NOMS POPULARS

  • Alemany: Grosses immergrün / Grosser immergrün
  • Anglès: Bigleaf periwinkle/ Blue periwinkle / Greater periwinkle / Greater periwinkleel / Large / Large leaf periwinkle / Large periwinkle / Lesser periwinkle / Periwinkle / Vinca
  • Àrab: ونكة كبيرة
  • Armeni: Կուսածաղիկ բարձր
  • Basc/Euskera: amitz
  • Castellà: Hierba doncella Vinca mayor / brusela, brusela mayor, de viña en viña, enredadera, hierba doncella, laurel de Dafne, ojos azules, ojos llorosos, pervinca, pervíncola, pusela, siempreverde, vincapervinca mayor, violeta de las brujas, violeta de los hechiceros, violeta de burro, violeta de El Paular, yerba doncella de hoja ancha
  • Català: Danès: Eslovac: Eslovè: Estonià: Finlandès: Francès: Gaèlic:
  • Herba donzella / Vinca ciliada/ Stor singrøn
  • Zimozeleň väčšia
  • Veliki zimzelen / Zimzelen veliki Suur igihali
  • Isotalvio
  • Grande pervenche Fincín mór
  • Galès: Perfagl fawr/ Erllysg / Gwanwden / Llowrig / Perfagl mwyaf
  • Gallec: cañamil / cancorza / cancroia/ cangroia/ cangosa/ cangoso/ congroeira/ congroia / herba de invexa/ herba doncela/ herba dos pobres / semprenoiva
  • Rus: Барвинок большой
  • Suec Storvintergröna/Stor/Vintergröna
  • Turc: Büyük cezaimeneksesi / Büyük cezayir menekşesi / Cezairmeneksesi / Cezayir menekşesi
  • Txec: Barvínek větší / Brčál větší Ucraïnès: Барвінок великий Xinès: 蔓长春花

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es cultiva a les cases de pagès (fins a 1800 m snm), d’on s’escapa per formar colònies denses; essent oriünda del centre d’Europa. Al món es troba a bona part de les zones temperades d’Europa, Amèrica, Àfrica, Est de l’Àsia i, considerada invasiva al SE d’Austràlia i a Nova Zelanda. A Catalunya es troba dispersa, llevat de a l’Alt Pirineu i l’Aran, a l’Osona i a la Segarra.

ESPÈCIES SIMILARS

Vinca balcanica té les fulles menors i les tiges florals més curtes. Vinca major ssp. hirsuta té els pecíols molt pilosos i els lòbuls florals molt estrets; és del Caucas i Turquia. Vinca major var. variegata és de jardí i té les fulles bigarrades blanques i verdes. Vinca minor no té cilis als marges de les fulles i té les fulles agrupades per 3-4 al cim de les tiges no fèrtils, i els lòbuls de la corol·la menors de 14 mm. Vinca media (=difformis) tampoc té cilis als marges de les fulles, però té totes les fulles oposades, i els lòbuls de la corol·la majors de 16 mm.

HISTÒRIA I ESOTERISME

APULEIUS a l’Herbarium (publicat el 1480) deia que tenint la planta sempre seràs pròsper i ben rebut, i venceràs els envejosos i les pors. A l’Edat Mitjana a Anglaterra la planta s’emprava per allunyar els mals esperits.

USOS MEDICINALS

  • anestesiant de la còrnia de l’ull
  • aneurismes
  • angina de pit
  • cabell debilitat
  • càncer
  • debilitat cardíaca
  • diabetis
  • diarrea (extracte hidroalcohòlic)
  • hipertensió
  • leishmaniosis
  • mala circulació
  • menorràgia
  • obesitat
  • restrenyiment

Descarrega't el document