Ovari súper trilocular i estil únic, filiforme, més o menys persistent al fruit; i estigma entre capitat i trilobulat. Fruit en baia, entre globosa i trígona, primer verdosa, al final vermella o negra blavosa, amb 3- 6 llavors entre globoses i trígones, finament rugoses, de color entre blanc, verd, groc i marró. Dins el gènere hi ha 3 espècies a Catalunya. La de fulles estretes i verticil·lades és Polygonatum verticillatum. I de fulles ovals n’hi ha dues. Amb tija cilíndrica i pedicels inferiors amb 2-6 flors inodores: P. multiflorum. I amb tiges anguloses i pedicels amb 1-3 flors oloroses P. odoratum. Les tres espècies es troben al Ripollès. Polygonatum multiflorum és la més escadussera. És una planta herbàcia vivaç de fins a 60 cm d’alçària, glabra, amb soca carnosa horitzontal inflada nodosa molt fibrosa. Tija simple erecta, cilíndrica, buida per dins, una mica corbada i amb fulles a la zona superior, alternes, en dos rengles, mig abraçadores o subsèssils, ovals-oblongues, amb nervis convergents. Flors blanques verdoses menudes, inodores, agrupades per 2-6 en cada peduncle. Periant de 12-15 × 2-4 mm una mica inflat a la base. Filaments estaminals pilosos. Baia de 6-8 mm al final negra blavosa, amb llavors no puntuades.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

És de clarianes de boscos caducifolis a Europa, Àsia occidental i boreal i Canadà. A la península hispànica es fa a les Serralades del Nord. A Catalunya es fa als Pirineus i a la Garrotxa, a la muntanya mitjana i fins vora l’estatge subalpí. Al Ripollès es fa a les roques del Forat Mitó (1650 m snm), al Nord de Montgrony i a la vall de Camprodon.

PROPIETATS MEDICINALS

  • astringent
  • comestible (TIJ tendra, REL)
  • cosmètic (hidrolat)
  • emol·lient
  • esternutatori (FLO seca en pols)
  • neuroprotector
  • resolutiu
  • tònic hepàtic i renal
  • tòxic
  • vomitiu

USOS MEDICINALS

  • càncer de fetge
  • diabetis
  • dismenorrea
  • disenteria
  • fetge inflamat
  • hemoptisis
  • hemorroides REL UE
  • hiperlipidèmia
  • leucorrea
  • tuberculosis pulmonar
  • tumors a l’espina dorsal
  • tumors cerebrals

ALTRES USOS

Els brots tendres de les tiges es mengen com si fossin espàrrecs. Les arrels també es poden menjar macerades prèviament en aigua una nit i cuites essent demà. O, triturades, seques, es poden afegir a la farina per fer el pa. Sempre cal prendre dosi molt reduïdes perquè hi ha el perill d’intoxicar fetge ronyons.

POSSIBLE INTOXICACIÓ

Menjar gaires fruits pot produir vòmits, mal d’estómac i diarrea. Dosi abusives acaben intoxicant el fetge, els ronyons i els fetus.


Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document