretes individualment. A la primavera següent es podran plantar al terreny definitiu. També es pot reproduir per esqueixos, d’uns 20 cm i enterrats fins la meitat.

ESPÈCIES AFINS

La que més se li assembla és Artemisia arborescens, molt emprada al Magreb per afegir al te amb menta i coneguda allí com «Shiva», especialment a l’hivern. Té virtuts similars, com a antiespasmòdica, aperitiva, desintoxicant, diürètica, emmenagoga, estomacal, febrífuga, parasiticida, tònica, vulnerària. Es distingeix pels segments foliars més estrets i llargs, la base de la tija llenyosa, i els capítols majors (4 x 6 mm) no girats cap avall i sobre llargs peduncles, i aquenis glandulosos. Natural de roques vora el mar, cultivada arreu no lluny del mar a la conca mediterrània. Però també es troba cultivada a Califòrnia, i al Sud d’Austràlia i a Nova Zelanda. Artemisia pontica a vegades s’afegeix al donzell típic per donar més color a l’absenta. Es fa a més de la zona d’on li ve el nom (conca SE del Mar Negre), a la Sibèria, Europa central i països de l’Est. També s’empra contra e dolor de la regla. Te una aroma més desagradable que el donzell, tot i que no és tan amargant. Conté borneol, càmfora, cineol, i thujona. Les fulles són més estetes i gruixudes, de 3 x 2 cm, bipinnades. Capítols de 3-5 x 2-3 mm que no miren massa avall.

HISTÒRIA

La planta era emprada pels indis d’Oregon des de fa milers d’anys.

PROPIETATS I APLICACIONS

  • analgèsic
  • anodí
  • anticonvulsiu
  • antiinflamatori
  • aperitiu
  • artritis
  • berrugues
  • bronquitis
  • càncer
  • càries
  • carminatiu
  • carn-esqueixats
  • comestible (polpa sense llavors, en confitura / flors arrebossades)
  • conjuntivitis
  • convulsions
  • cordial
  • cosmètic
  • depuratiu (rel)
  • diarrea
  • diürètic
  • dolor a articulacions (banys fulles)
  • èczema
  • febre
  • febre (homeopatia)
  • ferides
  • gasos intestinals
  • gota
  • hemostàtic
  • hipertensió
  • insecticida
  • laxant
  • luxacions
  • nefritis (fulles)
  • neuràlgies
  • ossos trencats (banys calents)
  • part
  • refredat
  • repel·lent d’insectes
  • reuma (banys fulles)
  • rinitis al·lèrgica
  • sudorífic
  • torçades de peu (banys de fulles)
  • tos
  • vomitiu
  • xarampió (flors)

TOXICITAT

Les fulles, les tiges, les arrels o els fruits (sense coure, i encara més si són verds) poden resultar vomitius i catàrtics presos. Les llavors alliberen àcid cianhídric. I els fruits verds també, al descomposar-se la sambunigrina. Al fer la confitura cal seprarar les llavors.

PRINCIPIS ACTIUS

  • àcid betulínic
  • beta-carotè
  • betulina
  • carotenoides
  • ferredoxina
  • flavonoides
  • fructosa
  • lactones sesquiterpèniques
  • lectina bàsica inactivadora de risobsomes (escorça)
  • neolignans
  • oli (1% als fruits)
  • pectina
  • queleritrina
  • sambunigrina
  • tanins
  • vitamina B1
  • vitamina C

Pots descarregar-te el document.