Pot atacar-lo fort el fong Seridium cardinale o en menor grau el Siridium unicorne i la Lepteutypa cupressi. D’altres fongs el xiprer se’n sol sortir bé: Alternaria alternata, Alternaria multiformis, Alternaria pellucida, Alternaria tangelonis, Didymella sp., Phaeobotryon cupressi, Phoma sp., Phoma herbarum, Pyrenochaeta sp. (Dothideomycetes), Penicillium brevicompactum, Sphaeropsis sapinea, Talaromyces sp. (Eurotiomycetes), Ascorhizoctonia sp. (Pezizomycetes), Thielavia microspora, and Thielavia spp. (Sordariomycetes). A més Alternaria sp. pl., Aspergillus fumigatus, Aspergillus flavus, Aspergillus niger produeixen micotoxines contra els bacteris Bacillus sp., Erwinia amylovora, Pseudomonas syringae, i els fongs Diplodia seriata, Phaeobotryon cupressi, Pyricularia oryzae, Spencermartinsia viticola. A la rizosfera s’hi pot trobar Arthrobacter cupressi, un actinomicet. Per altra banda, els àcars Loboquintus subsquamatus, Trisetacus juniperinus poden menjar-se les puntes de les rames i fer malbé les plantes joves del viver de xiprer. I els pugons Cupressodium cupressi poden atacar principalment els xiprers dels vivers també.

Varietats del Cupressus sempervirens:
  • atlantica
  • cereiformis
  • dupreziana [del desert d’Argèlia]
  • globulifera
  • horitzontalis
  • indica
  • numidica https://onlinelibrary.wiley.c • om/doi/abs/10.1002/cbdv.2 01200045
  • pendula
  • sphaerocarpus
  • stricta
  • umbilicata


ESPÈCIES SIMILARS

D’entre les dues dotzenes d’espècies del gènere Cupressus, destaquen als nostres jardins, a més de Cupressus sempervirens:

  • C. arizonica. Pinyetes de 20-40 mm, amb escames obtuses mucronades; fulles de 0.5-2 mm, agudes o obtuses, blavoses; pinyetes glauques amb 6-8 escames. Aquest xiprer blau és originari a la zona occidental dels EEUU i Mèxic. Es troba a molts jardins i en repoblacions forestals.
  • C. funebris. Pinyetes de 8-15 mm, de color verd marronós fosc, amb 8 (6-10) escates; fulles de 1-2 mm en rames velles, o de 5-8 mm a les més joves; rametes molt pèndules a la punta; aments masculins de 3.5 mm de longitud. Aquest xiprer pèndul és originari de la Xina. Poc freqüent als jardins. Es pot veure a l’entrada no 9 de Can Barça.
  • C. lusitanica: pinyetes de 10-15 mm, amb escames cuspidades; fulles de 1.5-2 mm, agudes, amb punta lliure; rametes amb la punta una mica pèndula. Originaria de Mèxic i Guatemala. Poc freqüent als jardins i carrers.
  • C. macrocarpa. Fulles verdes, obtuses, de 1-2 mm, amb una mica d’olor a llimona; pinyetes immadures verdoses amb 8-14 escates amb extrem tallant ampla; les madures, d’uns 3 cm, rogenques en algunes zones. Arbre amb tronc poc recte i amb rames gruixudes, tampoc rectes, la majoria ondulades i algunes en angle de 45o aproximadament respecte al tronc principal. Originari de Califòrnia (Monterrey). No massa rar a jardins o carrers vora la costa.

ESOTERIME I LITERATURA

A l’antiga Roma es plantaven xiprers quan naixia una filla, perquè quan es casés la fusta fos la seva dot. Segons la mitologia grega, els xiprers havien estat, abans que Gea per compassió les convertís en arbres, les filles d’Etéocles, qui morí amb el seu germà en una lluita fratricida pel govern de Tebes. Una altra versió explica que Ciparisso era un jove, company d’Adonis, que el déu de la vegetació Silvà convertí en arbre al veure’l plorar desconsoladament per haver matat algú —Adonis? Ciparisso? Silvà?—, sense voler, un dels seus cérvols domesticats. Les seves llàgrimes ambarines i sagnants encara regalimen pel tronc de l’arbre al ser tallat. Per altra banda, segons TEOFRAST D’ÉRESO, el xiprer estava consagrat, junt amb el narcís, al déu de l’inframón, l’ Hades. Altres versions consagren el xiprer a Artemis o a Hécate. Degut a que la fusta no es podreix, ha estat símbol de la immortalitat. I com que foragita amb la seva aroma les rates, es planen als cementiris per prevenir que les rates es mengin els cadàvers. Hom creu que els xiprers ajuden els morts a viatjar al més enllà de manera plaent. Cal afegir que és un arbre que no dona problemes perquè no se li cauen les rames ni durant les ventades, i que no cal esporgar per mantenir-lo en bon estat o perquè no molesti. Ara, si es vol retallar, se’n poden fer els murs de laberints vegetals o escultures vivents (art topiària). Les pinyetes es duen com un amulet per prevenir cansament a les cames, hemorroides, i, en general, per tenir bona sort. Un xiprer vora la masia era senyal d’acolliment i que el viatger podia assedegar-s’hi. Dos, era senyal ja de poder menjar alguna cosa també. I tres, a més, de poder dormir-hi. La figura del xiprer ha estat inclosa en nombroses obres d’art, ja sigui en quadres, ja sigui en novel·les, ja sigui en poesies. Les portes de l’església/basílica de Sant Pere del Vaticà són fetes de fusta de xiprer i estan en força bon estat des de fa dotze segles. I, segons la Bíblia, al temple de Salomó la fusta de xiprer era un element important, a més de la de cedre. La fusta, des de l’arca de Noè, s’ha emprat per a construir molts vaixells. Somniar en xiprers és senyal de futura tristesa, seguida d’alegria (amb llàgrimes). O també la fi d’un projecte que no s’acomplirà o l’estancament de la situació. A la realitat facilita el dol per la mort d’un conegut, i com amulet, allarga la vida. Les famoses varetes màgiques curatives eren fetes de xiprer, i s’anaven escurçant cada dia durant tres mesos, quan ja tocava canviar-les, llençant la vella al foc. Dipositar una ram ade xiprer sobre la tomba d’un conegut li donarà un bon destí en el més enllà.

[Xiprer: JOSEP CARNER]— «Xiprer/ massa que sé/ com vora mars felices / se’t veu cenyit de roses, sovint, en un verger,/ i com et dreces en la vella plaça / que els segles han daurat, / i mostres més que amagues, la vella arquitectura,/ oh, dit senyalador d’eternitat! Perquè l’acuit dels dies no t’altera / i acreix la majestat llur polseguera, / oh, més altiu que el llorer!/ I, més d’un cop, amunt d’una drecera, / el teu missatge apaivagà mon cor:/ era prop teu l’ermita abandonada, / i, al teu davant, la clara capvesprada/ que ton bell cim encaputxava d’or»...—

PROPIETATS MEDICINALS

  • Antibacterià a 200 ppm OE:
  • Enterococcus faecalis OE
  • Escherichia coli
  • Klebsiella penumoniae
  • Mycobacterium smegmatis
  • Proteus vulgaris OE
  • Pseudomonas aeruginosa
  • Salmonella indica
  • Salmonella typhi
  • Salmonella typhimurinum
  • Serratia marcescens
  • Staphylococcus aureus
  • Yersinia enterolitica
  • anticàncer: melanoma amelanòtic C32 (105 microgams/mL OE fulles var. pyramidalis); BPH estroma (extr. cloroform); carcinoma de mama, còlon, pulmó.
  • antivíric: HIV, HTLV IIIB (polímer de proantocianidina); HSV-1
  • astringent
  • contraceptiu
  • cosmètic: caspa, seborrea (xampús) • desodorant
  • estrogènic
  • febrífug
  • gastro-protector (front a indometacina)
  • hepato-protector (front al paracetamol, al CCl4 i a l’acetat de Plom)
  • inhibidor de l’acetil-colinesterasa (extracte amb dicloro-metà de pinyetes a 36 ppm; OE 0.28 mg/mL)
  • inhibidor de la butiril-colinesterasa (extracte de fulles amb acetona a 40
  • anticoagulant [pels fenil- ppm) propanoides]
  • antiespasmòdic
  • antifúngic a 200 ppm OE:Alternaria, Aspergillus niger, Botrytis cinerea, Candida albicans, Fusarium, Giberella avenacea, Microdochium nivale, Rhizoctonia
  • antioxidant
  • antiparasitari: Leishmannia donovadi (0.025 micrograms/mL de taxodiona)
  • antisèptic
  • insecticida/ insectífug (arnes, mosques, etc.)[fums]
  • larvicida: (fulles entre llavors); Aedes albopictus, Culex pipiens (38 ppm extracte amb èter de petroli)
  • mucolític
  • protector ossi (sugiol a 1 mg/Kg sense ser estrogènic)
  • sudorífic (fusta)
  • vasoconstrictor perifèric [com l’Hamamelis]
  • vulnerari

OLI ESSENCIAL

Es molt Yang i combat l’excés de Yin a diversos òrgans: cervell, cor, matriu, mama, ovaris, musculatura, pròstata, tiroides, bufeta de l’orina. Adient per aplicar al primer o al segon xacra (baix ventre). Ajuda a connectar amb aquest món (i l’altre). Aplicar unes gotes a l’avant-braç a la regió de les venes.

POSSIBLE TOXICITAT

Grans dosi podrien afectar/irritar els ronyons. L’oli essencial no és prudent prendre’l, ja que pot resultar neurotòxic o avortiu. Lo adient és aplicar-lo externament a la pell més o menys diluït. O bé em massatges amb una crema o bé aplicat directament a l’avant-braç a la zona de les venes. També ens bafs o en banys. Però seria contraproduent en cas de mastitis o en cas de patir gota corall. El pol·len, que pot ser molt abundant semblar pols de sofre entapissant el terra, pot provocar al·lèrgia respiratòria (rinitis, asma).

USOS NO MEDICINALS

Postes, bigues, guitarres, portes, ebenisteria, vaixells, escultures, tanques vives a llindars de finques o jardins o laberints, barreres protectores de la tramuntana (a l’Empordà), senyal simbòlic a cementiris i masies.

PREPARATS

  • Bafs de GATTEFOSSÉ: oli essencial de xiprer posat sobre l’aigua bullint. Contra atacs de tos o tos ferina.
  • Emplastre antihemorroidal: pinyetes joves verdes, ben capolades, aplicades a la zona.
  • Extracte fluid: 30 gotes abans dels àpats. Contra enuresis, hemorroides, etc. En ènemes al 5% contra hemorroides
  • Extracte tou: 200 mg/dia, en pastilles. En supositoris 300 mg.
  • Pastilles de NOSTRADAMUS: almesc + sèver + ambre gris + càlam aromàtic (rel) + xiprer (pinyetes) + clau d’olor + lliri de Florència (rel) + roses. Per prevenir el contagi de la pesta.
  • Supositoris del Dr. LECREC: 150 mg extracte tou de pinyetes de xiprer + 20 mg extracte d’opi + 20 mg extracte de belladona + 5 g mantega de cacau. Contra hemorroides.
  • Tintura (en fred): 60 gotes abans dels dos principals àpats. Contra hemorroides, varius, hemoptisis, menopausa, etc.
  • Tintura al bany-maria (ALEXIS ROSELL): en un pot de vidre gruixut s’hi posa fins 3/4 pinyetes de xiprer prèviament rentades i una mica aixafades amb una pedra (neta). Millor que no siguin marrons sinó encara una mica verdes. S’omple el pot fins dalt amb una barreja d’alcohol (etanol) 2/3 i aigua (1/3). S’hi afegeixen unes gotes d’oli essencial de xiprer (10/L). Es tapa el pot i es posa al bany-maria, deixant que el nivell de l’aigua (freda) cobreixi la tapa, i es va escalfant fins que el líquid interior agafi color. Passats uns 10 minuts es deixa refredar, sense llevar-lo de l’aigua. En acabat de refredar-se es treu i es guarda, ben tapat. Se’n fan banys a les parts gangrenades, amb el líquid escalfat prèviament o barrejat amb aigua calenta perquè resulti tebi. És de molt el millor remei contra la gangrena.
  • Ungünet anti-hemorroidal del Dr. JEAN VALNET: extracte tou de xiprer 1 g + bàlsam de borrons de pollancre 50 g. Aquest bàlsam (ungüent populni) es prepara amb 60 g de borrons de pollancre + 120 g de llard de porc + 10 g de mandràgora, 10 g de jusquiam (Hyosciamus niger), 10 g de Sempervivum tectorum + 10 g de Sedum sediforme + 10 d’enciam + 10 g de bardana + 10 g de Sedum telephium + 10 g d’esbarzer (=romaguera). O bé amb 120 g de llard de porc (sense sal) + 40 g de borrons de pollancre (Populus nigra) + 12 g de fulles d’adormidera (Papaver somniferum) + 12 g de cascalls + 12 g de jusquiam + 12 g de morella roquera (Solanum gr. Nigrum). https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4297900
  • Ungüent de la comtessa: pinyetes de xiprer + ballarucs verds + murtrons + pell de magrana + llavors de raïm + llavors de plantatge + alum de roca + màstic + oli de murtra + cera d’abella. Contra matriu caiguda, i per prevenir l’avortament.
  • Vi de DIOSCÒRIDES: vi ranci + mirra + fulles de xiprer, deixat reposar. Contra retenció d’orina i contra cistitis. Pinyetes de xiprer moltes i begudes en vi: contra tuberculosis pulmonar, asma, tos, o contra disenteria.

Per llegir més sobre el xiprer, descarrega't el document